Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions

'''Mitridates VI Eupator''' ('''Mitridates VIII''') també esmentat com '''Mitridates VI Dionís'''{{efn|Segons una dedicatòria inscrita en un temple a [[Delos]].{{sfn|McGing|1986|p=64}}}} i modernament com '''Mitridates el Gran''', fou rei del [[Regne del Pont|Pont]] del [[121 aC]] al [[63 aC]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William |títol=Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology |capítol=Mitridates |url= http://books.google.cat/books?id=uXpJ8ewJmg4C&pg=PA1099&dq=memnon+Mithridates&hl=ca&sa=X&ei=Dw4qUfaeNIbDtAaEyYCICw&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=memnon%20Mithridates&f=false |llengua=anglès | editorial=Taylor, Walton, Maberly |data=1846 |pàgines=p.1102 |isbn=}}</ref> fill i successor de [[Mitridates V Evergetes]]. Quan fou proclamat rei tenia 11 anys segons [[Estrabó]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dueck |nom=Daniela |títol=Strabo of Amasia: Greek Man of Letters in Augustan Rome |url= http://books.google.cat/books?id=MRYltKtElCEC&pg=PA5&dq=Mithridates+VI+Eupator+13+years&hl=ca&sa=X&ei=qLvxUOnlFObL0AXfqIHgDQ&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q=Mithridates%20VI%20Eupator%2013%20years&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=2000 |pàgines=p.5 |isbn=0415216729}}</ref> La seva ànsia per ampliar els seus dominis el va fer entrar en disputa amb Roma. Es va enfrontar successivament als generals: [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]], [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Fímbria]], [[Sul·la]], [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], [[Luci Licini Murena (cònsol)|Luci Murena]], [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Cotta]] i [[Gneu Pompeu]]. Després de tota una vida guerrejant es va suïcidar en veure que havia perdut el suport d'un fill seu, rei dels escites. Mitridates va admirar l'organització i l'entrenament de l'exèrcit romà, el qual va imitar, però finalment no li va servir per als seus propòsits expansionistes.

Els regents, autors de la mort del seu pare, van voler controlar el país però sembla que se'n va sortir eludint els intents de ser enverinat mitjançant antídots{{efn|Segons [[Plini el Vell]], espantat per la mort que havia tingut el seu pare, va idear un antídot compost per 54 verins en petites quantitats i el qual es va acostumar a prendre des de llavors. Aquest antídot va ser descrit per [[Aule Corneli Cels]] en la seva obra ''De Medicina''<ref>Cels, ''De Medicina'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Celsus/5*.html Llibre V,p.23]</ref> La seva malfiança va arribar al punt que dormia envoltat d'un cavall, un brau i un cérvol, que renillaven o belaven cada vegada que algú s'acostava al llit reial.{{sfn|Mayor|2003|p=148}}}} i va aconseguir finalment el poder.{{sfn|Mayor|2009|p=69}} La seva afició preferida era la cacera. Es va criar a [[Sinop]]e i va tenir una educació probablement del tipus grec. Es diu que dominava unes 25 llengües i que feia els tractats amb les tribus que li estaven sotmeses a cadascuna en el seu propi llenguatge o dialecte.<ref>[[Plini el Vell]], ''Naturalis Historia'', VII, 24</ref>

Els romans van recuperar [[Regió de Frígia|Frígia]] que feia uns anys havia estat cedida al Pont i aquest regne abraçava llavors el Pont, [[Paflagònia]] (que era un regne vassall), part de [[Capadòcia]] i una petita part de Frígia. Volia sotmetre als veïns però el [[regne de Bitínia]] i el [[regne de Capadòcia]] gaudien de la protecció de Roma i es va dirigir a l'est, on vivien tribus bàrbares: els colquis, i tribus caucàsiques o escites fins al riu [[Tanais]].

Allí va desplegar un gran luxe i es va casar amb [[Monima]], una dona grega d'[[Estratonicea]]. Fou en aquest temps quan Mitridates va ordenar matar tots els residents romans a diferents ciutats d'Àsia en un mateix dia.<ref>[[Pau Orosi]] ''Historiae adversum paganos'' 6.2.2-3</ref><ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]], "Història de Roma" 5.5.2.</ref> Memnó i Valeri diuen que van morir unes vuitanta mil persones i Plutarc eleva la quantitat a cent cinquanta mil. Això creava una barrera per una futura reconciliació i Mitridates no va descuidar els preparatius per un futur enfrontament. Abans de l'arribada de Sul·la va aixecar tropes i va reunir vaixells. A la primavera del [[87 aC]] va poder enviar el general Arquelau a Grècia amb un poderós exèrcit i flota.

D'altra banda mentre Sul·la era a Grècia, el partit popular que governava a Roma sota [[Luci Corneli Cinna]], va enviar un exèrcit a Àsia dirigit per [[Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)|Luci Valeri Flac]], que després fou suplantat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Fímbria]], qui el va assassinar. Fímbria va avançar cap a Bitínia ([[85 aC]]) i Mitridates va enviar contra ell un poderós exèrcit dirigit pel seu fill [[Mitridates el Jove]], però aquest fou totalment derrotat per Fímbria que va prosseguir el seu avanç i va assetjar Pèrgam.

A la mort de Sul·la el [[78 aC]] Mitridates va descartar que la pau es pogués mantenir. Llavors va instigar a [[Tigranes II d'Armènia]] a envair Capadòcia; l'expedició de Tigranes va fer nombrosos captius que foren portats a poblar la nova capital armènia [[Tigranocerta]]. El [[74 aC]] va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a [[Heraclea del Pont]], deixant només sense ocupar la península de [[Calcedònia]] on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120.000 unitats d'infanteria ben entrenats, de 16.000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels [[calibis]], aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Quan els cònsols [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Cotta]] i [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcedònia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrere les muralles de la ciutat.

Mitridates es va poder escapar d'un tumult en el quequal va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrere que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 2.000 cavallers. Lucul·le el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc Bacquides a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a [[Farnàcia]], i ell mateix va fugir cap a [[Armènia]] (finals del [[72 aC]]). Així va acabar la [[tercera guerra mitridàtica]].

El [[68 aC]] Lucul·le va creuar el [[Muntanyes del Taure|Taure]] i va entrar al cor d'Armènia on va derrotar a Tigranes i Mitridates al sud d'[[Artaxata]], però a mesura que avançaven va arribar a l'hivern i les condicions es van fer dures, els soldats romans van amenaçar amb el motí. El general romà es va haver de retirar a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] on va assetjar als aliats de Mitridates a [[Nisibis]]. Aquesta fortalesa va demostrar ser quasi impossible de conquerir. Mitridates mentrestant se'n va anar al Pont amb un exèrcit i fàcilment es va apoderar dels seus antics dominis defensats pel romà Fabi, lloctinent de Lucul·le. El poble, descontent de l'opressió dels romans, li va donar suport i milers de persones es van unir al rei en la lluita. Fins i tot els mercenaris tracis al servei de Fabi es van passar a Mitridates i aquest va derrotar Fabi i va quedar assetjat a Cabeira. Triari, un altre general romà, va avançar en suport de Fabi amb un exèrcit de reserva i el rei es va retirar cap a Comana on va passar l'hivern (68 a [[67 aC]]).

El [[66 aC]] la guerra fou confiada pels romans a un general destacat: [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]. Aquest va prendre com a primera mesura assegurar l'amistat del rei [[Fraates III de Pàrtia]], cosa que podia obligar Tigranes a haver de lluitar a la seva frontera oriental. En aquestes condiciones Mitridates va fer propostes de pau, però Pompeu no les va voler escoltar, excepte la rendició incondicional i l'entrega de tots el desertors romans. El rei del Pont no va acceptar. Disposava d'un exèrcit de trenta mil homes i dos mil cavallers amb el què no es podia enfrontar als romans. Així que es va retirar cap a la frontera d'Armènia; però en tot el camí fou atacat pels romans pels passos que ja havien estat ocupats per forces romanes; la major part de l'exèrcit de Mitridates fou aniquilat. El mateix rei es va escapar només amb uns quants cavallers i la seva concubina Hipsicratea, podent arribar a la fortalesa fronterera de Sinòria on se li van anar unint les forces que havien estat dispersades. Però en aquest moment Tigranes II, que sospitava que Mitridates fomentava les intrigues del seu fill per enderrocar-lo va refusar acceptar-lo al seu regne. Mitridates va haver d'entrar a la [[Còlquida]] des d'on podria marxar al [[Palus Maeotis]] i al [[Regne del Bòsfor]]. Ja segur, va passar de [[Fasis (Còlquida)|Fasis]] cap a [[Dioscúria]] o Dioscúries (la ciutat grega més oriental) on va passar l'hivern (66 a [[65 aC]]) dedicat a reclutar soldats i una petita flota.

Mentrestant Pompeu estava ocupat lluitant contra Tigranes i per aquest costat Mitridates no tenia res a témer. Pompeu va derrotar Tigranes i va conquerir [[Síria]]. El [[64 aC]] Mitridates va enviar ambaixadors a Pompeu demanant la pau que acceptaria en termes similars als concedits a Tigranes (possessió dels seus dominis hereditaris sota protectorat romà). Pompeu va exigir que el rei anés en persona a fer acte de submissió i Mitridates s'hi va negar. Mentre Pompeu establia la província del Pont (una part la va cedir a [[Deiotarus I]] de [[Galàcia]]), Mitridates començava els preparatius per una altra guerra.

Fou en aquell moment quan una revenja privada va derivar en revolta a Fanagòria. Els fills de Mitridates, que dominaven la ciutadella, es van haver de rendir i la revolta es va traslladar a altres ciutats. Mitridates va renovar la seva aliança amb les tribus escites de la regió als quals va enviar alguna de les seves filles com a garantia sota la custòdia d'alguns eunucs; aquests van trair al seu rei i van entregar les filles del rei als romans. Una conspiració més important, dirigida per Farnaces, fill favorit i príncep hereu, fou descoberta i els seus principals organitzadors executats, però Mitridates va perdonar al seu fill; aquest immediatament es va revoltar i bona part de l'exèrcit se li va unir. Tenia també el suport popular a ''Panticapeum'' on els plans militars del rei es veien com un afer perillós. Farnaces fou proclamat rei ('''Farnaces I del Bòsfor''', després també [[Farnaces II del Pont]]) mentre Mitridates es refugià a una torre. El seu fill li va enviar diversos missatges i el vell rei, que sabia que només podia esperar el captiveri o la mort, va escollir aquesta i es va enverinar, però com que havia acostumat el seu cos al verí, aquest no va fer efecte, i va ordenar a un dels seus mercenaris gals que el matés.{{sfn|LeGlay|2009|p=100}} El mercenari el va matar amb la seva pròpia espasa. El seu cos fou enviat per Farnaces a Pompeu a [[Amisos]] com a prova de submissió, i Pompeu el va enterrar amb els honors deguts al mausoleu dels seus ancestres a [[Sinop]]e.<ref>[[Apià]], "Història de Roma" XVI, §111</ref> Però segons una altra versió van ser els partidaris del seu fill qui el van matar.<ref>[[Cassi Dió]],"Història de Roma" XXXVII, capítol 13</ref>

== Bibliografia ==

* {{ref-llibre|cognom=Mayor|nom=Adrienne|títol="The Poison King: The Life and Legend of Mithradates, Rome's Deadliest Enemy"| editorial=Princeton, PUP|any=2009}}

* {{ref-llibre|cognom=Cohen|nom=Getzel M|títol="Hellenistic settlements in Europe, the islands, and Asia Minor"| editorial=University of California Press|any=1996|isbn=9780520083295}}

* {{ref-llibre|cognom=McGing|nom=B.C.|títol="The Foreign Policy of Mithridates VI Eupator, King of Pontus (Mnemosyne, Supplements: 89)"|lloc=Leiden| editorial=Brill Academic Publishers|any=1986|isbn=90-04-07591-7}}

* {{ref-llibre|cognom=LeGlay|nom=Marcel|cognom2=i altres|títol="A History of Rome"| editorial=Blackwell|any=2009|isbn=978-1-4051-8327-7}}