Tiorba: diferència entre les revisions

En la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] pertany al grup 321.321 dels llaüts amb [[caixa de ressonància]] en forma de bol. La tiorba va aparèixer a Itàlia cap a finals del segle XVI. La seva invenció s'atribueix normalment més que a Piccinini al llaütista Antonio Nardi, de sobrenom «el Bardella», que va estar a Florència al servei dels Médici. Podia abastar de 14 a 16 cors. Existien dos models de Tiorba.

 

Antigament es coneixien dos tipus de tiorba; la paduana i la romana o guitarró. La primera, anomenada així i descrita per Michael Praetorius. Tenia la forma d'un llaüt de 16 ordres -8 sobre el mànec i 8 bordons- i dos clavillers, normal el primer, rematant l'allargament del mànec el segon. L'ampliació de les dimensions de la caixa va redundar en detriment dels cors més aguts, que afinaven a l'octava inferior.