Revisió del 13:52, 20 gen 2016 modifica Anskar (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 11.189 edits m →‎Geografia: Séquia ← Edició anterior		Revisió del 13:53, 20 gen 2016 modifica desfés Anskar (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 11.189 edits m →‎Història: séquia Edició següent →
Línia 41: Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de ''Silvella'' ('petit bosc'); encara es conserven romanalles al [[mas del Castell]] i unes bases de columna al poliesportiu i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial. Dels moros, hi ha, a banda de la [[séquia ~~de Xirivella\|Sèquia~~ de Xirivella]], l'[[arc de mig punt]] de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el [[1238]] en la persona del lloctinent de [[Jaume el Conqueridor]], [[Hug de Fullaquer]], comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'[[orde de Calatrava]], que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al ''Llibre del'' ''repartiment'', se la cita repetidament al llarg del [[1238]]. El 16 d'agost del [[1238]], [[Jaume el Just]] va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de [[Pere de Boïl i Castellar]] i la seua muller, [[Caterina Diez\|Caterina Díez]]; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, [[Valençona Castell]], [[Ramon Muntaner (cronista)\|Ramon Muntaner]], on va començar a escriure [[Crònica de Ramon Muntaner\|''La Crònica'']], obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les [[Germanies]], alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any [[1609]], després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de [[1611]]. El [[1811]], passa a senyoriu del [[Marquès de Llanera\|Marqués de Llanera]] i, el [[1814]], el [[Marquesat de Dosaigües\|Marqués de Dos Aigües]] obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.<ref name=":1">{{Ref-web\|url = http://www.xirivella.es/va/xirivella-ajuntament/hist%C3%B2ria-de-la-poblaci%C3%B3-0\|títol = Història de la població\|consulta = \|llengua = \|editor = Ajuntament de Xirivella\|data = 2015\|nom = Juan José\|cognom = Gordón Baeza}}</ref> El [[1812]], a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès [[Louis Gabriel Suchet]] en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

Xirivella: diferència entre les revisions