Convent de Santa Clara de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enll.
introduit títol d'apartat "Història" i modificar l'rmplaçament de les imatges
Línia 1:
[[Fitxer:Maqueta Litoral de Barcelona - 01 Església i convent de Santa Clara.JPG|thumb|Església i convent de Santa Clara, en una maqueta que representa el litoral de Barcelona, al [[Museu Marítim de Barcelona]]]]
[[Fitxer:JoanSentis Monestir Sta Clara-BCN 3139.JPG|thumb|Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler]]
El '''Convent de Santa Clara de Barcelona''' fou un [[cenobi (religió)|cenobi]] femení de [[clausura]] construït en el que avui és el [[barri de la Ribera]] de la ciutat de [[Barcelona]]. Molt malmès durant el [[setge de Barcelona (1713-1714)]] fou arrasat definitivament per ordre de [[Felip V d'Espanya]], com bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]], durant els anys de la postguerra i algunes de les seves restes arquitectòniques foren repartides en alguns edificis notables de la ciutat. Tradicionalment es considera la primera fundació de les clarisses a la [[península Ibèrica]], per bé que la seva data de fundació ha estat a bastament discutida com moltes de les primeres fundacions clarisses tant a [[França]] com a [[Espanya]].
 
[[fitxer:Retaule Santa Clara a Sant Vicenç de Sarrià.jpg|thumb|esquerra|Retaule barroc d'[[Andreu Sala]] de 1686. Va passar del convent a l'església construïda dins el [[Saló del Tinell]] i traslladar a l'església de [[Sant Vicenç de Sarrià]] el 1961]]
 
== Història ==
[[fitxer:Retaule Santa Clara a Sant Vicenç de Sarrià.jpg|thumb|esquerra|Retaule barroc d'[[Andreu Sala]] de 1686. Va passar del convent a l'església construïda dins el [[Saló del Tinell]] i traslladar a l'església de [[Sant Vicenç de Sarrià]] el 1961]]
La data de la seva fundació de caràcter llegendari i tradicional fou l'any 1233/1234 per [[Agnès de Peranda d'Assís]] (suposada filla de Peranda i neboda de [[Clara d'Assís|santa Clara d'Assís]], la fundadora de l'orde) i [[Clara de Janua]] (aquesta segona seria Maria de Pisa segons altres fonts), arribaren al [[port de Barcelona]], procedents del monestir de Sant Damià d'[[Assís]], després d'embarcar-se a [[Ancona]] i patir un naufragi.<ref name="raco">NURIA JORNET I BENITO, [http://www.raco.cat/index.php/DUODA/article/view/62698/94686 Agnès de Peranda i Clara de Janua: dues figures carismatiques o la fundació del monestir de sant Antoni de Barcelona].</ref> Arribaren en una barca sense rems ni veles, amb la idea de fundar un monestir. Les primeres documentacions situen la fundació vers el 1236/1237 per una [[butlla]] de [[Gregori IX]] confirmant la fundació endegada per diverses dones encapçalades per Berenguera d'Antic i Guillerma de Polinyà i deu germanes més.<ref>Tema abastament discutit vegeu Jornet i Benito, 2001 capítol 1</ref>
 
Línia 16:
 
== Intervencions arqueològiques ==
[[Fitxer:Maqueta Litoral de Barcelona - 01 Església i convent de Santa Clara.JPG|thumb|Església i convent de Santa Clara, en una maqueta que representa el litoral de Barcelona, al [[Museu Marítim de Barcelona]]]]
En la intervenció arqueològica duta a terme a l’exterior de la capella castrense del parc de la Ciutadella el 2011, han estat localitzades diverses estructures d’interès arqueològic. Per una banda, estructures associades a la pròpia capella castrense abans de la reforma urbanística efectuada a l’entorn i, per l’altra, un possible pou pertanyent al convent de Santa Clara.
Formant part del conjunt d’edificacions bastides a l’interior de la fortificació borbònica, es van documentar diversos trams de murs corresponents al recinte, pavellons i cementiri de la capella castrense i per tant datats entre 1717 i 1729. Destaca una estructura murada, paral·lela al cos de l’església, de gairebé 1m. d’amplada, feta a base de carreus i pedres lligades amb morter de calç. Basant-se en la documentació gràfica disponible, correspondria al mur perimetral que envoltava la capella. Altres dos llenços de mur identificats durant la intervenció formarien part de l’arranjament intern del clos murat de la capella, de la mateixa factura i aparell constructiu. A la dreta de la capçalera de l’edifici religiós van aparèixer diversos murs adossats, disposats de forma transversal al temple, que corresponien a la rectoria i habitatges de clergues.