Almogàver: diferència entre les revisions

'''''Almogàvers''''' era la caketa gordeta de la gordeta denominació que reberen els [[Paramilitar|soldats autònoms]] en forma de companyies d'[[infanteria lleugera]] alçades a la [[corona d'Aragó]] (on es podien dir '''''miquelets''''') i a la [[corona de Castella]] (on també s'anomenaven '''''[[peones]]''''') durant l'[[edat mitjana]], entre els segles [[XII]] i [[XV]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31</ref> A la [[corona de Castella]], la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei [[Alfons X de Castella]] en les ''[[Siete Partidas]]''. El seu protagonisme històric, l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la '''[[Companyia Catalana d'Orient|companyia catalana d'Orient]]''' i van participar en la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] al servei del rei [[Frederic II de Sicília]]. En aquella època, eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa, ja que sempre "necessitaven" guerres.

Quan Jaume II va renunciar al domini catalanoaragonès de [[Sicília]] el [[1295]] en la [[pau d'Anagni]] per poder aliar-se amb els seus antic enemics (el rei de Nàpols [[Carles II d'Anjou II]] i el [[papa]]), el seu germà Frederic no va voler abandonar l'illa. Els exèrcits catalans que corrien per Sicília i [[Calàbria]] van posicionar-se per l'un o l'altrealte; molts dels qui ho feren pel rei Jaume van posar-se al servei dels Anjou i la [[Güelfs i gibel·lins|lliga güelfa toscana]] i es quedaren guerrejant pels estats de la península italiana, i arribaren a lluitar contra l'emperador [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VII]] el 1312.<ref name="Diccionari"/> En varen destacar els cabdills [[Dalmau de Banyuls]] i l'aragonès [[Diego de Larrat]]. El primer formà una companyia de 800 o 1.000 cavallers i de 1.500 peons al servei de [[Venècia]] per recuperar el domini de [[Zadar]], ciutat revoltada el 1313.<ref name="Diccionari"/>