Escola de Frankfurt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Es coneix com '''Escola de Frankfurt''' una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922. El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al [[marxisme]] com a base de les seves reflexions. No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme. El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, en un sentit pretesament progressista.
 
Entre alguns dels principals pensadora d'aquesta escola sementem [[Theodor Adorno]], [[Max Horkheimer]], [[Herbert Marcuse]], [[Erich Fromm]], [[Walter Benjamin]], els quals són la representació dela primera generació de l'Escola. Pel que fa a la segona generació tenim [[Jürgen Habermas|Jürgen Karl Otto Apel i Habermas]].
 
Alguns dels temes més estudiats pels membres de l'Escola de Frankfurt entre 1920 i 1985 van ser els següents:
 
·       La dialèctica de la raó il·lustrada i crítica de la ciència.
 
·       Les dues cares de la cultura i la discussió de la indústria cultural.
 
·       La qüestió de l'Estat i de les seves formes de legitimitat en la societat de consum moderna.
 
·       Una teoria crítica agreujada pel desencís amb la realitat, el que fa que sigui una "escola del desencant".
 
El projecte de l'Institut consistia a renovar la [[marxisme|teoria marxista]] de l'època, ja que es va considerar que alguns seguidors de [[Karl Marx|Marx]] havien adoptat tan sols una selecció molt específica de les seves idees -distorsionant així el conjunt de la teoria- usualment en defensa dels [[Partit comunista|partits comunistes]] ortodoxos. Va posar l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera institució acadèmica d'[[Alemanya]] que va abraçar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili [[Estats Units|americà]] durant el règim [[nazi]], per a tornar a Frankfurt després de la victòria aliada. Encara que l'institut continua actiu avui sota la direcció d'[[Axel Honneth]], habitualment es considera [[Jürgen Habermas]] l'últim membre de l'Escola de Frankfurt pròpiament dita
 
Membres destacats de l’Escola de Frankfurt han estat [[Erich Fromm|E. Fromm]], [[Herbert Marcuse|H. Marcuse]], [[Theodor Adorno|T. Adorno]], [[Max Horkheimer|M. Horkheimer]] i [[Walter Benjamin|W. Benjamin]], entre d’altres. Amb l’ascens del nazisme, molts dels seus membres hagueren d’emigrar als EUA, on prosseguiren la docència i on tingueren una considerable influència en els moviments de protesta dels anys seixanta. Després de la Segona Guerra Mundial, la tradició d’aquesta escola de pensament ha continuat en un cert nombre de pensadors alemanys, d’entre els quals el més destacat és J.Habermas, per bé que possiblement no pugui ésser considerat marxista. <ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0024611.xml|títol = Escola de Frankfurt {{!}} Enciclopèdia.cat|consulta = |llengua = català|editor = |data = }}</ref>
 
== Història ==