Clara Schumann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
secció de referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 52:
La traça melòdica d'obres com l'''Scherzo en re m,'' opus 10, és remarcable. Cal destacar també el seu ''Concert per piano i orquestra'' (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas on es mostra la vàlua de les seves composicions són les ''Soirées musicales'' opus 6, de les quals Schumann emprà alguns dels temes en les ''Noveletten''.<ref name=":0" />
El 1853 conegué [[Johannes Brahms]], que es mantingué sempre molt proper a Clara. Aquell mateix any, ella va conèixer el violinista [[Joseph Joachim]], que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts. Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això,
Fou una persona influent en el món germànic, malgrat els costums del seu temps, que no afavorien el perfil d'una dona compositora.<ref name=":0" />
Clara va tenir una formació musical privilegiada, fet que, juntament amb la seva comprensió musical i habilitat li van permetre abordar exitosament la composició durant la seva joventut. Malgrat tot, ja al 1839, va escriure al seu diari:<blockquote>''Alguna vegada he cregut que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de compondre. Cap ha sigut capaç de fer-ho, així doncs, perquè podria esperar-ho jo?''</blockquote>
== Clara i Robert<ref>[[:es:Clara Schumann|Wikipedia]]. [Consulta: 27 desembre 2015]</ref> ==
Clara Wieck i Robert Schumann es van casar un dia abans que ella complís els 21 anys, fet que va causar una batalla legal que no hauria succeït si haguessin esperat un dia més.
En aquella època el més comú era que els compositors toquessin les seves pròpies obres, com Lieszt i Chopin. Però Robert Schumann es va fer mal a una ma (al intentar utilitzar un invent propi amb el qual pensava que milloraria l’art de tocar el piano) i va haver d’oblidar les seves esperances de convertir-se en pianista virtuós, així que es va dedicar a escriure música i a la crítica musical. Clara, des de molt jove, va començar a tocar en públic les obres de Robert.
|