{{polisèmia|Prisma d'acreció|acreció en geologia}}
En [[astrofísica]], el terme '''''acreció''''' és usat com a mínim per a dos processos diferents. Es coneix com el fenomen de creixement d'un cos per agregació de cossos menors. S'utilitza principalment per a explicar fenòmens com els [[disc d'acreció|discs d'acreció]] o l'acreixement d'un [[planeta]] a partir de [[planetesimal]]s.
La primera i més comúcomuna de les accepcions esmentades és el creixement d'un objecte massiu per atreure gravitacionalment més matèria, típicament matèria gasosa en un disc d'acreció.<ref>{{cite web|url=http://www.eso.org/sci/facilities/paranal/telescopes/vlti/science/index.html |title=Science with the VLTI |publisher=European Southern Observatory |date=2008-08-08 |accessdate=2011-04-11| archiveurl= http://web.archive.org/web/20110524233526/http://www.eso.org/sci/facilities/paranal/telescopes/vlti/science/index.html| archivedate= 24 May 2011 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> Els discs d'acreció són comuns al voltant d'estrelles més petites o restes estel·lars en un sistema binari o de forats negres en els centres de les galàxies espirals. Algunes dinàmiques en el disc són necessarisnecessàries per a permetre al gas orbitant perdre impuls angular i la caiguda en l'objecte central massiu. Ocasionalment, això pot resultar en la fusió de la superfície estel·lar.
El segon procés és algunauna cosa anàloga a la de la ciència atmosfèrica. En la teoria nebular, acumulació es refereix a la col·lisió i l'adherència de pols microscòpicmicroscòpica i refrigeratrefrigerada per partícules de gel electrostàticament, en els discos protoplanetaris de gas i sistemes de gegants protoplanetaprotoplanetes, que finalment porten a planetesimals que gravitatòriament acreten partícules més petites i altres planetesimals.
L'ús del terminiterme ''disc d'acumulació'' per al disc protoplanetari, per tant, condueix a la confusió sobre el procés d'acreció planetària, encara que en molts casos és molt possible que tots dos processos d'acreció estan passant simultàniament. [[T Tauri]] és un exemple d'aquest fenomen.
Els protoplanetes de Júpiter probablement tenien discos propis, en estreta analogia amb el sistema solar en conjunt. Un protoplaneta Jovianojovià pot acretar gas del seu disc protoplanetari que l'envolta, com en el primer procés. Al mateix temps, les partícules de pols i gel en el disc s'acretarien en llunes i sistemes d'anells, com en el segon procés.
