Experiment de Millikan: diferència entre les revisions

L'aparell constava de tres cambres. La més externa contenia les altres dues i estava plena de 40 l d'oli de motor per a mantenir la temperatura constant dintre les altres dues, amb fluctuacions de només 0,02 ºC. La més interna constava de dues plaques de [[llautó]] circulars de 22 cm de diàmetre situades horitzontalment una damunt de l'altra i separades 1,6 cm. La superior tenia un petit forat al centre, i es carregava positivament (+); la inferior no tenia forat i es carregava negativament ('''-'''). Entre aquestes plaques s'hi podia crear un [[camp elèctric]] uniforme, dirigit cap avall o cap amunt, d'intensitat entre 3000 i 8000 V/cm (300 000 - 800 000 N/C). Les plaques quedaven separades mitjançant tres petites peces d'[[ebonita]] i tot l'espai tancat amb una cinta d'ebonita, aïllant la cambra entre les plaques de l'exterior. En aquesta franja d'ebonita hi havia tres finestres de vidre, quadrades, d'1,5 cm de costat, situades a 0º, 165º i 180º. Un feix de llum estret, produït per una làmpada d'arc, entrava a través de la primera finestra i emergia a través de la darrera. L'altra finestra a 165º servia per observar, amb l'ajuda d'un curt [[telescopi]] situat a 61 cm, l'interior de la cambra.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Millikan|nom = R.A|article = The Isolation of an Ion, a Precision Measurement of its Charge, and the Correction of Stokes’s Law|publicació = Phys. Rev.|url = http://web.ihep.su/dbserv/compas/src/millikan11/eng.pdf|data = Abril 1911|pàgines = 349--397|volum = 32|exemplar = 4|doi = 10.1103/PhysRevSeriesI.32.349}}</ref>

 

[[File:Simplified scheme of Millikan’s experiment replica.svg|thumb|Esquema del dispositiu emprat a l'experiment de Millikan|250x250px]]