Castells càtars: diferència entre les revisions

Tingueren particular rellevància durant la [[croada albigesa]] a principis del [[segle XIII]], quan la majoria foren assaltats, enderrocats i reconstruïts pel rei de França, [[Lluís IX de França|Lluís IX]] en les seves noves zones frontereres del sud.

 

A [[Llenguadoc]] els únics vertaders castells càtars van ser els nuclis fortificats ([[Castell de mota i pati|castrum]]) com [[Laurac]], [[Fanjaus]], [[Mas-Saintes-Puelles]] i alguns llocs, com els castells de [[castell de Montsegur|Montsegur]], [[Castell de Puillorenç|Puèglaurenç]] o els [[Castells de Lastours]] que van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del [[segle XIII]], malgrat que l'Església càtara no construís, però si van servir d'allotjament i refugi al seguidors d'aquesta religió.

 

Al segle XIII, després del fracàs de l'intent de reconquesta de [[Carcassona]] per [[Ramon Trencavell II]], vescomte de la casa [[Trencavel]], en 1240, la [[ciutadella de Carcassona]] va ser reforçada pel poder reial francès, nou senyor del territori, que erigí ciutadelles per vigilar i protegir la frontera sud amb la [[Corona d'Aragó]]. Cinc fortaleses van resistir els diferents atacs dels exèrcits aragonesos ([[Castell de Perapertusa]], [[Castell de Puillorenç]], [[Castell d'Aguilar]], [[Castell de Querbús]] i el [[Castell de Termes]]).