Escriptors del teatre de l'absurd destacables són [[Samuel Beckett]], [[Jean Genet]], [[Eugène Ionesco]], [[Tom Stoppard]], [[Arthur Adamov]], [[Harold Pinter]], [[Stanislav Stratiev]] i [[Alfred Jarry]]. En [[llengua catalana]], cal destacar [[Manuel de Pedrolo]].
Molts veuen el Teatre de l'absurd com unes obres sense explicacions lògiques i sense sentit. Es ressalta la incongruència entre el pensament i els fets, així com la incoherència entre les ideologies i els actes. Els personatges tenen un gran obstacle per expressar-se i comunicar-se entre ells mateixos constantment. En les obres, definitivament el decorat i les escenografies (a l'igual amb els objectes i els accessoris utilitzats) juguen un paper molt important com a contrast amb el contingut de les mateixes, perquè presenten imaginàriament la realitat dels missatges que es pretenen portar. Es presenta tot en un marc d'un món buit i amb objectes molt pesats que acaben dominant als personatges. Toca temes molt importants, relacionats, per exemple, amb com susceptible es trobava la civilització després d'una gran batalla com va ser la segona guerra mundial. Es percep a través dels seus personatges la desorganització que existia fins a en la manera de comunicar-se uns amb uns altres, on moltes vegades no hi havia un punt d'acord entre totes les parts, però si un abús de poder, on els rics i poderosos atropellaven als més febles i als quals menys possibilitats tenien per sobreviure davant tant caos i confusió. L'interessant del Teatre de l'Absurd és que no dóna les respostes que esperem, o les que creiem que anem a esperar, sinó que ens deixa a nosaltres la interpretació i l'anàlisi de cadascuna de les seves obres. El terme [[absurd]] prové de l'ús de la mateixa paraula pels pensadors existencialistes com [[Albert Camus]] i [[Jean-Paul Sartre]].
