Dècada del 1880: diferència entre les revisions

Els avenços més importants de la [[física]] durant la dècada van estar dirigits pels descobriments lligats a les [[ones electromagnètiques]] amb [[Heinrich Hertz]] com a màxim exponent. En el primer any de la dècada hi hagué tres esdeveniments notables: el 13 de febrer [[Thomas Edison]] observava l'[[efecte Edison]];<ref>{{Ref-web|url = http://home.frognet.net/~ejcov/edisone.html|títol = The Edison Effect|consulta = 16 gener 2016|llengua = anglès|editor = |data = }}</ref> es feia la primera demostració de l'efecte directe [[piezoelectricitat|piezoelèctric]] a mans dels germans [[Pierre Curie]] i [[Jacques Curie]];<ref>Curie, Jacques; Pierre (1880) "Développement par compression de l’électricité polaire dans les cristaux hémièdres à faces inclinées" [Development, via compression, of electric polarization in hemihedral crystals with inclined faces], ''Bulletin de la Société minérologique de France'' '''3''': 90-93. Reprinted in: Curie, Jacques; Pierre (1880) "[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k30485/f296.image Développement, par pression, de l’électricité polaire dans les cristaux hémièdres à faces inclinées]", ''[[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]'' '''91''': 294-295. See also: Curie, Jacques; Pierre (1880) "[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k30485/f385.image Sur l’électricité polaire dans les cristaux hémièdres à faces inclinées]" [On electric polarization in hemihedral crystals with inclined faces], ''Comptes rendus'' '''91''': 383-386.</ref> i per acabar, [[Johannes Diderik van der Waals]] formulava la Llei dels estats corresponents.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Caimmi|nom = R.|article = A principle of corresponding states for two-component, self-gravitating fluids|publicació = Dipartimento di Astronomia, Universitμa di Padova|url = http://www.doiserbia.nb.rs/img/doi/1450-698X/2010/1450-698X1080019C.pdf|data = |pàgines = |doi = 10.2298/SAJ1080019C}}</ref> [[Nikola Tesla]] entreveié el 1882 el concepte del [[camp magnètic giratori]] que utilitzaria més endavant en el seu disseny del [[motor d'inducció]].<ref>Claimed in his autobiography. {{cite book|title=Encyclopedia Americana: Meyer to Nauvoo|publisher=Scholastic Library Pub.|year=2006|page=558}}</ref> El 1883, [[Osborne Reynolds]] popularitzava el [[nombre de Reynolds]] en la [[mecànica de fluids]].<ref>{{cite journal|last=Reynolds|first=Osborne|year=1883|title=An experimental investigation of the circumstances which determine whether the motion of water shall be direct or sinuous, and of the law of resistance in parallel channels|journal=[[Philosophical Transactions of the Royal Society]]|volume=174|pages=935–982|jstor=109431|doi=10.1098/rstl.1883.0029}}</ref><ref>{{cite journal|last=Rott|first=N.|title=Note on the history of the Reynolds number|journal=[[Annual Review of Fluid Mechanics]]|volume=22|issue=1|year=1990|pages=1–11|doi=10.1146/annurev.fl.22.010190.000245|bibcode=1990AnRFM..22....1R}}</ref> El 1884 [[Ludwig Boltzmann]] aconseguia deduir la [[Llei de Stefan-Boltzmann|llei de Stefan]] (a partir de llavors, [[llei de Stefan-Boltzmann]]) a partir d'un [[cicle de Carnot]] aplicant la teoria de la [[termodinàmica]] clàssica i la [[teoria electromagnètica]] de Maxwell.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Boltzmann|nom = L.E|article = Ableitung des Stefan'schen Gesetzes, betreffend die Abhängigkeit der Wärmestrahlung von der Temperatur aus der electromagnetischen Lichttheorie|publicació = Ann. Phys.|url = http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/andp.18842580616/pdf|data = 1884|pàgines = 291–294|doi = 10.1002/andp.18842580616|volum = 258}}</ref> El 1885 [[Johann Jakob Balmer|Johann Balmer]] publicava una fórmula matemàtica empírica per a les [[línia espectral|línies espectrals]] visibles de l'àtom d'[[hidrogen]].<ref>{{cite book|last=Magie|first=William Francis|title=A Source Book in Physics|publisher=Harvard University Press|location=Cambridge, Mass|year=1969|page=360}}</ref><ref>{{cite web|first=J. J.|last=O'Connor|author2=[[Edmund F. Robertson|Robertson, E. F.]]|title=Johann Jakob Balmer|url=http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Balmer.html|work=[[MacTutor History of Mathematics archive]]|publisher=[[University of St Andrews]]|year=2000|accessdate=2011-10-28}}</ref> L'11 de novembre de 1886 [[Heinrich Hertz]] verificava l'existència de les [[ones electromagnètiques]] a la [[Universitat de Karlsruhe]]. L'any 1887 es dugué a terme l'[[experiment de Michelson-Morley]] amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la [[Terra]] a través de l'[[Èter (element)|èter lumínic]] que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les [[Ona electromagnètica|ones electromagnètiques]], però els resultats van ser negatius i conseqüència, fou la primera evidència forta en contra de la teoria de l'èter llavors prevalent.<ref name=":1">♙{{Ref-publicació|cognom = Michelson|nom = A.A.|article = On the Relative Motion of the Earth and the Luminiferous Ether|publicació = American Journal of Science|url = https://en.wikisource.org/wiki/On_the_Relative_Motion_of_the_Earth_and_the_Luminiferous_Ether|data = 1887|pàgines = 333–345|cognom2 = Morley|nom2 = E.W|doi = 10.2475/ajs.s3-34.203.333.|volum = 34}}♙</ref> Durant el mateix any, [[Heinrich Hertz]] descobria l'[[efecte fotoelèctric]] en la producció i recepció d'[[electromagnetisme|ones electromagnètiques]] a la ràdio, que era un pas important cap a la comprensió de la naturalesa quàntica de la llum.<ref name="SmithsonianReport">Report of the Board of Regents By Smithsonian Institution. Board of Regents, United States National Museum, Smithsonian Institution. [http://books.google.com/books?id=ic0rAQAAIAAJ&pg=PA239 p. 239].</ref> En el penúltim any de la dècada, el mateix [[Heinrich Rudolf Hertz|Hertz]] descobria les [[ones de ràdio]].<ref name="huji">Institute of Chemistry, Hebrew University of Jerusalem: [http://web.archive.org/web/20090925102542/http://chem.ch.huji.ac.il/history/hertz.htm Heinrich Rudolf Hertz].</ref>

 

 

=== Tecnologia ===