|
|notes =
}}
[[Fitxer: Kievan Rus en.jpg|thumb|290px|Mapa del Principat de Kíev, segle XI.]]
La ''' Rus de Kíev '''<ref> Les fonts medievals es refereixen a aquest Estat com ''' Rus ''' 'o la ''' Terra de la Rus'''. El terme ''' Rus de Kíev ''' va ser introduït posteriorment pels historiadors. </ref><ref>{{GEC|0057378|Rus’}}</ref> fou el primer estat [[Primers eslaus orientals|eslau oriental]], dirigit des de la ciutat de [[Kíev]], ciutat capital de l'actual [[Ucraïna]], des d'aproximadament [[880]] fins a mitjans del [[segle XII]]. Els regnats de [[Vladímir I de Kíev|Vladímir el Gran]] ([[980]]-[[1015]]) i el seu fill [[Iaroslav I de Kíev|Iaroslav I ''el Savi'']] ([[1019]]-[[1054]]) van suposar l'edat d'or de [[Kíev]], que va veure l'acceptació del [[cristianisme ortodox]] i la creació del primer codi o cos legal escrit en llengua paleoslava, la '' [[Rússkaia Pravda|Rússkaia Pravda.]] ''. La Rus de Kíev va ser el major Estatestat europeu de l'Edatedat Mitjanamitjana.<ref Name=cia>{{citar ref|url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-Factbook/GEOS/up. html|títol = The World Factbook - Ukraine|consulta = 3 novembre 2009|autor = [[CIA]]|data = 2009|obra = [[The World Factbook]]|llengua = anglès}}</ref>
== Orígens de la Rus de Kíev ==
{{VT|Rus' (poble)}}
D'acord amb la '' [[Crònica de Nèstor]] '', la crònica més antiga delde la Rus de Kiev, un [[Varegs|vareg]] anomenat [[Rúrik]] (que vol dir 'falcó'<ref> En llengua serbo-lusaciana 'Rurk'' és "falcó", també Rarog en la mitologia eslava és un falcó de foc. Als obodrites, confederació d'eslaus al Mar Bàltic, se'ls anomenava igualment Reregi, la capital es deia Rerik. Les monedes medievals trobades a Rússia porten el símbol que actualment fa servir la República d'[[Ucraïna]], que representa un falcó caient sobre la seva presa; aquest era l'emblema de la dinastia Rurik d'eslaus bàltics. A part el falcó és un motiu folklòric eslau per antonomàsia. Encara a Polònia, a la República Txeca i a Eslovàquia es troben els noms Rerik i Ririk, absolutament autòctons </ref>) es va establir a la ciutat de [[Nóvgorod]] (va ser elegit líder per diverses tribus eslaves i fineses) sobre l'any [[860]] abans de traslladar-se al sud i estendre la seva autoritat a [[Kíev]]. La ''Crònica'' es refereix a ell com a patriarca de la [[Dinastia ruríkida]]. Diu així:
<blockquote>
''L'any 6367 ([[859]]): Els varegs d'ultramar van rebre tribut dels [[txud]]s, [[eslaus]], [[finesos del Volga]], [[vepses]], [[krivitx]]os, però els [[khàzars]] l'imposaren als [[polans (orientals)|polans]], [[severians]] i [[viatitxis]]''
''L'any 6370 ([[862]]): Van provocar que els varegs tornessin de l'altre costat de la mar, van rebutjar pagar tribut i van acordar governar-se a si mateixos. Però no hi va haver llei entre ells, i cada tribu es va aixecar contra cada tribu. La discòrdia es va acarnissar així entre ells, i van començar a fer la guerra entre si. Es van dir: "Escollim a un príncep que mani sobre nosaltres i que jutgi d'acord amb el costum." Així van anar més enllà dels mars als varegs, als rus. Aquests varegs eren anomenats rus, com altres eren anomenats els suecs, normands, angles i gots. Els txuds, eslaus, krivitxos i els vespes van dir llavors als rus: "La nostra terra és gran i rica, però no hi ha ordre en ella. Que vinguin a regnar prínceps sobre nosaltres". Tres germans, amb la seva parentela, es van oferir voluntaris. Van prendre amb ell a tots els seus i van venir. ''
</Blockquote>
Aquests [[varegs]] es van assentar primer en el llac [[Ladoga]], es van traslladar posteriorment a [[Nóvgorod]] i arribaren finalment a [[Kíev]], on acabaren amb el tribut que els habitants de la ciutat pagaven als [[khàzars]]. La Rus de Kíev va ser fundada pel príncep [[Oleg de Kíev|Oleg]] (Helgu en les cròniques khàzars) sobre l'any 880. Durant els següents trenta-cinc anys, Oleg i els seus cavallers van dominar les diferents tribus eslaves i fineses. EnEl [[907]], Oleg va dirigir un atac contra [[Constantinoble]], i enel [[911]] va signar un [[tractat comercial]] amb l'[[Imperi bizantí]] en igualtat de condicions. El nou Estatestat de Kíev va prosperar pel seu control sobre la ruta des del [[Mar Bàltic]] al [[Mar Negre]] i cap a [[Orient]], a més de per la seva abundància en [[pell]]s, [[cera d'abella]] i [[mel]] per a exportar.
Donada la tendència favorable a Escandinàvia aen la ''Primera Crònicacrònica Russarussa'', alguns historiadors eslaus han discutit el paper dels varegs en l'establiment de la Rus de Kíev. Durant el regnat de [[Sviatoslav I de Kíev|Sviatoslav I]] (945-972), els governants de Kíev van adoptar la religió eslava i noms eslaus, però la seva [[drujina]] continuà formada principalment per escandinaus. Les conquestes militars d'de Sviatoslav van ser impressionants: va clavar dos impactes mortals els seus dos veïns més poderosos: l'estat [[khàzars|khàzar]] i [[Bulgària del Volga]], que van caure poc després de les seves incursions.
== L'edat daurada de Kíev ==
La regió de [[Kíev]] va dominar el principat complet durant els següents dos segles. El [[gran príncep]] (''velikiy kniaz'') de Kíev controlava les terres circumdants a la ciutat, i els seus familiars teòricament subordinats a ell governaven en altres ciutats i els pagaven tribut. L'apogeu del seu poder va arribar durant el regnat del [[Vladímir I de Kíev|príncep Vladímir]] (Vladímir el Gran, r. [[980]]-[[1015]]) i el [[Iaroslav I de Kíev|príncep Iaroslav]] (el Savi; r. [[1019]]-[[1054]]). Els dos mandataris van continuar l'expansió del principat que havia començat sota el govern d'Oleg.
Vladímir va arribar al poder a Kíev després de la mort del seu pare [[Sviatoslav I de Kíev|Sviatoslav I]] enel [[972]], en derrotar el seu germanastre [[Iaropolk I de Kíev|Iaropolk]] aal [[980]]. Com a príncep de Kíev, el major èxit de Vladímir va ser la [[cristianització]] del principat, procés que va emprendre enel [[988]]. Els annals indiquen que quan Vladímir va decidir acceptar la nova fe en lloc del [[paganisme]] idòlatra eslau, va enviar alguns dels seus consellers i guerrers més propers a diferents països d'Europa. Després de visitar els [[catolicisme|catòlics]], [[jueu]]s i [[musulmà|musulmans]], van acabar a [[Constantinoble]]. Allà van quedar tan sorpresos per la grandesa de la catedral [[Hagia Sofia]] i els serveis litúrgics, que en aquell moment van decidir la fe oficial que adoptaria l'Estatestat kievà. Després del retorn, va convèncer Vladímir que la fe dels grecs era la millor opció; Vladímir va emprendre un viatge a Constantinoble, on es casaria amb la princesa Anna, germana de l'[[Imperi bizantí|Emperadoremperador bizantí]] [[Basili II de Bizanci|Basili II]].
L'opció pel culte oriental també va reflectir possiblement els estrets vincles amb l'Imperiimperi, que dominava el [[Marmar Negre]] i, per tant, la ruta comercial més important per a Kíev: el [[riu Dnièper]]. [[Baptisme de Kíev|L'adhesió a l'Església Ortodoxaortodoxa Orientaloriental]] va tenir importants conseqüències polítiques, culturals i religioses a llarg termini. L'esglésiaEsglésia tenia una litúrgia escrita en [[ciríl·lic]] i una col·lecció d'escriptures traduïdes del grec per als [[pobles eslaus]]. L'existència d'aquesta literatura va facilitar la conversió al cristianisme dels [[eslaus orientals]] i els va iniciar en una rudimentària [[filosofia grega]], en la ciència i la [[historiografia]] sense la necessitat d'aprendre [[grec antic]], a diferència de la població culta de l'[[Europa Occidental|Europa occidental]] i [[Europa Central|Centralcentral]], que continuava fent servir el [[llatí]]. La independència de l'autoritat romana i la manca d'obligació d'aprendre llatí van fer que els eslaus orientals desenvolupessin la seva pròpia literatura i belles arts, substancialment diferents de les trobades en altres països ortodoxos.
Iaroslav, conegut com ''Elel Savi'', va pugnar igualment amb els seus germans pel poder. Encara que va aconseguir imposar-se a Kíev l'any [[1019]], no va ser reconegut com a líder en tot el principat fins al [[1036]]. Com Vladímir, [[Iaroslav I de Kíev|Iaroslav ''el Savi'']] es va preocupar per establir relacions amistoses amb la resta d'Europa. Iaroslav va casar tres de les seves filles amb prínceps estrangers, exiliats, que van viure al seu palau: Isabel (Elizaveta) amb [[Harald III de Noruega]] (que va obtenir la seva mà per les seves gestes militars a l'[[Imperi bizantí]]); AnastasiaAnastàsia (Agmunda) amb el futur [[Andreu I d'Hongria]], i la seva filla menor, [[Anna de Kíev]], es va casar amb [[Enric I de França]], que va regir en aquest país durant la minoria d'edat del seu fill. Una altra filla pot haver estat [[Àgata de Kíev|Àgata]] que es va casar amb [[Eduard l'Exiliat]], hereu del tron de d'[[Anglaterra]], i que va ser mare d'[[Edgard Ætheling]] i [[Margarida d'Anglaterra|Santasanta Margarida]]. La seva filla gran Dobroniega o Dobronyeva (o, segons altres fonts, la seva germana) va contraure matrimoni amb [[Casimir I de Polònia]], rei de [[Polònia]]. La néta de Iaroslav, Eupràxia (AdelàidaAdelaida), filla del seu fill [[Vsèvolod I de Kíev|Vsèvolod I]], es va casar amb [[Enric IV del Sacre Imperi Romà Germànic|Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic]]. Iaroslav també va pactar matrimonis per a la seva germana i les seves tres filles amb els reis de [[Polònia]], [[França]], [[Hongria]] i [[Noruega]]. Va fer construir el primer gran edifici del principat, l'[[Església dels Delmes|l'església dels Delmes]] de Kíev, així com la [[Catedralcatedral de Santa Sofia de Kíev]] i la [[Catedralcatedral de Santa Sofia de Nóvgorod]]. Van patrocinar el clergat autòcton i el monaquisme, i se'ls atribueix també la fundació d'un sistema educatiu. Els fills de Iaroslav van alçar el gran [[Conjuntconjunt monàstic de Kíevo-Petxersk]], que va funcionar com a acadèmia eclesiàstica.
== L'apogeu dels centres regionals ==
[[Fitxer: Bilibin justice.jpg|thumb|200px|'' Impartint justícia al Principat de Kíev '', per [[Ivan Bilibin]].]]
El principat de Kíev no va ser capaç de mantenir el seu estatus de potència pròspera i dominant, en part per l'aglutinament de dominis molt dispars regits per un clan. A mesura que els membres d'aquest clan van anar creixent en nombre, es van identificar amb interessos regionals més que amb un patrimoni comú més gran. Així, els prínceps es van enfrontar entre si, formant eventualment aliances amb grups externs com els [[polonesos]] o [[magiars]]. Durant el període [[1054]]-[[1224]], no més de 64 principats van tenir una existència efímera, 293 prínceps van reivindicar drets successoris i les seves disputes van provocar 83 [[Guerra Civil|guerres civils]].
Les [[croades]] van conduir a un canvi en les rutes comercials europees que va accelerar el declivi de Kíev. elEl [[1204]], les forces de la [[Quarta Croada|quarta croada]] saquejaren Constantinoble, i aconseguiren així la decadència de la ruta comercial del [[Dnièper]]. Amb el declivi, Kíev es va escindir en diversos principats i alguns grans centres regionals: [[Nóvgorod]], [[Principat de Vladímir-Súzdal|Vladímir-Súzdal]], [[Hàlitx]], [[Polotsk]], [[Smolensk]], [[Txerníhiv]] i [[Pereiàslav]]. Els habitants d'aquests centres evolucionarien en tres nacionalitats: [[ucraïnesos]] al sud-est i sud-oest, [[bielorussos]] al nord-oest i [[russos]] al nord i nord-est.
=== República de Nóvgorod ===
{{AP|República de Nóvgorod}}
Al nord, la [[República de Nóvgorod]] prosperava com a part del principat per la seva situació privilegiada per controlar les rutes comercials del [[Volga]] al [[Marmar Bàltic]]. Quan va decaure Kíev, Nóvgorod va començar a independitzar-se. Una oligarquia local governaria el territori, de manera que una assemblea local prenia les decisions governamentals, i elegia a un príncep com a líder militar de la ciutat. Nóvgorod s'assemblava, tant en la seva estructura política com en les seves activitats comercials, a una ciutat de la [[Lligalliga Hanseàtica]], l'aliança pròspera que va dominar el comerç de la regió bàltica entre els segles XIII i XVII.
=== Nord-est ===
{{AP|Principat de Vladímir-Súzdal}}
Al nord-est, els eslaus van colonitzar el territori que arribaria a dir-se [[Moscòvia|''Moscòvia'']], aliant-se i barrejant-se amb les tribus ugrofineses que ocupaven la zona. La ciutat de [[Rostov]] va ser un dels centres més antics del nord-est, encara que més tard seria suplantat inicialment per [[Suzdal]] i, després, per [[Vladímir]], que arribaria a ser la capital del [[Principat de Vladímir-Súzdal]]. Les cròniques van registrar un gran trànsit migratori des de la regió de Kíev cap al nord, unes migracions que fugien de les contínues incursions de nòmades túrquics. A mesura que les terres del sud es van anar despoblant, i més boiars, nobles i artesans anaven arribant a la cort de Vladímir, el principat va començar a destacar com a potència dins dels dominis de Kíev.
El [[1169]], el príncep [[Andreu Bogoliubsky]] de Vladímir-Suzdal va donar un cop dur al poder decadent de la Rus de Kíev quan els seus exèrcits van saquejar la capital. El príncep Andrei va instal·lar llavors en el poder el seu germà petit, que va governar breument a Kíev mentre Andrei continuava dominant les seves terres a Suzdal. Així, el centre del poder polític va començar a allunyar-se de Kíev a la segona meitat del [[segle XII]]. El [[1299]], com a resultat de la [[invasió mongola de Rússia|invasió mongola]], el [[bisbe metropolità]] es va desplaçar de Kíev a Vladímir, i es va completar així la seva substitució com a centre religiós per les regions septentrionals.
=== Sud-oest ===
{{Principal|Principat de Galítsia-Volínia}}
Al sud-oest, el principat de [[Galítsia]] va establir relacions comercials amb els seus veïns polonesos, hongaresos i lituans, emergint com el successor en la zona de la Rus de Kíev. A principis del [[segle XIII]], el príncep [[Roman Mstislàvitx]] va unir els dos principats prèviament separats, va conquerir Kíev i va assumir el títol de gran duc de la Rus de Kíev. El seu fill, el [[Daniel de Galítsia|príncep Daniel]], va ser el primer governant de Kíev a acceptar una corona de [[Papapapa]] de Roma, la qual cosa implicava un trencament aparent amb Constantinoble. Al començament del [[segle XIV]], el [[patriarca]] de l'[[Església Ortodoxa Oriental|Església ortodoxa oriental]] a Constantinoble va garantir als governants de [[Principat de Galítsia-Volínia|Galítsia-Volínia]] un [[bisbe metropolità]] per compensar el desplaçament de Kíev a Vladimir. Poc després, els líders [[lituà|lituans]] també van demanar i rebre un bisbe metropolità per a [[Novagrúdok]].
No obstant això, la llarga lluita contra els [[mongols]], així com l'oposició interna al príncep i la intervenció estrangera, van debilitar Galítsia. Amb el final de la línia [[Mstislàvitx]] de la [[dinastia ruríkida]], a mitjans del [[segle XIV]], Galítsia-Volínia va deixar d'existir. [[Polònia]] va conquerir [[Galítsia]], i [[Lituània]] va ocupar [[Volínia]], inclosa la ciutat de Kíev, conquerida per [[Gediminas]] aen la [[batallaBatalla del riu Irpen]], el [[1321]]. Així, els líders lituans van assumir el títol de monarques de [[Rutènia]].
== Divisions administratives de la Rus ==
*[[Nóvgorod|Terra de Nóvgorod]], 862-1478 (territori aliat de la Rus de Kíev; des de 1136 [[República de Nóvgorod]])
* [[Principat de Rostov-Suzdal]] (fins a 1125, Principat de Rostov, de 1155 en endavant, [[Principat de Vladímir-Súzdal]]);
* [[Principat de Polotsk]] (segle IX-segle XIV) (territori separatista, sobirania parcial delde la Rus de Kíev);
** [[Principat de Minsk]];
* [[Principat de Smolensk]] (des de 1054);
** [[Principat de Murom-Riazan]] (fins a 1078);
** [[Principat de Nóvgorod-Siversk]];
* [[Tmutarakan|Ciutat de Tmutarakan]] (des de 988 i fins a algun moment del segle XII);
* [[Sarkel|Belaia Veja]] (des de 965 i fins algun moment del segle XII);
* Dependències meridionals ([[Tsiurupynsk|Oleixky]], Nova Galitx, Peresetxen ');
* Territoris [[drevlians]] (? -884) (Anexionatannexionat ala la Rus per Oleg); 912-946 (vassall delde la Rus des 914; aixecament drevlià el 945);
== Llegat artístic del Principat de Kíev ==
[[Fitxer:Chrám svaté Sofie (Kyjev).jpg|250px|thumb|[[Catedral de Santa Sofia de Kíev]].]]
En la seva Segonasegona Edatedat d'Oror, l'art bizantí es va estendre a la zona russa d'Armènia. A Kíev, es construeix la [[Catedral de Santa Sofia de Kíev|Catedralcatedral de Santa Sofia]] l'any 1017; seguint fidelment la influència de l'arquitectura de Constantinoble, es va estructurar en forma basilical de cinc naus acabades en absis. A Nóvgorod, s'aixequen les esglésies de Sant Jordi i de Santa Sofia, ambdues de planta central.
=== Art ===
=== Arquitectura ===
==== La Catedralcatedral de l'Assumpció de la ciutat de Vladímir ====
[[Fitxer:Russia-Vladimir-Assumption Cathedral-8.jpg|thumb|left|250px|[[Catedral de l'Assumpció (Vladímir)]].]]
La [[Catedral de l'Assumpció (Vladímir)|Catedralcatedral de l'Assumpció]] de la ciutat de [[Vladímir]], va ser una de les principals esglésies de la Rússia medieval als segles XIII i XIV. Forma part del [[Patrimoni de la Humanitat]].
La Catedralcatedral va ser encomanada per Andrei Bogolyubsky i dedicada a la verge Maria, a qui es va promoure com a santa patrona de Vladímir. Edificada entre els anys 1158 i 1160, va ser ampliada en el lapse de 1185-1189 per reflectir el prestigi de la ciutat. Amb una àrea de superfície de 1.178 m², va ser l'església russa més gran durant un període d'entre 300 a 400 anys.
Andrei Bogolyubsky, Vsevolod III Iurièvitx i altres governants del Principat de Vladímir-Súzdal, van ser sepultats a la cripta d'aquesta església. A diferència d'altres tants santuaris, la catedral va sobreviure a la gran devastació i incendi de Vladímir el 1239, quan les hordes mongoles de Batu Khan hi van fer acte de presència.
Els murs exteriors de l'església estan coberts amb gravats molt elaborats. L'interior va ser pintat al segle XII i repintat per Andrei Rublev i Daniïl Txyorny el 1408. La Catedralcatedral de l'Assumpció va servir de model per a Aristòtil Fioravanti, quan va dissenyar la Catedralcatedral de la Dormició al Kremlin de Moscou (1475-1479).
==== Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod ====
[[Fitxer: Cathedral of St. Sophia, the Holy Wisdom of God in Novgorod, Russia.jpg|thumb|250px|[[Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod]], mitjan segle XI.]]
La [[catedral de Santa Sofia de Nóvgorod]] ('La sagrada saviesa de Déu') va ser construïda de 1.045-1045 a 1052 i és la catedral més antiga de tota Rússia.
La catedral de cinc cúpules de pedra va ser construïda per Vladímir de Nóvgorod en honor al seu pare, Iaroslav el saviSavi, com un signe de gratitud dels habitants de Nóvgorod per la seva ajuda en el conflicte de Iaroslav a la Rus de Kíev. Aquesta va reemplaçar a una Esglésiaesglésia més vella i de fusta de 13 cúpules construïda el 989.
Les cúpules van obtenir la seva forma de casc en la dècada de 1150, quan la catedral va ser restaurada després d'un incendi. L'interior va ser pintat en els segles XI i XII, però els frescos són difícils de veure a conseqüència dels freqüents incendis. En els anys 1850, parts de l'interior van ser repintades.
Del [[segle XII]] al [[segle XV|XV]], la catedral va ser el centre espiritual i cerimonial de la [[repúblicaRepública de Nóvgorod]].
Durant l'ocupació nazi de Nóvgorod, el Kremlin de Nóvgorod va ser greument danyat a causa de les batalles i l'abús nazi. Tot i amb això, la catedral ha sobreviscut. La gran creu en la [[cúpula]] principal va ser retirada per l'exèrcit espanyol ([[Divisió Blava|divisió blava]]). Durant 60 anys, va estar confinada al Museu de l'acadèmia militar d'enginyeria de Madrid, fins que el [[16 de novembre]] de [[2004]] va ser retornada pel Ministreministre de Defensa espanyol, [[José Bono]] a l'[[Església Ortodoxa Russa|Església ortodoxa russa]].
== Llista de sobirans ==
== Enllaços externs ==
*<Petit informe sobre la Rus de Kíiv http://www.oocities.org/athens/olympus/3197/ter2.htm>.
| 