Viquipèdia

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot migra plantilla Polític a infotaula Polític. Vegeu VP:Adaptació plantilles
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| nom = Carles IV
|imatge = Karl IV. (HRR).jpg
|peu=Fresc representant Carles IV a l'ajuntament d'Aquisgrà (v. 1375)
|etiqueta_dinastia=Dinastia
|dinastia = [[Dinastia Luxemburg]]
|data de naixement = [[1316]]
|data de mort = [[1378]] {{mida|1=(62 anys)}}
|escut càrrec=Flag Germany Emperors Banner.png
|càrrec = [[Rei dels Romans]] (Rei d'Alemanyade [[Germània]])
|inici = [[1346]]
 
|final = [[1378]]
 
|predecessor = [[Lluís IV del Sacre Imperi|Lluís IV]] {{mida|1=([[Dinastia Wittelsbach]])}}
|successor = [[Venceslau d'AlemanyaIV|Venceslau]] {{mida|1=(fill)}}
|càrrec2=Rei de Bohèmia
|inici2 = [[1346]]
 
|final2 = [[1378]]
 
|predecessor2 = [[Joan de Bohèmia]] {{mida|1=(pare)}}
|successor2 = [[Venceslau d'AlemanyaIV|Venceslau]] {{mida|1=(fill)}}
|escut càrrec3=Flag Germany Emperors Banner.png
|càrrec3=Emperador del Sacre Imperi
|inici3 = [[1355]]
 
|final3 = [[1378]]
 
|predecessor3 = [[Lluís IV del Sacre Imperi|Lluís IV]] {{mida|1=([[Dinastia Wittelsbach]])}}
|successor3=Vacant fins al 1433{{mida|1=(amb [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segimon]])}}}}
'''Carles I de Bohèmia''' io '''Carles IV d'Alemanyade Germània '''i''' Luxemburg''' ([[Praga]], [[14 de maig]] de [[1316]] - [[Praga]], [[29 de novembre]] de 1378), de la casa de [[Casa de Luxemburg]], va ser [[Rei dels Romans|rei romanogermànic]] (a partir de 1346), [[rei de Bohèmia]] (a partir de 1347) i emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] (a partir del 1355).
 
== BiografiaFamília ==
[[Fitxer:Karel4 kozak.jpg|thumb|220pxesquerra|Vitrall de la [[Catedral de Sant Vit]] (Praga) representant Carles IV]]▼
=== Accés al tron ===
Nasqué a Praga el 14 de maig de 1316, fill del rei [[Joan I de Bohèmia]] i la seva esposa Elisabet. Va ser batejat amb el nom de Venceslau, com el seu [[Venceslau II de Bohèmia|avi matern]], però més tard va canviar-se el nom pel de Carles, quan després de la seva confirmació va viatjar a la cort francesa del seu oncle [[Carles IV de França]], on residí set anys.▼
 
Carles va ser educat a França i aprengué a parlar amb fluïdesa cinc llengües: llatí, txec, alemany, francès i italià. El 1331 va guanyar experiència militar amb el seu pare en campanyes a Itàlia i a partir del 1333 ja va començar a administrar les terres de la corona de Bohèmia degut a les freqüents absències del seu pare, que a més cada cop tenia la vista més deteriorada. El 1334 va ser nomenat marcgravi de Moràvia, el títol tradicional que rebien els hereus al tron bohemi.▼
 
El pare de Carles era un aliat del Papa [[Climent IV]], enemic declarat de l'emperador romanogermànic [[Lluís IV del Sacre Imperi|Lluís IV]]. Per aquest motiu, l'[[11 de juliol]] de 1346 Carles va ser proclamat Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) en oposició a Lluís IV per part dels [[prínceps electors]]. ▼
 
La candidatura d'Enric va tenir poc suport, i la majoria de ciutats imperials es mantingueren fidels a Lluís. També prengué part a la Guerra dels Cent Anys al bàndol francès, i participà en la sonora derrota a mans dels anglesos en la [[batalla de Crécy]],<ref>{{en}} Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, ''[http://books.google.cat/books?id=OBf2D3kN4sMC&pg=PA190&dq=caen+1346&hl=ca&ei=eJWCTJOYHdKTOLThzLMO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=caen%201346&f=false The Battle of Crécy, 1346]'', p.189-190</ref> en la que el seu pare perdé la vida i ell aconseguí fugir ferit.▼
 
Amb la mort del seu pare va heretar el regne de Bohèmia, i quan Lluís IV va morir mentre caçava senglars l'octubre de [[1347]], es va posar fi a la guerra civil. Cap més candidat va aconseguir obtenir suports suficients deixant a Carles com a rei dels romans en solitari.▼
 
=== Regnat ===▼
Carles va ser elegit un altre cop i es féu coronar oficialment a Aquisgrà el [[25 de juliol]] de [[1349]]. Va guanyar-se el suport dels Habsburg a tracés del matrimoni de la seva filla Caterina amb Rodolf IV d'Àustria, i ell mateix es va casar en segones núpcies amb la filla del comte palatí Rodolf II de Baviera.▼
 
D'acord amb els compromisos contrets amb el Papa Climent quan rebé el seu suport, Carles va desentendre's dels drets imperials a Itàlia. El [[1345]] va anar a Roma, sense exèrcit, només per ser coronat emperador.▼
 
El [[1356]] va promulgar la Butlla d'Or, un document que establia els procediments a seguir per les eleccions reials. Va donar el marcgraviat de Moràvia al un germà (Joan Enric), i va elevar el comtat de Luxemburg a ducat per donar-lo a l'altre (Venceslau)▼
 
Dedicà esforços a l'expansió del Regne de Bohèmia, tot i que no sempre comptà amb el suport de la noblesa local. ▼
 
El [[1376]] va assegurar l'elecció del seu fill Venceslau com a rei dels romans, i després de dividir les seves terres entre els seus tres fills, va morir a Praga el novembre de [[1378]].▼
 
== Família ==
▲[[Fitxer:Karel4 kozak.jpg|thumb|220px|Vitrall de la [[Catedral de Sant Vit]] (Praga) representant Carles IV]]
 
=== Avantpassats ===
{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
Linha 68 ⟶ 45:
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. '''Emperador Carles IV'''
|2= 2.Rei [[Joan I de Bohèmia]]
|Rei3= Joan IElisabet de Bohèmia]]
|4= 4.Emperador [[Enric VII del Sacre Imperi|Emperador Enric VII]]▼
|3= 3. Elisabet de Bohèmia
|5= Margarida de Brabant
▲|4= 4. [[Enric VII del Sacre Imperi|Emperador Enric VII]]
|56= 5.[[Venceslau MargaridaII]]Rei de BrabantBohèmia
|7= 7. Judit d'Habsburg▼
|6= 6. [[Venceslau II de Bohèmia|Rei Venceslau II de Bohèmia]]
|8= 8.Comte [[Enric VI de Luxemburg|Comte Enric VI de Luxemburg]]▼
▲|7= 7. Judit d'Habsburg
|9= 9. Beatriu d'Avesnes▼
▲|8= 8. [[Enric VI de Luxemburg|Comte Enric VI de Luxemburg]]
|10= Duc Joan I de Brabant
▲|9= 9. Beatriu d'Avesnes
|1011= 10. Duc Joan IMargarida de BrabantFlandes
|1112= 11.Rei Margarida [[Ottokar II de FlandesBohèmia]]
|13= 13. Cunegunda d'Eslavònia▼
|12= 12. [[Otakar II de Bohèmia|Rei Otakar II de Bohèmia]]
|14= 14.Rei [[Rodolf I d'Alemanya|Rei Rodolf I d'Alemanya]]▼
▲|13= 13. Cunegunda d'Eslavònia
|15= Gertrudis de Hohenburg
▲|14= 14. [[Rodolf I d'Alemanya|Rei Rodolf I d'Alemanya]]
|1516= 15. GertrudisComte [[Enric V]] de HohenburgLuxemburg
|1620= 16. ComteDuc [[Enric VIII]] de LuxemburgBrabant
|2024= 20.Rei Duc Enric[[Venceslau IIII de BrabantBohèmia]]
|25= 25. Cunegunda de Hohenstaufen▼
|24= 24. [[Venceslau I de Bohèmia|Rei Venceslau I de Bohèmia]]
▲|25= 25. Cunegunda de Hohenstaufen
}}
 
=== Núpcies i descendents ===
[[Fitxer:Karl IV Blanca Valois.jpg|thumb|150px|right|Carles IV amb la seva primera esposa Blanca]]
 
Carles es va casar quatre vegades. La primera va ser amb [[Blanca de Valois]] (1316-1348), filla del comte Carles de Valois i germana de Felip VI de França. Tingueren dues filles:
* Margarida (1335-1349), esposaria a [[Lluís I d'Hongria]].
* Caterina (1342-1395), esposaria els ducs Rodolf IV d'Àustria (1350) i Otó V de Baviera (1366)
Linha 100 ⟶ 77:
El 1353 es casà amb Anna de Świdnica (1339-1362), única filla del duc Enric II de Świdnica. La parella va tenir dos fills, i Anna morí de part intentant donar un tercer fill a Carles el 1362:
 
* [[Venceslau I d'AlemanyaIV|Venceslau]] (1361-1419), que succeïriasucceiria a Carles com a rei d'Alemanya i de Bohèmia.
* Elisabet (1358-1373), esposaria al duc Albert III d'Àustria.
 
Linha 107 ⟶ 84:
* [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segimon]] (1368-1437), esdevindria rei d'Alemanya i emperador.
* Joan (1370-1396)
{{commonscat}}▼
* Carles (1372-1373)
* Margarida (1373-1410)
* Enric (1377-1378)
 
==Accés Referènciesal tron ==
▲Nasqué a Praga el 14 de maig de 1316, fill del rei [[Joan I de Bohèmia]] i la seva esposa Elisabet. Va ser batejat amb el nom de Venceslau, com el seu [[Venceslau II de Bohèmia|avi matern]], però més tard va canviar-se el nom pel de Carles, quan després de la seva confirmació va viatjar a la cort francesa del seu oncle [[Carles IV de França]], on residí set anys.
{{referències}}
 
▲Carles va ser educat a França i aprengué a parlar amb fluïdesa cinc llengües: llatí, txec, alemany, francès i italià. El 1331 va guanyar experiència militar amb el seu pare en campanyes a Itàlia i a partir del 1333 ja va començar a administrar les terres de la corona de Bohèmia degut a les freqüents absències del seu pare, que a més cada cop tenia la vista més deteriorada. El 1334 va ser nomenat marcgravi de Moràvia, el títol tradicional que rebien els hereus al tron bohemi.
{{SacreImperi}}▼
 
▲El pare de Carles era un aliat del Papa [[Climent IV]], enemic declarat de l'emperador romanogermànic [[Lluís IV del Sacre Imperi|Lluís IV]]. Per aquest motiu, l'[[11 de juliol]] de 1346 Carles va ser proclamat Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) en oposició a Lluís IV per part dels [[prínceps electors]].
 
▲La candidatura d'Enric va tenir poc suport, i la majoria de ciutats imperials es mantingueren fidels a Lluís. També prengué part a la Guerra dels Cent Anys al bàndol francès, i participà en la sonora derrota a mans dels anglesos en la [[batalla de Crécy]],<ref>{{en}} Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, ''[http://books.google.cat/books?id=OBf2D3kN4sMC&pg=PA190&dq=caen+1346&hl=ca&ei=eJWCTJOYHdKTOLThzLMO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=caen%201346&f=false The Battle of Crécy, 1346]'', p.189-190</ref> en la que el seu pare perdé la vida i ell aconseguí fugir ferit.
 
▲Amb la mort del seu pare va heretar el regne de Bohèmia, i quan Lluís IV va morir mentre caçava senglars l'octubre de [[1347]], es va posar fi a la guerra civil. Cap més candidat va aconseguir obtenir suports suficients deixant a Carles com a rei dels romans en solitari.
 
▲=== Regnat ===
▲Carles va ser elegit un altre cop i es féu coronar oficialment a [[Aquisgrà]] el [[25 de juliol]] de [[1349]]. Va guanyar-se el suport dels Habsburg a tracés del matrimoni de la seva filla Caterina amb [[Rodolf IV]] d'Àustria, i ell mateix es va casar en segones núpcies amb la filla del comte palatí [[Rodolf II]] de Baviera.
 
▲D'acord amb els compromisos contrets amb el Papa Climent quan rebé el seu suport, Carles va desentendre's dels drets imperials a Itàlia. El [[1345]] va anar a Roma, sense exèrcit, només per ser coronat emperador.
 
▲El [[1356]] va promulgar la Butlla d'Or, un document que establia els procediments a seguir per les eleccions reials. Va donar el marcgraviat de Moràvia al un germà (Joan Enric), i va elevar el comtat de Luxemburg a ducat per donar-lo a l'altre (Venceslau)
 
▲Dedicà esforços a l'expansió del Regne de Bohèmia, tot i que no sempre comptà amb el suport de la noblesa local.
 
▲El [[1376]] va assegurar l'elecció del seu fill Venceslau com a rei dels romans, i després de dividir les seves terres entre els seus tres fills, va morir a Praga el novembre de [[1378]].
 
== Referències==
<references />
 
▲{{commonscat}}
{{Reis germànics}}
{{Reis de Bohèmia}}
▲{{SacreImperi}}
 
 
{{ORDENA:Carles IV Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
{{Autoritat}}
▲{{ORDENA:Carles IV Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Emperadors romanogermànics]]
[[Categoria:Reis germànics]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_IV_del_Sacre_Imperi_Romanogermànic»