Castells càtars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
reverteixo les 4 darreres edicions de 83.56.6.187
Línia 3:
Tingueren particular rellevància durant la [[croada albigesa]] a principis del [[segle XIII]], quan la majoria foren assaltats, enderrocats i reconstruïts pel rei de França, [[Lluís IX de França|Lluís IX]] en les seves noves zones frontereres del sud.
 
==Els vertaders « castells càtars »==
A [[Llenguadoc]] els únics vertaders castells càtars van ser els nuclis fortificats ([[Castell de mota i pati|castrum]]) com [[Laurac]], [[Fanjaus]], [[Mas-Saintes-Puelles]] i alguns llocs, com els castells de [[castell de Montsegur|Montsegur]], [[Castell de Puillorenç|Puèglaurenç]] o els [[Castells de Lastours]] que van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del [[segle XIII]], malgrat que l'Església càtara no construís, però si van servir d'allotjament i refugi al seguidors d'aquesta religió.
 
==Els cinc fills de Carcassona==
lAl segle XIII, després del fracàs de l'intent de reconquesta de [[Carcassona]] per [[Ramon Trencavell II]], vescomte de la casa [[Trencavel]], en 1240, la [[ciutadella de Carcassona]] va ser reforçada pel poder reial francès, nou senyor del territori, que erigí ciutadelles per vigilar i protegir la frontera sud amb la [[Corona d'Aragó]]. Cinc fortaleses van resistir els diferents atacs dels exèrcits aragonesos ([[Castell de Perapertusa]], [[Castell de Puillorenç]], [[Castell d'Aguilar]], [[Castell de Querbús]] i el [[Castell de Termes]]).
 
El sistema de defensa real francès es basava en un centre logístic poderós, consistent en els ''cinc fills de Carcassona'', amb altres castells dispersos sobre la zona fronterera. Aquests castells de vigilància es disposaren ocupant crestes i cims muntanyosos, que ja havien estat ocupades pels càtars per raó de la seva posició estratègica.
Linha 73 ⟶ 75:
</gallery>
 
==Referències Cámara==
{{Referències}}
==Bibliografia==