Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Flag_of_Spain_1931_1939.svg|thumb|300x300px|Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República.]]

El [[1930]], '''[[Madrid]]''' era la capital d'Espanya. Amb els seus 952 832 habitants era la segona ciutat en població del país (després de [[Barcelona]], que sobrepassava lleugerament el milió d'habitants). Encara que des de la fi de l'Antic Règim i l'adveniment de l'Estat liberal s'havien dut a terme nombrosos processos electorals a Espanya, els anys de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] van constituir un període excepcional durant el qual l'activitat política va adquirir una intensitat inusitada. Això va anar així perquè la proclamació de la República va suposar l'adveniment de les masses a la vida pública, un procés que la [[Dictadura de Primo de Rivera|dictadura de Cosí de Rivera]] havia tractat d'impedir i que havia conclòs amb un fracàs, que primer va acabar amb la mateixa dictadura i que finalment, mitjançant les [[Eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals del 12 d'abril de 1931]], va portar a un canvi de règim. D'altra banda, les eleccions de l'època republicana van ser més netes i van reflectir el fet de sentir del país molt millor que les de la monarquia.<ref name="Carreras165">{{Harv|De Carreras|1983|p = 165}}</ref> Malgrat tractar-se d'una època de creixent radicalització i inestabilitat política, que va finalitzar en una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], el període comprès entre 1931 i 1936 va ser el període democràtic més perllongat del que va gaudir [[Espanya]] abans de la [[Transició democràtica espanyola|reinstauració]] del règim democràtic en la dècada de 1970, duent-se a terme quatre processos electorals directes d'àmbit estatal.