Obre el menú principal

Canvis

El creador del pseudònim Guerau de Liost fou Josep Carner, gran amic de Bofill. El nom, d’origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de [[Breda]] i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política i i la literària.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bou|nom = Enric|títol = Pròleg a Somnis de Guerau de Liost|url = |edició = |llengua = català|data = 1991|editorial = Edicions 62|lloc = Barcelona|pàgines = 81|isbn = 84-297-1695-5}}</ref>
 
De família de propietaris rurals al [[massís del Montseny|Montseny]], estudià [[Dret]] i [[Filosofia]] a la [[Universitat de Barcelona]]. La seva activitat política començà a la [[Lliga Regionalista]] com a regidor de la ciutat de [[Barcelona]], on tingué enfrontaments amb els partidaris del [[lerrouxisme]] per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any [[1919]] fou diputat de la [[Mancomunitat de Catalunya]], entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. El [[1922]] fundà [[Acció Catalana]], i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el [[1931]] i [[1932]].
 
La seva faceta periodística i literària s'inicià a ''[[La Veu de Catalunya]]''; a partir del [[1922]], passà a ''[[La Publicitat]]'', òrgan de propaganda del partit [[Acció Catalana]]. Com a poeta va publicar: ''Somnis'' ([[1913]]), ''La ciutat d'ivori'' ([[1918]]), ''Selvatana amor'' ([[1920]]), ''Ofrena rural'' ([[1926]]) i, el més destacat de tots, ''La muntanya d'ametistes'' ([[1908]]), prologat per [[Eugeni d'Ors]] i per [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] en una reedició del [[1933]], és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En [[1929]] publicà ''Sàtires'', una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
Usuari anònim