Felip l'Àrab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
homogeneïtzació de la infotaula
Cap resum de modificació
Línia 51:
}}
 
'''Marc Juli Felip''' (c. [[204]] - [[249]]) més conegut com a '''''Felip l'Àrab''''', fou emperador romà entre els anys [[244]] i 249.
 
Se saben poques coses del començament de la seva vida i la seva carrera política. Va néixer a [[Shahba]], al sud-est de [[Damasc]], a la [[província romana]] de [[Síria (província romana)|Síria]]. Era fill de Juli Marí, un ciutadà romà local que potser tenia certa importància en els assumptes locals. El nom de la seva mare ens és desconegut, però les nostres fonts ens parlen del seu germà, [[Gai Juli Prisc]], membre de la [[Guàrdia Pretoriana|guàrdia pretoriana]] en temps de [[Gordià III]] que, després de la mort de Felip, intentarà usurpar el tron imperial. Felip estava casat amb [[Màrcia Otacília Severa]] i tingué un fill amb ella l'any [[238]], al qual anomenaren Marc Juli Sever Felip.
 
L'any [[243]], durant la campanya de [[Gordià III|Gordià]] contra els [[Pèrsia|perses]], el prefecte pretorià Timesiteu morí en estranyes circumstàncies. Arran d'això, i dels consells del seu germà [[Gai Juli Prisc|Prisc]], Felip esdevingué el nou prefecte pretorià perquè els dos germans tenien la intenció de governar tot l'imperi aprofitant-se del jove emperador. Després d'una derrota en el camp de batalla, [[Gordià III|Gordià]] morí en circumstàncies tan estranyes que encara avui es debaten les causes de la seva mort. No obstant això, es creu que Felip va ser el responsable de la seva mort perquè va ser ell qui primer es proclamà emperador després de la mort de [[Gordià III|Gordià]]. Felip no estava disposat a cometre els mateixos errors d'altres usurpadors i era conscient que havia de tornar a [[Roma]] si volia consolidar la seva posició davant el [[Senat romà|Senatsenat]]. Per això, ell viatjà cap a l'oest després de pactar la pau amb el [[rei]] [[Shapur I de Pèrsia]] i de deixar alel seu germà com a governador extraordinari de les províncies orientals. A [[Roma]], el seu càrrec d'emperador fou confirmat i nomenà alel seu fill ''Cèsar'' i hereu del tron imperial.
 
[[Fitxer:Philipnote.jpg|thumb|250px|100 [[Lliura siriana|lliures sirianes]] amb l'efígie de Felip l'Àrab]]
El regnat de Felip començà amb una incursió germànica a la província de [[Panònia]] i amb una invasió dels carps (''carpi''), una fracció dels [[gots]] de la província de [[Moesia]] (actual [[Bulgària]]) per la frontera del [[Danubi]]. Van ser derrotats l'any [[248]], però les [[Legió romana|legions]] no estaven satisfetes amb el resultat, probablement a causa de la petita part dels beneficis dels saquejos que els havia estat assignada. Aviat es rebel·laren i [[Pacatià]] fou proclamat nou emperador per les tropes. La revolta fou esclafada i Felip nomenà [[Deci (emperador romà)|Deci]] governador de la província. Els esdeveniments posteriors, emperò, demostraren que aquesta decisió fou un error. La revolta de [[Pacatià]] no fou l'única amenaça per a Felip, perquè a l'orientOrient [[Jotapià]] liderà una altra revolta contra l'opressiu govern de [[Gai Juli Prisc|Prisc]] i els elevats impostos. Dos usurpadors més, [[Silbanac]] i [[Esponsià]], lideraren dues revoltes més, sense tenir gaire èxit.
 
L'abril de l'any [[248]], Felip tingué l'honor de celebrar els mil anys de [[Roma]], fundada l'any [[753 aC]] per [[Ròmul i Rem]] (vegeu [[fundació de Roma]] i ''[[ab urbe condita]]''). Segons les cròniques contemporànies, les celebracions van ser magnífiques i incloereninclogueren uns jocs espectaculars, [[ludi saeculares|''ludi saeculares'']] i representacions teatrals arreu de la ciutat. Aquest esdeveniment també se celebrà en la literatura amb un elevat nombre d'edicions sobre el tema, com ara el llibre ''Mil anys d'història'' d'[[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]], especialment preparat per a l'ocasió.
 
Malgrat aquest ambient festiu, el descontentament de les [[Legió romana|legions]] anava en augment. [[Deci (emperador romà)|Deci]] fou proclamat emperador per les [[legió romana|legions]] del [[Danubi]] la primavera de l'any [[249]] i marxaren sobre [[Roma]]. Les [[legió romana|legions]] de Felip es trobaren amb les de l'usurpador a prop de l'actual [[Verona]] aquell mateix estiu. [[Deci (emperador romà)|Deci]] guanyà la batalla i Felip fou assassinat, bé en el camp de batalla o bé mort pels seus soldats, que volien complaure alel nou emperador. Quan les notícies arribaren a [[Roma]], [[Marc Juli Filip|Marc Juli Sever Felip]], el fill d'onze anys de Felip i hereu del tron, també fou assassinat. La crònica''Crònica d'Alexandria'' diu que Felip només tenia 25 anys alen morir, però sembla ser un error per 45.
 
La tradició posterior, incloent-hi la ''Història eclesiàstica'' d'[[Eusebi de Cesàrea|Eusebi]], afirma que Felip fou el primer emperador [[Cristianisme|cristià]]. Però això és dubtós, perquè els escriptors no cristians no mencionen aquest fet i perquè durant el regnat de Felip seguí vigent la [[religió romana|religió d'Estatestat]]. L'afirmació d'[[Eusebi de Cesàrea|Eusebi]] es deu, probablement, a la tolerància que Felip mostrà envers els cristians.
 
== Vegeu també ==
{{Projectes germans|commons=Philip the Arab}}
* [[Gai Juli Prisc]].
* [[Llista d'emperadors romans]].
 
== Enllaços externs ==
* [http://imperiumromanum.com/personen/kaiser/philippusarabs_01.htm Biografia de Felip l'Àrap al DIR-Project].
 
{{Emperadors Romans}}