Imaginació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Imagination
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''imaginació''' (del llatí imaginatĭo, -ōnis) és la facultat de la [[ment]] humana de crear [[Imatge (arts visuals)|imatge]]s mentals o pensar en [[realitat]]s no percebudes abans, d'inventar noves versions del món.; Esun diferenciaprocés delsuperior somnique enpermet quèa lal'individu imaginaciómanipular s'activainformació quangenerada l'individuintrínsecament estàamb despert.la Lafinalitat imaginacióde responcrear auna representació percebuda pels sentits de la necessitatment. Aquests sentits de [[ficció]]la ment són els mecanismes que experimentapermeten totveure subjecteun iobjecte ésque unas'havia devisualitzat lesprèviament característiquesperò fonamentalsque deja lano [[personalitat]]es (hitroba hapresent personesen mésl'ambient. imaginativesCal aclarir que dquan s'altresimagina no es redueix només al sentit de la visió, totsinó itambé quea esaltres potàrees educar)sensorials.
 
La imaginació s'assembla al procés de percebre. No obstant això, la primera no es limita a la segona. La imaginació és un procés més abstracte, és a dir, que no necessita d'un objecte present en la realitat (en aquest instant), ella se serveix de la memòria per manipular la informació i relacionar-la de formes que no depenen de l'estat actual de l'organisme. És a dir, la imaginació pren elements abans percebuts i experimentats, i els transforma en nous estímuls i realitats.
 
La imaginació es diferencia del somni en què la imaginació s'activa quan l'individu està despert. La imaginació respon a la necessitat de [[ficció]] que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la [[personalitat]] (hi ha persones més imaginatives que d'altres, tot i que es pot educar).
 
==Funcions de la imaginació==
Els orígens de l'estudi de la imaginació daten de les reflexions filosòfiques. No obstant això, el seu posicionament com a matèria d'estudi científic, allunyat d'especulacions metafísiques, es dóna amb el naixement de la psicologia experimental, tot i així, es conserva com un component psíquic lluny de ser desxifrat. És només a finals del segle XX i principis del present segle que la imaginació es pren com a desafiament per a la investigació psicològica i neurocientífica, i els mètodes conjunts de neuroimatge i conductuals permeten albirar hipòtesi de com el cervell imagina.
 
La psicologia ha estudiat la necessitat humana de la ficció, que explica el gust per les històries, l'entreteniment basat en jocs, el teatre o l'art. La imaginació, en oferir versions alternatives de la realitat, ajuda a comprendre el món exterior i li dóna un sentit, alhora que allibera el subjecte dels seus límits (per això, es diu que la imaginació està lligada a la [[llibertat]]). També ajuda a l'[[aprenentatge]], ja que projecta els resultats futurs dels processos cognitius i ajuda a idear alternatives als problemes plantejats. La imaginació és a la base de la creativitat artística, però també del plantejament d'hipòtesis científiques i de nombrosos invents. Finalment, la imaginació s'activa alhora que la [[Memòria humana|memòria]] per fer un record passat viu (fins i tot, transformant-lo segons l'emoció associada).
 
Els psicòlegs han estudiat la imaginació, no només en la seva forma de creativitat i expressió artística, sinó també en la seva forma mundana de la imaginació de tots els dies i han proposat que està basada en els mateixos processos cognitius que el pensament racional.
 
==Potenciació de la imaginació==