Ducat de Naxos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}}
corregint enllaç
Línia 19:
|esdeveniment2 = Conquesta [[Imperi Otomà|Otomana]]
|data_esdeveniment2 = [[1566]]
|esdeveniment_fi = ExpropriatExpropiat pels [[Imperi Otomà|Otomans]]
|data_fi = [[1579]]
|p1 = Imperi Bizantí
Línia 32:
|capital = [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]]
|lema_nacional =
|religió = [[Catòlicacatòlica]] romana (oficial)<br />[[Ortodoxaortodoxa]] grega (popular)
|himne_nacional =
|idioma = [[vènet]]
|idioma_no_oficial = [[Grecgrec]]
|moneda =
|títol_líder = Duc
Línia 50:
|dades_població1 =
|membre_de =
|notes=* El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], els [[Villehardouin]] del [[Principat d'Acaia]], els [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] del [[Regne de Nàpols]] i després del [[1418]]) de la [[República de Venècia]]. Del [[1566]]–[[1579|79]], el ducat va ser administrat com ununa part de l'[[imperiImperi Otomà]] abans de ser annexionat totalment.
}}
El '''ducatDucat de Naxos''' fou un estat medieval establert a les illes [[Cíclades]] entre [[1207]] i [[1210]], que va durar fins a la conquesta [[otomana]] el [[1566]].
 
El [[1207]] el venecià [[Marco Sanudo]], un croat nebot del [[dux venecià]] [[Enrico DàndoloDandolo]], cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa de Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig ([[1210]]).
 
Després va conquerir la resta de les [[Cíclades]] i va establir el ducat de Naxos o '''Ducat de l'Arxipèlag'''. Va construir una fortalesa a [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]] amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat).