Fineu (pare de Pandíon): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
afegeixo dades i referència |
||
Línia 1:
'''Fineu''' (en grec antic Фινεύς ''Fineus'') fou un [[rei]] de [[Tràcia]] segons la [[mitologia grega]].[[Fitxer:Phineus Boreads Louvre G364.jpg|thumb|right|350px|Representació de fineu i les harpies]]
La seva llegenda presenta nombroses variants. La més coneguda diu que Fineu posseïa dots d'endeví, i va preferir viure molts anys a canvi dels seus ulls, i per això s'havia tornat cec, i el Sol, indignat, li havia enviat les [[Harpies]], uns genis alats que el turmentaven de moltes maneres, robant-li els aliments o embrutant-los quan volia menjar. El seu càstig tenia també una altra explicació: abusant dels seu dots d'endeví, va revelar als homes les intencions dels déus. També es deia que havia indicat a [[Frixos]] el camí de la [[Còlquida]], i als fills de Frixos la ruta que els havia de conduir cap a Grècia, fent caure damunt seu, així la còlera dels déus.
Quan els [[argonautes]] van sortir d'expedició cap a la Còlquida van anar a demanar indicacions a Fineu sobre el camí que havien de seguir. Fineu va dir que els ajudaria, però només si l'alliberaven de les Harpies. Els dos fills de [[Bòreas]], [[Càlais]] i [[Zetes]], van perseguir els monstres i els van matar.
Una altra llegenda, independent de l'anterior, diu que es casà amb [[Cleòpatra (filla de Bòreas)|Cleòpatra]], [[fill]]a de Bòreas, i tingué dos fills, [[Plexip]] i [[Pandíon]]. Més endavant, però, la repudià per casar-se amb [[Idea (filla de Dàrdan)|Idea]], la filla de [[Dàrdan]]. Però Idea, gelosa dels seus fillastres, els acusà d'haver-la volgut forçar. Fineu, creient la seva paraula, els va treure els ulls. Quan els argonautes van ser a la cort de Fineu, els fills de Bòreas i germans de Cleòpatra van venjar-se d'ell cegant-lo. Mentrestant [[Asclepi]] va tornar la vista als nois, i per això [[Zeus]] el va castigar fulminant-lo amb el llamp.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=204|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 96-97. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209
▲* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 96-97.
{{Autoritat}}
| |||