Els '''osmoprotectors''' o '''soluts compatibles''' són molècules petites que actuen com [[osmòlit]]s i ajuden els organismes a sobreviure en condicions extremes d'[[estrès osmòtic]].<ref name=Lang>{{cite journal ref-publicació|authorautor=Lang F |titletítol=Mechanisms and significance of cell volume regulation |journalpublicació=J Am Coll Nutr |volumevolum=26 |issueexemplar=5 Suppl |pagespàgines=613S–623S |yearany=2007 |monthmes=October |pmid=17921474 |url=http://www.jacn.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17921474}}</ref> Els exemples inclouen [[betaines]], [[aminoàcids]], i el sucre [[trehalosa]]. Aquestes molècules s'acumulen en les cèl·lules i equilibren les diferències osmòtiques entre els voltants de la cèl·lula i el [[citosol]]. En casos extrems, com els [[rotífers bdel·loides]], [[tardígrads]], [[gamba de vidre]] i [[nematodes]], aquestes molècules poden permetre que les cèl·lules sobrevisquin estan completament seques i permeten que entrin en un estadi d'animació suspesa anomenat [[criptobiosi]].<ref>{{cite journal ref-publicació|authorautor=Sussich F, Skopec C, Brady J, Cesàro A |titletítol=Reversible dehydration of trehalose and anhydrobiosis: from solution state to an exotic crystal? |journalpublicació=Carbohydr. Res. |volumevolum=334 |issueexemplar=3 |pagespàgines=165–76 |yearany=2001 |monthmes=August |pmid=11513823 |doi=10.1016/S0008-6215(01)00189-6}}</ref> En aquest estadi el citosol i els osmoprotectors passen a ser un sòlid com de vidre que ajuda a estabilitzar les proteïnes i la membrana cel·lular respecte als danys per la dessecació.<ref>{{cite journal ref-publicació|authorautor=Crowe JH, Carpenter JF, Crowe LM |titletítol=The role of vitrification in anhydrobiosis |journalpublicació=Annu. Rev. Physiol. |volumevolum=60 |issueexemplar= |pagespàgines=73–103 |yearany=1998 |pmid=9558455 |doi=10.1146/annurev.physiol.60.1.73}}</ref>
Els soluts compatibles també s'ha vist que juguen un paper protector per mantenir l'activitat dels enzims a través dels cicles de congelació-fusió i a altes temperatures. La seva acció específica encara és desconeguda però es creu que són exclosos preferentment de la interfície de proteïnes degut a la seva propensió a formar estructures d'aigua.
