Maiestas Domini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
[[File:Gero Codex Maiesta Domini.jpg|thumb|Gero Codex Maiesta Domini]]
 
El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del segle IV. Una de les més antigues seria la de l'absis de la [[Basílica de Santa Prudenciana]], a Roma, on es veu Crist entronitzat envoltat pels apòstols i els símbols dels quatre evangelistes ([[Tetramorf]]).
Aquest tema iconogràfic té el seu origen a [[Egipte]], cap al [[segle V]]. En un començament | es representava a Crist imberbe, entronitzat i envoltat per una màndorla, i en el seu entorn pels quatre éssers vius alats, dos a dalt i dos a baix, organitzant així la imatge del rectangle còsmic. Es fa aquesta representació a imitació dels textos de les litúrgies de les [[Cristianisme ortodox|Esglésies orientals]].
 
A occident els éssers vius apareixen com un bust, envoltant també la imatge de Crist en Majestat. A l'escriptori de [[Tours]] a [[França]], en el [[segle IX]] es va dibuixar una forma original que s'estendria després per tot occident: prop de la figura central es col·loquen en forma de rombe els éssers vius acompanyats de vegades pels [[profeta|profete]]s. Des d'aquest segle el Crist apareix assegut sobre el [[globus terraqüi]] universal i el cercle que envolta el seu bust forma un vuit quan s'encreua amb el cercle terrestre. El número vuit simbolitza la nova Creació i també és al·legoria del sacrifici de Crist a la creu.