Miquel Costa i Llobera: diferència entre les revisions

Pardal Costa i Llobera era el fill d’una família de terratinents mallorquins. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Balear de Palma des del 1866 fins al 1871 i, un any després, va començar els estudis de Dret a Barcelona. No va desaprofitar el temps i va participar activament en els ambients del catalanisme cultural. En aquell moment triomfava la Renaixença, liderada per Jacint Verdaguer, Marià Aguiló o Antoni Rubio i Lluch. El 1875, el poeta es va traslladar a Madrid per continuar els estudis de Dret. Va viatjar a París, on va descobrir els grans autors francesos i italians. El va fascinar ‘Odi barbare’ de Carducci, tot i que el sentit pagà, allunyat del seu esperit cristià, va fer que el rebutgés com a font d’inspiració. Al poeta se li va despertar la vocació sacerdotal a Pollença i, finalment, va fer el pas i el 1885 es va traslladar a Roma per començar els estudis de Teologia. En aquell moment va publicar ‘Poesies’, en què deixava entreveure un romanticisme contingut de to serè i dominat per un perfeccionisme formal. En aquests poemes ja tocava dos temes que l’acompanyarien al llarg de tota la seva obra: el paisatge i el sentiment religiós. El paisatge mallorquí es podia palpar a ‘La Vall’ (1873) i a ‘[[El Pi de Formentor|El pi de Formentor]]’ (1875). En els versos d’aquests poemes, el poeta descrivia les zones de Pollença i Formentor, que esdevenien un símbol del Mediterrani. Costa i Llobera anhelava apropar-se a Déu a través de les descripcions precises d’aquests paisatges, que li suggerien un ideal de vida elevada.<ref name=gencatmiquel/>