Dècada del 1880: diferència entre les revisions

En el camp de les [[matemàtiques]] destaca la demostració de la irresolubilitat de la [[quadratura del cercle]]. El 1880 [[F. Landry]] amb 82 anys trobava el [[nombre de Fermat]] més alt conegut, el [[65537]],<ref name="KrizekLuca2013">{{cite book|author1=Michal Krizek|author2=Florian Luca|author3=Lawrence Somer|title=17 Lectures on Fermat Numbers: From Number Theory to Geometry|url=http://books.google.com/books?id=hgfSBwAAQBAJ|date=14 March 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-0-387-21850-2}}</ref> i [[John Venn]] popularitzava els [[diagrama de Venn|diagrames de Venn]].<ref>{{cite journal|last=Venn|first=John|title=On the Diagrammatic and Mechanical Representation of Propositions and Reasonings|journal=The London, Edinburgh and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science |pages=1–18 |date=July 1880}}</ref><ref>{{cite web|first=Ed|last=Sandifer|year=2003|title=How Euler Did It|url=http://www.maa.org/editorial/euler/How%20Euler%20Did%20It%2003%20Venn%20Diagrams.pdf|format=pdf|publisher=The Mathematical Association of America|work=MAA Online|accessdate=2011-04-08}}</ref> L'any 1881, [[Simon Newcomb]] va establirestablia per primer cop la [[llei de Benford]],<ref>{{cite journal|first=Simon|last=Newcomb|title=Note on the frequency of use of the different digits in natural numbers|journal=[[American Journal of Mathematics]]|volume=4|year=1881|pages=39–40|doi=10.2307/2369148|jstor=2369148}}</ref>, encara que rebria el nom de [[Llei de Benford]], en honor al físic [[Frank Benford]] que la va declarar el 1938.<ref name=Benford>{{Cite journal | author = [[Frank Benford]] | title = The law of anomalous numbers | journal = [[Proc. Am. Philos. Soc.]] | volume = 78 | issue = 4 |date=March 1938 | pages = 551–572 | jstor=984802}} (subscripció requerida)</ref><ref name=Newcomb>{{Cite journal | author = [[Simon Newcomb]] | title = Note on the frequency of use of the different digits in natural numbers | journal = [[American Journal of Mathematics]] | volume = 4 | issue = 1/4 | year = 1881 | pages = 39–40 | doi = 10.2307/2369148 | publisher = American Journal of Mathematics, Vol. 4, No. 1 | jstor = 2369148}} (subscripció requerida)</ref> El matemàtic alemany [[Ferdinand von Lindemann]] va publicarpublicava el 1882 la demostració que diu que el [[Nombre π|nombre {{math|π}}]] és un [[nombre transcendent]], ifet enque conseqüència,implica que la [[quadratura del cercle]] és impossible.<ref>{{cite journal|last=Lindemann|first=F.|url=http://www.springerlink.com/content/n109018v5r748073/?p=0e89fa387fd94fd5a05e8abf026400d6&pi=3|title=Über die Zahl π|journal=[[Mathematische Annalen]]|volume=20|year=1882|pages=213–225|doi=10.1007/BF01446522}}</ref><ref>{{cite book|first=Tony|last=Crilly|title=50 Mathematical Ideas you really need to know|location=London|publisher=Quercus|year=2007|isbn=978-1-84724-008-8|pages=21, 81}}</ref> El 1884 i en l'àmbit de la [[filosofia de les matemàtiques]], [[Gottlob Frege]] va publicarpublicava ''Die Grundlagen der Arithmetik'' ("Els fonaments de l'aritmètica", 1882) que presentapresentava la teoria del [[logicisme]] la qual sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.<ref>{{GEC|0120542|logicisme}}</ref> El 1887 [[Joseph Louis François Bertrand]] redescobreix el [[teorema del vot de Bertrand]] i [[Henri Poincaré]] donàdóna una primera solució per al [[problema dels tres cossos]] encara que contenia alguns errors.<ref>{{cite book|title=An Introduction to Probability Theory and its Applications|volume=1|first=William|last=Feller|authorlink=William Feller|edition=3rd|publisher=Wiley|year=1968|page=69}}</ref><ref name=diacu>{{Citation| author=Diacu, F. | year=1996 | title=The solution of the ''n''-body Problem | journal=The Mathematical Intelligencer | volume =18 | pages =66–70 | doi=10.1007/BF03024313| issue=3}}</ref> L'any 1888 va ser pròsper pel que fa a esdeveniments relacionats amb les matemàtiques.; [[David Hilbert]] prova per primer cop el [[teorema de la base d'Hilbert]].; [[Francis Galton]] introdueix el concepte de [[correlació]] en [[estadística]].;<ref>{{cite book|last=Bulmer|first=Michael|year=2003|title=Francis Galton: Pioneer of Heredity and Biometry|location=Baltimore|publisher=Johns Hopkins University Press|isbn=0-8018-7403-3|pages=191–196}}</ref> [[Richard Dedekind]] publicàpublica ''Was sind und was sollen die Zahlen?'' ("Què són els nombres i que haurien de ser?") que oferiaofereix la seva definició d'un [[conjunt infinit]].<ref>Texts: [http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/ECHOdocuView?pn=1&url=%2Fmpiwg%2Fonline%2Fpermanent%2Feinstein_exhibition%2Fsources%2F8GPV80UY%2Fpageimg&viewMode=images&tocMode=thumbs&tocPN=1&searchPN=1&mode=imagepath&characterNormalization=reg&queryPageSize=10 Was sind und was sollen die Zahlen?]; [http://gdz.sub.uni-goettingen.de/dms/load/img/?PPN=PPN23569441X&DMDID=dmdlog55 Was sind und was sollen die Zahlen?]; translation: Ewald, William B. (ed). (1996). ''From Kant to Hilbert: A Source Book in the Foundations of Mathematics''. Oxford University Press. 787-832.</ref> Finalmenti finalment, la matemàtica russa [[Sofia Kovalevskaya]] descobreix la '[[baldufa de Kovalevskaya]]'.<ref>{{cite journal|first=S.|last=Kovalevskaya|title=Sur le problème de le rotation d'un corps solide autour d'un point fixe|journal=[[Acta Mathematica]]|volume=12|year=1889|pages=177–232|doi=10.1007/bf02592182}}</ref><ref>{{cite book|first=Roger|last=Cooke|title=The Mathematics of Sonya Kovalevskaya|location=New York|publisher=Springer-Verlag|year=1984|isbn=978-0-387-96030-2}}</ref> En el darrer any de la dècada, [[Joseph Louis François Bertrand]] publica ''Calcul des probabilités'' ("Càlcul de probabilitats") que incloïa el que es coneix en la [[teoria de la probabilitat]] com la [[paradoxa de la caixa de Bertrand]].<ref>Michael Clark, ''Paradoxes from A to Z'', p.&nbsp;16</ref>

{{referències|2}}