Firdawsí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Khorasan
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Ferdowsi tomb4.jpg|thumb|right|Tomba de Firdawsī a [[Tus]], [[Iran]]]]
 
'''Ferdosi''', en [[persa]], o '''Firdawsí''', en [[àrab]], és el pseudònim literari d''''Abu-l-Qàssim Firdawsí''' (en persa: '''ابوالقاسم فردوسی''') ([[Baji (Iran)]], ~ [[940]] - ~ [[1020]]), un dels principals poetes perses, anomenat "el recreador de la [[llengua persa]]". És l'autor de la major epopeia escrita en aquesta llengua: el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat ''[[Xahnamé]]'' (en persa شاهنامه, ''El llibre dels Reisreis'').
 
No hi ha acord sobre el seu nom més enllà que la seva ''[[kunya]]'' fou Abu-l-Qàssim i que usà com a pseudònim literari ''Firdawsí'' o ''Ferdosi'', adjectiu que prové del persa ''pardis'', 'paradís', que en [[àrab]] ha fusionat el plural ''farâdîs'' amb el singular ''firdaws'', que ha retornat al persa sota la forma ''ferdows''. També se li atribueix, pel seu lloc de naixement, la regió de Tus, la ''[[nisba]]'' Tussi (en persa: توسی, literalment "'el de Tus"').
 
== Biografia ==
Firdawsí va néixer al poble de [[Badj]], al costat de la ciutat de Tus ([[Gran Khorasan |Khurasan]], [[Pèrsia]]), en el si d'una família de ''dihkans'' (terratinents). Segons [[Nizamí de Ghazni]], seria de confessió [[xiïta]], però alguns investigadors pensen que també podia ser un seguidor del [[zoroastrisme]]. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els [[sassànides]] en ''pehlevi''.<ref name="Y. Thoraval, 2003">Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0</ref>
 
La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, el ''Shahnameh'', per a la qual no va obtenir moltgaire reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.
 
Als 65 anys, va viatjar a [[Gandja]] o Ghazni, a l'actual [[Afganistan]]. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el [[soldà]] [[Mahmud de Ghazni]] ([[998]]-[[1030]]). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 [[dístic]]s i el soldà no va acceptar i elli va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (Mahmud era un [[sunnita]] decidit<ref>[[Gran Enciclopèdia Catalana]]: ''Mahmūd de Ghaznī''</ref>), Firdawsí va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]].
 
Va compondre també diversos poemes lírics, d'entre els quals se li atribueix ''Yūsuf u Zulayhā'', amb uns 9.000 versos, sobre [[Josep]], el fill de [[Jacob]] i de la dona de [[Putifar]] o Aziz.<ref name="Y. Thoraval, 2003"/>
 
Finalment, Firdawsí va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el soldà Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat alel preu acordat, però quan va arribar la comitiva a Tus, es van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa, que acabava de morir en la pobresa.
 
== Referències ==
Línia 22:
{{commonscat}}
 
* [http://www.iranchamber.com/literature/ferdowsi/ferdowsi.php Informació sobre Firdawsī] {{en}}.
* [http://classics.mit.edu/Ferdowsi/kings.html ''Llibre dels Reisreis''] {{en}}.
* [http://www.naghed.net/Tarjome_ha/Firdosi_und_die_Deutschen.htm Khosro Naghed: Ferdowsi i els alemanys] (en persa).
 
{{Autoritat}}