Batalla de Tarawa: diferència entre les revisions

Amb la finalitat d'establir bases aèries avançades, capaces de recolzar les operacions en tot el Pacífic central, de [[Filipines]] cap al Japó, els EE.UU. necessitaven prendre les [[Illes Mariannes|Illes Mariannes.]] Les Mariannes estaven fortament defensades, i es van succeir una sèrie d'atacs contra aquestes defenses, [[Bombarder|bombarders]] basats en terra van ser utilitzats per afeblir-les. Les illes properes capaces de recolzar aquest esforç van ser les [[Illes Marshall]], al nord-est de [[Guadalcanal|Guadalcanal.]] Prenent les Illes Marshall es proporcionaria una base necessària per llançar una ofensiva en les Mariannes, però les Illes Marshall estaven incomunicades amb Hawaí per culpa d'una guarnició japonesa, a la petita illa de Betio a l'oest del Atolón de Tarawa, a les Illes Gilbert. Així, per finalment llançar una invasió de les Mariannes, la batalla va haver de començar cap a l'est, en Tarawa. Les forces japoneses eren conscients de la ubicació estratègica de les illes Gilbert i havien invertit considerable temps i esforç a fortificar l'illa. El 7.º Sasebo de les Forces Especials de desembarcament japoneses (Special Naval Landing Forces) amb 2619 homes sota el comandament del comandant Takeo Sugai era una unitat d'elit de marina japonesa. Aquesta unitat posseïa 14 tancs lleugers Tipus 95, dirigits per Ensign Ohtani. Amb la finalitat de reforçar les defenses, els 1247 homes de la 111.ª Pioneers (similars als Seabee nord-americans), juntament amb els 970 homes del batalló de construcció de la Quarta Flota i aproximadament 1200 treballadors forçats que es van portar de [[Corea]], van treballar en elles. Una sèrie de canons de defensa costanera, incloent alguns de 8 polzades comprades als [[Regne Unit|britànics]] abans de la guerra, es trobaven al voltant de la l'illa i són col·locats en búnkers de formigó. Un total de 500 [[Búnquer|fortins]], estacades i quaranta peces d'artilleria, van ser escampats al voltant de la l'illa. Un camp d'aviació va ser construït en la selva en el punt més alt de la l'illa. Les trinxeres connectaven tots els punts de la l'illa, la qual cosa permetia el moviment de les tropes en cas necessari. El [[Almirall|vicealmirall]] Shibazaki Keiji, que comandava la guarnició, s'havia vanat que «es necessitaria un milió d'homes cent anys» a la conquesta de Tarawa.

Betio és una illa de forma triangular, amb el punt cap a l'est i la base en l'oest. La llacuna del atolón es troba al nord i est, amb tota la costa nord de la l'illa en les aigües poc profundes del atolón, i els costats sud i oest en aigües més profundes. Com vulgui que els possibles atacs vinguessin des del sud, les aigües més profundes, es construeix un enorme mur, just en límit de la marea alta, darrere de la qual una sèrie de llocs de metralladores i casamatas podien disparar sobre qualsevol que tracti de superar el mur. Un llarg moll es va construir apuntant cap al nord des de l'extrem occidental de la l'illa, permetent als bucs de càrrega a ser descarregats passat els esculls i aigües poc profundes, mentre que permet fondejar en les aigües protegides de la llacuna poc profunda.

La força d'invasió nord-americana va ser la major mai reunida per a una sola operació en el Pacífic, integrada per 17 [[portaavions]] (6 CV, 5 CVL, 6 CVEs), 12 cuirassats, 8 creuers pesats, 4 [[Creuer lleuger|creuers lleugers]], 66 [[Destructor|destructors]] i 36 transports. La força embarcada era la 2.ª Divisió de Marines i una part de la 27.ª Divisió d'Infanteria de l'exèrcit dels Estats Units, prop de 35 000 soldats i marines. Les forces navals van obrir foc el [[20 de novembre]] de [[1943]], el bombardeig dur més d'una hora i mitja, parant breument per permetre que bombarders en picat dels portaavions ataquessin contra posicions fixes. La majoria dels canons més grans dels defensors van ser eliminats durant aquest període. L'illa, que en algunes zones només era d'uns centenars de metres d'ample, a causa del bombardeig va quedar gran part en ruïnes. Al moment de la invasió, es va pensar que ningú quedaria viu per defensar el que quedava de la petita illa. El pla d'atac convergia en tres platges principals, ''Platja Vermella'' dividida al seu torn en tres zones (Xarxa 1, Xarxa 2 i Xarxa 3), ''Platja Negra'' (Black 1 i Black 2) i ''Platja Verda'' respectivament. La platja Vermella estava dividida en tres zones, Xarxa 1 en l'extrem oest en el peu de la l'illa, Xarxa 2 pel centre i Xarxa 3 cap a l'est contra el moll. Les platges Verda i Negra van ser la base occidental i la costa sud, respectivament, i no es van considerar aptes per a desembarcaments. Els marines van iniciar el seu atac a la llacuna a les 09:00 h, després de l'esperat, i es van veure atrapats en un escull a uns 460 m de la costa. Els marines havien planificat desembarcar en Betio amb [[Marea|marea baixa]] i explicaven que en pujar la marea s'aconseguiria una profunditat d'1,5 m a la zona dels esculls, que permetés l'arribada de les llanxes de desembarcament. Però aquest dia i el següent, en les paraules d'alguns observadors, «l'oceà es va asseure allí», deixant a una profunditat mitjana de 0,9 m sobre l'escull.

A les 15:30 h la primera línia s'havia mogut terra endins en algunes zones, però en general la primera línia encara estava a la platja. L'arribada dels tancs a Xarxa 3 i Xarxa 2 (el flanc dret, mirant cap al sud de la l'illa) propici que els marines poguessin avançar, i en arribar la nit, gairebé havien conquistat la meitat de la l'illa, trobant-se a poca distància de la pista principal.

Amb l'ocupació pels marines, d'una part a la l'illa, el segon dia es va intentar dividir les forces japoneses en dues, mitjançant l'ampliació del bombardeig, prop de la pista d'aterratge fins a aconseguir la riba sud. Mentrestant, les forces de Xarxa 1 es van encarregar d'assegurar la platja Verda, l'extrem occidental de tota l'illa. Al final, la platja Verda va resultar una mica més fàcil de l'esperat. Amb una forta resistència al llarg de la zona, el comandant va decidir evitar el combat directe i en el seu lloc va sol·licitar a l'Armada que disparessin sobre la costa. Avançant lentament durant el dia, els observadors d'artilleria van ser capaces de localitzar els llocs de metralladores i altres defenses. Una vegada acabat el foc de suport, les tropes van ser capaces de prendre les posicions en, aproximadament una hora, i amb poques pèrdues. Les operacions al llarg de Xarxa 2 i Xarxa 3 eren considerablement més difícils. Durant la nit, els defensors havien aixecat diversos fortins, amb més metralladores, en un punt des del qual dominaven a les forces nord-americanes que havien desembarcat a les dues platges, el foc dels nius de metralladores va aconseguir que les forces nord-americanes estiguessin separades unes d'unes altres, però a la tarda havien creuat la pista d'aterratge abandonada i havien ocupat el costat sud. Al voltant de les 12:30 h va arribar un missatge en el qual es deia, que encara quedaven alguns defensors en l'extrem oriental de la illeta de [[Tarawa Sud|Bairiki]], l'illot del costat. A algunes unitats del 6.º Regiment de Marines se'ls va ordenar desembarcar a Bairiki per segellar la via de fuita. Proveïts de tancs i d'artilleria, van iniciar els desembarcaments a les 16:55 h. Van ser rebuts amb foc de metralladores, per la qual cosa van haver de demanar suport a l'aviació, per tractar de localitzar els emplaçaments i suprimir-los. Més tard es va descobrir que només hi havia un fortí amb 12 metralladores. Tenien un petit tanc de gasolina en el fortí, i quan va ser aconseguit per foc dels avions es va incendiar. Mentrestant, altres unitats del 6.º Regiment van ser enviades al nord de platja Verda (prop de Xarxa 1).

En finalitzar el dia, tot l'extrem occidental de la l'illa estava en poder de les forces nord-americanes, així com una línia bastant contínua entre Xarxa 2 i Xarxa 3 al voltant de les àrees de tràfic de l'aeròdrom. Un altre grup s'havia mogut a través de la pista d'aterratge i va establir un perímetre en el costat sud, de Negre 2.

A la tarda, l'1.er.Batalló del 6.º Regiment, estaven prou organitzats i preparats per passar a l'ofensiva. Van començar a les 12:30 h i aconsegueixen que les forces japoneses es retirin cap a la costa sud de la l'illa. A la tarda havien arribat a l'extrem oriental de l'aeròdrom i es van unir amb les forces que havien desembarcat en Xarxa 3, dos dies abans. Les restants forces japoneses estaven dividides en petits grups a l'interior de la l'illa, localitzats prop de Xarxa1/Xarxa 2 o prop del costat aquest de l'aeròdrom. Conscient d'això, les forces japoneses van llançar un contraatac, que va començar aproximadament a les 19:30 h. Petites unitats van ser enviades per infiltrar-se en les línies dels nord-americans en la preparació d'un assalt a gran escala, però van ser rebutjades pel foc concentrat d'artilleria, i l'assalt mai va tenir lloc. Els japonesos van realitzar un altre contraatac a les 23.00 h,