Queimada: diferència entre les revisions

En un recipient de fang cuit s'aboca l'aiguardent i el sucre en la proporció d'uns 120 grams per litre, els altres ingredients i es remou. En un recipient més petit (generalment el cullerot amb el qual es remou) s'agafa a part una petita quantitat de ''queimada'', sense llimona ni cafè (només l'aiguardent i el sucre dissolt), es mullen les vores del cullerot amb la beguda i se li cala foc. Quan estigui cremant es fica el cullerot en el recipient gran fins que el foc s'estengui per tota la superfície. A continuació es regira lentament deixant que pugin les flames de l'alcohol i creant cascades amb elles. A continuació es posa en el cullerot sucre sol i es col·loca sobre la ''queimada'' fins que aquest es fon convertint-se en [[almívar]], que s'aboca sobre les flames i es remou. Es regira fins que consumit l'alcohol la ''queimada'' s'apagui per si sola, o només quedin les vores cremant, que no s'apaguessin. Quan comença a apagar-se, però mentre l'aiguardent encara crema, es recita el ''"esconxuro"'' (també cridatanomenat ''conxuro''). Se serveix la ''queimada'' calenta, quan s'hagi apagat gairebé per complet, incloent també els grans de cafè, peles de llimona, trossos de poma i taronja i es beu. A vegades cal bufar per a apagar alguna de les flames que arriben al got, per a no cremar-se.