Imperi Britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: donar la volta al món > fer la volta al món |
Disambiguated: Roanoke → Roanoke (Virgínia), Transvaal → República del Transvaal, Rhodèsia del Sud → Protectorat de Rhodèsia |
||
Línia 17:
Durant el regnat de la reina [[Elisabet I d'Anglaterra|Isabel I]], entre [[1577]] i [[1590]], el pirata [[Francis Drake]] va fer la volta al món, sent el segon home en aconseguir-ho, després de l'expedició de [[Fernando de Magallanes]] i [[Juan Sebastián Elcano]]. El [[1579]] Drake va atracar en algun lloc del nord de [[Califòrnia]] i va reclamar per a la Corona Britànica el que va anomenar ''Nova Albion'' ("[[Nova Anglaterra]]"), encara que la seva reivindicació no va ser seguida de cap assentament. Els següents mapes van situar ''Nova Albion'' al nord de [[Nova Espanya]]. En conseqüència, els interessos d'Anglaterra fora d'[[Europa]] van augmentar considerablement.
[[Humphrey Gilbert]] va seguir el curs de Cabot quan va partir cap a [[Terranova]] el [[1583]] i la va declarar colònia britànica el [[5 d'agost]] a l'assentament de Sant Joan de Terranova. [[Walter Raleigh]] va organitzar la primera [[colonització|colònia]] de [[Virgínia]] el [[1587]], a [[Roanoke (Virgínia)|Roanoke]]. Tant el primer com el segon assentament van durar poc temps, i van haver de ser abandonats a causa de l'escassesa d'aliments, el dur clima, els naufragis i les trobades amb tribus indígenes hostils.
=== L'era Estuard ===
Línia 66:
El [[1875]] les dues possessions europees més importants a Àfrica eren [[Algèria]] i la Colònia del Cap. El [[1914]] tan sols [[Etiòpia]] i la república de [[Libèria]] romanien fora del control europeu. La transició entre un «imperi informal» que controlava a través de la dominació econòmica i el control directe va suposar una lluita pel territori entre les potències europees. L'activitat francesa, belga i portuguesa a la zona del [[Riu Congo]] amenaçava d'afeblir l'ordenada colonització de l'Àfrica tropical. La [[Conferència de Berlín]] de [[1884]]-[[1885]] pretenia regular la competició entre les potències, definint la «ocupació efectiva» com el criteri per al reconeixement internacional de les reivindicacions territorials, una fórmula que va precisar del recurs habitual a la violència contra els estats i pobles indígenes.
L'ocupació d'[[Egipte]] per part del Regne Unit el [[1882]], arran dels interessos en el [[Canal de Suez]], va contribuir a un augment de la preocupació respecte del control de la vall del [[Nil]], que va conduir a la conquesta del [[Sudan]] el [[1896]]–[[1898]]. El [[1899]] es va llançar a completar la conquesta de [[Sud-àfrica]], que havia començat amb l'annexió el [[1795]] del [[Cap de Bona Esperança]], a través de la invasió de les repúbliques ''afrikaner'' en la regió productora d'[[or]] del [[República del Transvaal|Transvaal]] i del veí [[Estat Lliure d'Orange]]. La ''British South Africa Company'' ja havia pres les terres al nord, rebatejant-les com [[Rhodèsia]] en homenatge al seu cap, el magnat i polític [[Cecil Rhodes]].
Les conquestes britàniques en l'Àfrica meridional i oriental, van llançar Rhodes i [[Alfred Milner]], l'Alt Comissionat britànic a Sud-àfrica, a sol·licitar amb urgència un imperi unit per ferrocarril «des del Cap fins al [[El Caire|Caire]]», que uniria l'estratègicament important Canal de Suez amb el sud, ric en minerals, encara que l'ocupació alemanya de [[Territori de Tanganyika|Tanganyika]] va evitar la seva realització fins al final de la [[Primera Guerra Mundial]].
Línia 133:
* [[Sierra Leone]]
* [[Somalilàndia]]
* [[Protectorat de Rhodèsia|Rhodèsia del Sud]] (actual [[Zimbabwe]])
* Àfrica Sud-occidental (actual [[Namíbia]])
* [[Swazilàndia]]
| |||