Sura (Alcorà): diferència entre les revisions

Una '''sura''' (en {{lang-ar|'''سورة'''}}, ''sūra'') és un dels 114 capítols en què es divideix l'[[Alcorà]], el llibre sagrat de l'[[islam]]. Es designen pel seu número (a vegades indicat en xifres romanes), seguit del número de l'[[aleia]] o versicle. La tradició musulmana els ha donat títols (per exemple, ''El viatge nocturn'', ''La llum'', ''Les dones'' o ''La vaca''), basats en paraules extretes del capítol, però que sovint no donen cap indicació sobre el seu contingut. També s'indica si van ser revelades a la [[Meca]] o a [[Medina]].

La llargària d'aquests capítols és desigual: el més curt consta de tres aleies i el més llarg de 286; es presenten en ordre decreixent en relació a l'extensió, no en l'ordre cronològic de la revelació rebuda pel profeta [[Muhàmmad]]. No obstant això, la primera sura (''[[Al-Fàtiha]]'', ''L'Oberturaobertura'') és molt breu i té un estatut especial: es presenta com una invocació i és recitada cada cop que es comença una oració.

Segons el seu contingut, es distingeixen dues grans categories de sures: les que corresponen al període de la Meca i les del període de Medina: les primeres, en general més curtes i poètiques, tracten més aviat de la relació amb Déu, la Fefe i l'espiritualitat, mentre que les segones, més llargues, aprofundeixen l'aspecte normatiu i deen les relacions socials. Tot i així, certes parts d'una mateixa sura haurien estat revelades en moments i en llocs diferents.

A causa de l'ordenació basada en la llargària, es produeix la paradoxa de quèque les sures de Medina, que cronològicament són les més recents, es troben situades abans de les de la Meca. Un problema derivat d'aquest fet és que existeixen prescripcions religioses o legals que varien al llarg del text, perquè van ser formulades d'una manera i van ser rectificades més endavant. Per exemple, respecte al consum d'alcohol, primer es diu que en això hi ha coses "bones i dolentes" i després es prohibeix de manera taxativa. Seria lògic considerar l'última prescripció com a la vàlida,; tanmateix, com que el text no és ordenat cronològicament, no es pot determinar amb precisió quina va ser l'última prescripció. Per a fer-ho, ha calgut aplicar un gran treball d'[[exegesi]] que ha donat lloc una disciplina anomenada "ciència del [versicle] abrogant i del [versicle] abrogat".

Totes les sures estan precedides per la ''[[bàsmala]]'', una fórmula ritual que diu: "En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós" (''bi-smⁱ L·lahⁱ r-Rahmanⁱ r-Rahimⁱ''), excepte la novena (''At-Tawba'', ''El penediment''). La majoria dels exegetes del Llibre, entre ells [[Uthman ibn Affan]],<ref>Uthman va ser un dels primers ''[[sahaba]]'' (un contemporani del Profeta que el va conèixer en estat de Fe o ''[[iman]]'') que va esdevenir el tercer "[[califa ben guiat]]" i sota el regne del qual es va redactar l'Alcorà en la seva forma definitiva.</ref> pensen que aquesta excepció es deu al fet que el seu contingut està connectat a la sura anterior, ''Els botins de guerra'', i que en temps de Muhàmmad aquestes sures s'anomenaven ''Les dues que van juntes'' (''Al-Qaribatan''), fins al punt que hi havia discrepància sobre si calia diferenciar-les. D'altra banda, [[Alí ibn Abi-Tàlib]]<ref>Alí, cosí i gendre del Profeta, es convertí a l'islam de petit i va ser el quart "califa ben-guiat" de l'islam.</ref> assegura que la ''bàsmala'' és una garantia de seguretat, mentre que aquesta sura conté aleies que parlen de la lluita i per això no comença amb aquesta fórmula. La ''bàsmala'' no compta com a versicle, és a dir, que no està numerada excepte en l'''Al-Fàtiha''.

Les ''[[al-muqàttaat|muqàttaat]]'' (en àrab: العمقطعات, literalment "'les tallades"', "'les fragmentades"', "'les trossejades"'<ref>{{Ref-llibre|cognom = Castells Criballes|nom = Margarida|títol = Diccionari Àrab-Català|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Enciclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-412-1546-7|cognom2 = Cinca Pinós|nom2 = Dolors|any = 2007|citació = s.v. "قطع"}}</ref>) són unes "lletres enigmàtiques" que apareixen combinades de manera diferent a l'inici de 29 sures. El seu sentit no està clar i molts musulmans les consideren un missatge diví secret.<ref name="Asad-Surah-App2">{{Harvnb|Asad|1980|loc=Appendix II.}}</ref> També se les anomena ''fawàtih'' (en àrab: فواتح, "'les que obren"'), ja que formen l'aleia d'obertura de les seves sures respectives.

*[[Llista de sures de l'Alcorà]].