Estats Units de Stellaland: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Disambiguated: Transvaal → República del Transvaal using Dab solver |
||
Línia 2:
|+<font size="+1">'''Estats Units de Stellaland'''</font>
|-
| style="background:#efefef;
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background:#efefef;"
|
|}
|-
Línia 21:
Els '''Estats Units de Stellaland''' foren una confederació de dues repúbliques boers formada el novembre de [[1883]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mackenzie |nom=John |títol=Austral Africa; losing it or ruling it: Being incidents and experiences in Bechuanaland, Cape Colony, and England |volum=vol.1 |url= |llengua=anglès |editorial=Negro Universities Press |data=1959 |pàgines=53 |isbn=}}</ref> entre les recentment nascudes<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rotberg |nom=Robert I. |títol=The Founder:Cecil Rhodes and the Pursuit of Power |url=http://books.google.cat/books?id=bS3mNUtGILoC&pg=PA157&dq=1883+United+States+of+Stellaland&hl=ca&sa=X&ei=ZjYXUbjSG4yb1AXMloCACw&ved=0CD8Q6AEwBA#v=onepage&q=1883%20United%20States%20of%20Stellaland&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1990 |pàgines=p.157 |isbn=0195066685}}</ref> República de [[Stellaland]] i la República de la Terra de [[Goshen]], adoptant el nom de Stellaland, pel qual era coneguda la regió que ocupaven, com a nom comú a les dues, després que els seus governants arribessin a un acord provisional l'[[11 d'octubre]] de [[1883]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=McCall Theal |nom=George |títol=History of South Africa from 1873 to 1884 |url=http://books.google.cat/books?id=XUxCAAAAIAAJ&q=1883+United+States+of+Stellaland&dq=1883+United+States+of+Stellaland&hl=ca&sa=X&ei=ZjYXUbjSG4yb1AXMloCACw&ved=0CFIQ6AEwCA |llengua=anglès |editorial=G. Allen & Unwin Ltd. |data=1919 |pàgines=p.153 |isbn=}}</ref> El govern britànic no va poder impedir aquestes proclamacions, però no va reconèixer cap vincle dels caps tswanes i hotentots amb el Transvaal i teòricament restaven independents, bloquejant l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Giliomee |nom=Hermann |títol=The Afrikaners: Biography of a People |url=http://books.google.cat/books?id=blgjhkGD0vgC&pg=PA240&dq=stellaland+1882&hl=ca&sa=X&ei=yE0XUeOPO4ST0QXn54HACA&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=stellaland%201882&f=false |llengua=anglès |editorial=C. Hurst & Co. Publishers |data=2003 |pàgines=p.241 |isbn=1850657149}}</ref>
El febrer de [[1884]] es va formalitzar la convenció de Londres que redefinia els límits entre [[República del Transvaal|Transvaal]] i [[Betxuanalàndia]], segons la qual una part de la Betxuanalàndia oriental era inclosa en territori bòer. Stellaland i Goshen, van haver de cedir part del seu territori a Transvaal (uns 3.000 km²), però en la resta, fora de l'esfera d'interessos de Transvaal, els governs republicans confederats van seguir subsistint formant de fet una punta de llança del Transvaal a l'oest de les seves fronteres. L'abril de 1884 [[John Mackenzie]], successor de Livingstone, fou enviat a la zona per arreglar els afers. Mackenzie va negociar amb els caps betxuanes (tswanes) amb facilitat, però no va passar el mateix amb els bòers; Goshen va desafiar la seva autoritat i Stellaland només va acceptar les propostes a contracor. Aquesta diferència va marcar de fet el principi del final de la confederació.
El maig es va formar al Cap un nou govern sota control de l'afrikaner Bond, i Mackenzie fou acusat de ser favorable als betxuanes, i li fou refusat cap ajut militar en la seva missió, i finalment cridat el [[30 de juliol]] per l'Alt Comissionat Sir Hercules Robinson; el cap de l'oposició parlamentària del Cap, [[Cecil Rhodes]], fou enviat a Betxuanalàndia en el seu lloc. El prestigi britànic, minvant després de la guerra de [[1881]], va fer difícil la seva posició; Rhodes assumia que no podia esperar ajut efectiu de les autoritat colonials o imperials i va adoptar un to conciliador. Stellaland, que havia acceptat les propostes moderades de Mackenzie, romandria com una república sota una mena de protectorat britànic ([[1 d'agost]] de 1884). Però Goshen refusà qualsevol arranjament, i accions militars unilaterals dels boers contra els tswana van provocar la guerra amb els britànics. El [[10 de setembre]] de [[1884]] Goshen va demanar l'establiment del protectorat de Transvaal en violació de la convenció de Londres, petició que fou acceptada, mentre que Stellaland acceptava les imposicions britaniques. Això va suposar el final de la Confederació.
| |||