Diferència entre revisions de la pàgina «Cosme i Damià, màrtirs»

m
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XV → {{segle|XV}}, segle X → {{segle|X}} AWB
(Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat)
m (Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XV → {{segle|XV}}, segle X → {{segle|X}} AWB)
|fets destacables=Metges
|títols=màrtirs
|data de naixement= [[Segle III]]
|data de mort=ca.[[287]] o [[303]]
|lloc de naixement= [[Aràbia]]
|lloc de mort=Aegea de Síria (Cilícia), actual [[Ayas]] (Turquia)
|enterrat a=Cranis, antigament a la Catedral de [[Bremen]], traslladats a les Descalzas Reales de [[Madrid]] (altres tradicions els situen a Sankt-Michaelskirche de [[Munic]] o a la Catedral de [[Viena]]); a la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha les mans dels sants
|festivitat= [[26 de setembre]] (fins a 1969, el 27 de setembre)
|venerat en=Tota la cristiandat
|iconografia=Els dos junts, amb pots de bàlsams i instruments mèdics; decapitats; operant la cama d'un malalt
|canonitzat per=
|supressió del culte=
|patronatge= [[Metge]]s i professions mèdiques, [[barber]]s; [[Alpens]], [[Canet d'Adri]], [[Sant Julià de Ramis]], [[Sils]],[[Vandellós]]}}
 
'''Cosme i Damià''' (Κοσμάς και Δαμιανός, ''Kosmás kai Damianós''), els '''Sants Metges''' ([[Aràbia]]?, s. III - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual [[Ayas]] (Turquia), 303), foren dos famosos [[metge]]s, germans, que moriren [[màrtir]]s en les persecucions de [[Dioclecià]]. Són venerats com a [[sant]]s en totes les confessions cristianes.
== Vida i llegenda ==
 
Les fonts recullen diverses tradicions diferents, que els fa asiàtics (tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa), romans (tradició siríaca) o àrabs (tradició romana, estesa a occident). Totes tres tradicions coincideixen que eren germans bessons i metges, i que van fer guariments poc menys que miraculosos.
 
La tradició occidental els fa nascuts a Aràbia, al si d'una família rica. El seu pare es convertí al [[cristianisme]] i morí en una persecució a [[Cilícia]], mentre que la mare, Teodota, també cristiana, els va educar. Van aprendre medicina a Síria i la van exercir al port d'Aegea de Síria (Cilícia, actual [[Ayas]], Turquia), al golf d'[[Alexandreta]]. Molt pietosos, no cobraven els seus serveis, per la qual cosa eren anomenats amb el terme grec ''Anàrgiroi'' ("sense diners"); aplicaven així la dita evangèlica: "El que veu rebre de gràcia, doneu-lo de gràcia".
 
=== Miracles ===
El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.
 
Només una vegada van acceptar una recompensa: tres ous que va donar la pagesa Pal·làdia a Damià, per haver-la guarit. Cosme, segons una llegenda, en fou tan decebut que els hagués acceptat que va dir que volia ésser sebollit lluny del seu germà. Quan en recolliren els cossos després del martiri, volgueren respectar la voluntat de Cosme i enterrar-los separats, però un [[camell]] ho impedí: miraculosament, va parlar i va dir que Damià només havia acceptat els ous mogut per l'esperit de caritat i per evitar que la dona se sentís humiliada en refusar-ne el do. Llavors, foren enterrats un a la vora de l'altre.
== Veneració ==
 
El culte fou immediat a la seva mort, i eren invocats com a taumaturgs. El bisbe [[Teodoret de Cir]], abans del 450 parla ja del repartiment de les seves relíquies, enviades a nombroses esglésies de Jerusalem, Egipte i Mesopotàmia. [[Justinià I]] els dedicà una església a [[Constantinoble]] que esdevingué meta de pelegrinatge. A [[Roma]] [[Fèlix IV]] ([[526]]-[[530]]) edificà, al lloc de l'antic ''Templum Romuli'' i la ''Bibliotheca Pacis'', la basílica dels Sants Cosme i Damià.
 
Les diferents tradicions primitives marcaven dies diferents com a festa litúrgica dels sants: [[1 de novembre]] (tradició ortodoxa), [[1 de juliol]] (siríaca) i [[17 d'octubre]] (occidental). Avui es commemora el [[26 de setembre]] tant per l'església romana com per la grega.
 
Se'ls coneix com a '''Sants Metges''' perquè guaarien tant homes com animals. Tots els oficis que exercien la medicina tenien Sant Cosme i Sant Damià per patrons i advocats. Antigament, el dia d'aquests sants, a Catalunya els metges no visitaven cap malalt, ja que hi havia la creença que els sants patrons vetllaven per ells i els protegien. Una recepta mèdica que se li atribueix fou preservada per ''[[Arnau de Vilanova|Arnaldus Villanovanus]]''. També es conserven algunes homilies en grec escrites per ell o escrites en honor seu.
 
=== Relíquies ===
Els suposats cranis dels sants es portaren a Roma al {{segle |X}}, i d'aquí a la catedral de [[Bremen]]: el [[1581]] [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria]], filla de [[Carles I d'Espanya]], els donà a l'església dels convent de les Descalzas Reales de [[Madrid]], on són dipositats. Altres cranis, però, es conserven també a la Sankt-Michaelskirche de [[Munic]], on arribaren al {{segle |XV}}, i a la Catedral de [[Viena]].
 
A la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha la relíquia de les mans dels sants, testimoniada des del [[1572]]; el culte a la ciutat, però, consta des del {{segle |XIV}}.
<gallery>
Fitxer:Essen sword.jpg|L'anomenada ''Espasa dels sants Cosme i Damià'' a la catedral d'[[Essen]], que, segons la tradició va servir per a decapitar els sants
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Cosme I Damia, Martirs}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Cosme I Damia, Martirs}}
[[Categoria:Sants de Cilícia]]
[[Categoria:Sants de l'Orient Mitjà]]
328.556

modificacions