August Kundt: diferència entre les revisions

Kundt començà els seus estudis científics a la [[Universitat de Leipzig]], però després anà a la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. Al principi es dedicar a l'astronomia, però sota la influència de H.G. Magnus, es passà a l'estudi de la física: Es graduà el 1864 amb una tesi sobre la despolarització de la llum. El 1867 es convertí en ''Privatdozent'' a la Universitat de Berlín, i l'any següent fou elegit professor de física de l'[[Institut Politècnic de Zuric]]; llavors, després d'un any o dos a Würtzburg, fou cridat el 1872 a la nova [[Universitat d'Estrasburg]], on tingué un gran paper en la seva organització, especialment en la part de la construcció de l'Institut de Física. Finalment al 1888 es traslladà a Berlín com a successor de [[Hermann von Helmholtz]] en la càtedra de física experimental i la direcció de l'Institut de Física.<ref name=":0" /><ref name=":1"Brit1911>{{Ref-llibreBrit1911|cognom = |nom = |títol = 1911 Encyclopædia Britannica|url = https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |capítol = KUNDTKundt, AUGUSTAugust ADOLPH EDUARD EBERHARD|urlcapítol = https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Kundt,_August_Adolph_Eduard_Eberhard|volumAdolph =Eduard 15Eberhard}}</ref>

En el camp de l'acústica desenvolupà un mètode valuós per a la investigació de les [[So|ones sonores]] dins de canonades, basat en el fet que pols finament dividida de [[licopodi]], per exemple, quan es diposita a l'interior d'un tub en el qual s'estableix una columna de vibració d'aire, tendeix a acumular-se en munts en els nodes, la distància entre els quals pot ser mesurada i determinar-ne la [[longitud d'ona]]. L'aparell que dissenyà s'anomena [[tub de Kundt]]. Una extensió del mètode fa possible la determinació de la [[velocitat del so]] en diferents gasos.<ref name=":1"Brit1911 />

En l'estudi de la llum realitzà investigacions en dispersió anòmala, no només en els líquids i vapors, fins i tot en els metalls, que aconseguí obtindre en forma de pel·lícules molt primes per mitjà d'un laboriós procés de deposició electrolítica sobre vidre platinat. També dugué a terme molts experiments en magneto-òptica, i mostrà, el que Faraday havia pogut detectar, la rotació sota la influència de la força magnètica del pla de polarització en certs gasos i vapors.<ref name=":1"Brit1911 />