Llengües retoromàniques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
tot
TOT
Línia 14:
          '''Retoromànic'''
|mapa=[[Fitxer:Rhaeto-Romance languages.svg|300px|Àrea on es parla el retoromànic]] Àrea on es parla el retoromànic
}}
==2nCTORREVICENS==
Les '''llengües retoromàniques''' o '''rètic''' són un grup de [[llengües romàniques]] parlades a [[Suïssa]] i el nord d'[[Itàlia]], en l'àrea [[Alps|alpina]] de l'antiga [[província romana]] de [[Rètia]]. Segons alguns autors representen la resta d'una àrea romanç més àmplia que arribava pel nord fins al [[Danubi]].
 
== Varietats ==
Comprèn diferents seccions:
*Dialectes [[romanx]]s ''(rumantsch)'': [[Sobreselvà]] o ''sursilvan'', [[Sotaselvà]] o ''sutsilvan'', [[Surmiran]], [[Alt engiadinès]] o ''puter'' i [[Baix engiadinès]] o ''vallader'' formen els cinc dialectes escrits, es parlen a [[Suïssa]] (en el cantó dels [[Grisons]]), en l'actualitat el nombre de parlants de tots aquests dialectes reunits és d'unes 35.000 persones.
*Interomanx ''(rumantsch grischun)'': mena de ''lingua franca'' romanx emprada a [[Suïssa]] per a unificar la vintena de dialectes romanxs, i que es dóna suport sobretot en el sursilvà, el vallader i el surmirà. L'interromanx és una llengua oficial en el cantó [[Suïssa|suís]] dels [[Grisons]].
*Dialectes [[ladí|ladins]] ''(ladín)'': emprats a les [[Dolomites]] ([[Itàlia]]), es consideren una llengua regional.
*[[Friülà]] ''(furlan)'': parlat a la [[província d'Udine]], té l'estatut de llengua regional a [[Friül-Venècia Júlia]].
 
Al llarg dels segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que probablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 400.000 i les 750.000 persones.
 
==Característiques==
El vocalisme de cadascun dels dialectes retoromànics és diferent; tots, però, tenen com a mínim les set [[vocal]]s que també hi ha presents en el català.
 
Pel que fa a la morfologia, el retoromànic, com a llengua romànica occidental, fa ús de la desinència -s per a formar el plural dels mots. Altres característiques morfològiques, totes derivades del llatí, d'almenys alguna de les varietats retoromàniques, són la conservació, en determinades ocasions, de restes de la [[Declinació gramatical|declinació]] nominal i el manteniment del gènere neutre.
 
Quant a la sintaxi, la influència de l'alemany és destacable en els dialectes de Suïssa (romanx), en què, a diferència del que s'esdevé en els d'Itàlia (ladí i friülà), l'ordre dels mots dins la frase és més fix, el verb és el segon constituent en les oracions principals i el pronom personal subjecte és d'ús obligatori. El lèxic és de base patrimonial llatina, però presenta nombrosos manlleus i préstecs de l'alemany, l'italià i de les llengües eslaves, diferint de manera desigual segons la regió.
 
== Semblances de vocabulari entre els diferents dialectes, el català i l'italià ==
{| class="wikitable sortable" padding="5"
! Català || [[Sobreselvà]] || [[Sotaselvà]] || [[Surmiran]] || [[Alt engiadinès]] || [[Baix engiadinès]] || Rumantsch Grischun || [[Friülà]] || [[Nones]] ([[Ladí]]) || [[Llatí]]|| Italià
Linha 66 ⟶ 47:
| tot || tut || tut || tot || tuot || tuot || tut || dut || tut ||totus || tutto
|--
| forma || fuorma || furma || furma || fuorma || fuorma || furma || forme || forma|| forma || forma
|--
| jo || jeu || jou || ja || eau || eu || jau || jo || mi || ego || io
|}
 
== Vegeu també ==
* [[Romanx]]
* [[Ladí]]