Flègies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
afegeixo dades i referència
Línia 1:
[[Fitxer:Milano - Vetrata ottocentesca del Museo Poldi Pezzoli - Caronte - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-sept-2003.jpg|thumb|210px|''Flègies amb [[Dante Alighieri|Dante]] i [[Virgili]]'', vitrall vuitcentista del [[Museo Poldi Pezzoli]] de [[Milà]].]]
En la '''mitologia grega''' '''Flègies''' (en [[grec antic]] Φλεγύας ''Flegias'') era Rei dels [[Làpites]], fill d'[[Ares]] i KhryseCrise, una de les dues filles d'[[Halmos]]. VaLa tradició li atribueix bastants fills però és més conegut com sera pare d'[[Ixió]] i de [[Coronis (filla de Flègias)|Coronis]].
 
La seva filla Coronis era amant d'[[Apol·lo]]. Mentre estava embarassada d'[[Asclepi]], Coronis es va enamorar d'un mortal. Un corb va assabentar al déu de l'afer, que encoleritzatencolerit va demanar a la seva germana [[Artemis]] que matés a Coronis (l'infant va ser salvat i s'entregà al [[Centaure (mitologia)|centaure]] [[Quiró]] perquè l'eduqués). En venjança per l'assassinat de la seva filla, Flègies va calar foc al tempre d'Apol·lo a Delfi[[Delfos (ciutat)|Delfos]], i el déu el va matar.
 
Al llibre VI de l'[[Eneida]], [[Virgili]] acusa Flègies d'haver estat un tirà cruel, d'haver canviat lleis d'acord amb suborns i d'haver violat la seva filla Coronis. Per la seva impietat, FlègiasFlègies és condemnat a l'infern.
 
[[Apolodor d'Atenes|Apolodor]] explica que Flègies va ser mort a Eubea per [[Licos (fill d'Hirieu)|Licos]] i [[Nicteu]], que després d'aquest acte es van exiliar a Tebes. No se sap per quina raó el van matar.
A la [[Divina Comèdia]] de [[Dant]] Flègias apareix al cinquè cercle de l'[[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]], fent de barquer de les ànimes que creuen l'[[Estix]].
 
A la [[Divina Comèdia]] de [[Dant]] FlègiasFlègies apareix al cinquè cercle de l'[[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]], fent de barquer de les ànimes que creuen l'[[Estix]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=205|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}