Nicòsia: diferència entre les revisions

La població el [[2001]] era de 206.200 habitants.

A la meitat del {{segle |XVI}} s'estimava la població entre 15 i 20.000 habitants. Tot i que les morts el 1570 s'estimen fins i tot en 20.000 habitants el 1596 la població era aproximadament de 30.000 habitants i només uns 5000 turcs. El 1683 la població era meitat grega i meitat turca. El 1698 la població s'estimava en 5000 persones. El 1806 Ali Bey la calculava en unes dotze mil persones repartida per meitat entre turcs i grecs i diu que la ciutat podia albergar a cent mil animes. Diverses estimacions els següents anys es mantenen en xifres semblants. El 1878 el cens va donar 10.879 persones just abans de l'entrega als britànics, dels quals 5.628 musulmans (52%). Al cens del 4 d'abril de 1881 foren 11..513 (5.653 grecs o 49% i 5.397% musulmans el 47%, la resta diversos catòlics i 22 jueus). Deu anys després (1891) eren 12.515 però els musulmans estaven a la baixa amb 5.351 o 43%. El 1901 eren 14.752 habitants amb 6.013 musulmans. El 1946 dels 34.485 habitants 10.330 eren turcs musulmans (els jueus eren 30).

Fou coneguda en temps antics com a ''Ledra'' o ''Ledrae''. Del [[688]] al [[965]] fou governada conjuntament pel califat i Bizanci, però el 965 [[Nicèfor Focas]] va dominar Xipre i el condomini es va acabar. La ciutat fou la residència dels reis de Xipre des del [[1192]]. A l'inici del {{segle |XIII}} es van acabar les muralles de d'entre 5 i 14 metres. La catedral de Santa Sofia fou el centre de la ciutat en una zona rodejada de mercats. El 1211 era una ciutat de primer ordre; la descriu E. von Oldenburg que diu que tenia innombrables habitants, tots rics. Al segle següent només [[Famagusta]] la superava. El bisbe alemany Ludolf la qualifica de gran ciutat amb excel·lent clima; era seu dels reis, dels bisbes, dels prínceps i dels nobles que eren dels més rics del món. El [[1426]] la ciutat fou saquejada per les forces del sultà [[Barsbay]], però no la devia afectar gaire, ja que el 1435 Pero Tafur diu que havia sobrepassat Famagusta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tafur |nom=Pero |títol=Travels And Adventures: 1435-1439 |url= http://books.google.cat/books?id=a05hX5t-U7YC&pg=PA64&dq=nicosia+Tafur+Famagusta&hl=ca&sa=X&ei=r4vwUImIDoHU0QXurYHYDw&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=nicosia%20Tafur%20Famagusta&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1926 |pàgines=p.64 |isbn=0415344751}}</ref> Va esdevenir possessió de la [[República de Venècia]] el [[1489]]. Es diu que el nom de Nicòsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir l'illa van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una població de [[Sicília]] de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominació.

El [[1571]] fou declarada seu d'un ''[[beglerbegi]]'' format per l'illa i els [[sandjak]]s d'[[sandjak d'Alaiyya|Alaiyya]], [[sandjak d'Içel|Içel]], [[sandjak de Silifke|Silifke]], [[sandjak de Tars|Tars]] i [[sandjak de Sis|Sis]] al continent i inicialment també [[Trípoli del Líban]]. Posteriorment aquesta divisió administrativa fou reduïda però Nicòsia va restar capital; els cònsols estrangers van residir generalment a [[Larnaca]].

A la ciutat destaquen les tombes dels reis de la dinastia [[Casa de Lusignan|Lusignan]], a l'antiga catedral de Santa Sofia, avui dia mesquita al sector turcoxipriota. També es conserven bé les fortificacions venecianes, construïdes al [[{{segle |XVI]]|s}}, que encerclen la part medieval de la ciutat.

== Referències ==

{{ORDENA:Nicosia}} <!--ORDENA generat per bot-->