Capital (economia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 30:
La inversió en l'acumulació de capital en la teoria de l'[[economia]] clàssica és l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els béns han de ser produïts, els quals no s'han de consumir immediatament sinó que han de ser utilitzats per a produir altres béns com a mitjans de producció. La inversió està relacionada amb l'estalvi, però no són conceptes iguals. L'economista [[John Maynard Keynes|Keynes]] va fer la diferència: estalviar és no gastar tota la renda en béns i serveis actuals, mentre que la inversió es refereix a la despesa en un tipus específic de béns, els béns capitals.
 
== La Definició clàssica ==
En l'[[economia política]] clàssica, el capital és la quantitat de recursos, béns i valors disponibles per a satisfer una necessitat o per a dur a terme una activitat definida i generar un [[benefici econòmic]] o guany particular. Sovint es considera la [[força de treball]] part del '''capital'''. També el [[crèdit]], atès que implica un [[benefici econòmic]] en la forma d'[[interès]], és considerat una forma de '''capital''' -[[capital financer]]-.
 
En l'[[economia política]] clàssica, el capital és la quantitat de recursos, béns i valors disponibles per a satisfer una necessitat o per a dur a terme una activitat definida i generar un [[benefici econòmic]] o guany particular. Sovint es considera la [[força de treball]] part del '''capital'''. També el [[crèdit]], atès que implica un [[benefici econòmic]] en la forma d'[[interès]], és considerat una forma de '''capital''' -[[capital financer]]-.
 
Els béns de capital -''Capital Goods'' en [[idioma anglès|anglès]]-, en contrast amb els béns de consum, són utilitzats en la producció de capital físic. Es refereixen a béns de capital real dels productes que s'utilitzen en la producció d'altres productes, però no s'incorporen als altres productes. En els béns de capital s'inclouen fàbriques, maquinària, eines, i diversos edificis. Són diferents de les matèries primeres que s'utilitzen en la producció de béns. Molts productes poden ésser classificats com a béns de capital o béns de consum d'acord amb l'ús, per exemple els automòbils i ordinadors personals, i la majoria d'aquests béns de capital són també béns duradors (''Consumer Durables'').
Linha 38 ⟶ 37:
Els béns de capital són també diferents del capital financer. Els béns de capital són objectes reals de la propietat d'entitats -persones, governs i altres organitzacions-, a fi d'obtenir un rendiment positiu d'algun tipus de producció.
 
L'activitat que és realitza pot ser la [[producció (economia)|producció]], el [[consum]], la [[inversió econòmica |inversió]], la constitució d'una empresa, etc. Quan aquest capital es destina a la producció, es converteix en un factor de producció. El capital es pot acumular amb el temps, i les seves tornades (renda) poden ésser utilitzades o reutilitzades per augmentar el capital original.
 
=== El valor i la conceptualització del capital ===
La conceptualització del capital està lligada a la conceptualització del treball, ja que ambdues coodepenens'influencien mútuament amb la teoria adoptada sobre el valor econòmic dels béns i, per tant, amb els mitjans per a crear-los.
 
En referència als economistes anomenats clàssics: [[Adam Smith|Smith]] i [[David Ricardo|Ricardo]] es trobaven una posició ambivalent sobre el determinant del valor de canvi d'un bé, oscil·lant al llarg de les seves obres entre dues opcions: la ''[[teoria del valor treballo|quantitat de treball]]'' i els ''[[teoria del valor com a cost de producció|costos de producció]]'' -que són valors de canvi al seu torn que quedarien sense explicar: l'interès del capital, el salari del treball i la renda de la terra-. Els problemes de la primera opció els portarien a adoptar la segona com ''solució'': ''la teoria del cost'' seria sistematitzada per en [[John Stuart Mill]] en conjunt amb la resta de les qüestions tractades pels clàssics en un esquema integral d'economia política, mentre que en [[Karl Marx]] insistiria en la teoria del valor treball però aquesta vegada com a base per a una crítica al concepte mateix d'economia política.
La conceptualització del capital està lligada a la conceptualització del treball, ja que ambdues coodepenen amb la teoria adoptada sobre el valor econòmic dels béns i, per tant, amb els mitjans per a crear-los.
 
En referència als economistes anomenats clàssics: [[Adam Smith|Smith]] i [[David Ricardo|Ricardo]] es trobaven una posició ambivalent sobre el determinant del valor de canvi d'un bé, oscil·lant al llarg de les seves obres entre dues opcions: la ''[[teoria del valor treballo|quantitat de treball]]'' i els ''[[teoria del valor com a cost de producció|costos de producció]]'' -que són valors de canvi al seu torn que quedarien sense explicar: l'interès del capital, el salari del treball i la renda de la terra-. Els problemes de la primera opció els portarien a adoptar la segona com ''solució'': ''la teoria del cost'' seria sistematitzada per en [[John Stuart Mill]] en conjunt amb la resta de les qüestions tractades pels clàssics en un esquema integral d'economia política, mentre que en [[Karl Marx]] insistiria en la teoria del valor treball però aquesta vegada com a base per a una crítica al concepte mateix d'economia política.
 
La revolució marginalista en totes les seves variants -en [[William Stanley Jevons|Jevons]], en [[Léon Walras|Walras]] i en [[Carl Menger|Menger]]- va reemplaçar l'aparell conceptual dels clàssics sobre el valor, i amb aquest, el seu propi concepte econòmic del treball i el capital, referint-ho ara a la [[utilitat marginal]], movent així la determinació de la producció i la distribució a la circulació, o sigui, al consum. A diferència dels clàssics que, o bé deduïen el valor del capital físic del treball invertit en ell, o bé del capital en si mateix, els marginalistes ho trobaven en la utilitat mateixa del préstec del capital.
Linha 68 ⟶ 66:
* El capital pot produir '''més valor''' del que podria produir-se sense ell.
* Pot produir '''més valor del que ell mateix té'''.
[...] Què es proposa i què té necessàriament que proposar-se el problema de l'interès? Senzillament, '''investigar i exposar les causes que fan fluir cap a les mans dels capitalistes un dels braços del gran riu de béns que brolla any rere any de la producció nacional d'un poble. ''' Aleshores, sense cap mena de dubte, d'un problema que afecta la '''distribució dels béns.''' (Böhm-Bawerk, 1884, p. 135 i p. 512)''}}
 
Sobre aquestes definicions, separades o combinades, diferents autors han intentat donar les seves pròpies explicacions: ''la productivitat simple'' -d'ende Smith, criticada per en Say-, ''la concepció complexa de la productivitat'' - en [[Malthus]], en [[Strasburger]], etc.-, ''les teories de l'ús'' -l'Hermann i en Menger-, ''la teoria de l'abstinència'' -d'en [[Nassau William Sènior|Sènior]] i en [[Bastiat]]-, ''les teories del treball i les teories de l'explotació '' -en [[Sismondi]], en [[Rodbertus]] i en Marx-, i altres ''concepcions eclèctiques'' -en [[Molinari]], en Jevons i en Mill-.
Contra totes aquestes teories, en Böhm-Bawerk presenta la pròpia, que després seria polida, criticada i corregida pels seus successors austríacs: en [[Friedrich von Wieser]], en [[Frank Fetter]], en [[Ludwig von Mises]], l'[[Ulrich Fehl]], en [[Ludwig Lachmann]], i particularment per en [[Friedrich August von Hayek]], qui desenvoluparia una completa teoria del capital, aconseguint per primera vegada que es tractés la qüestió més enllà de la seva relació amb la taxa d'interès fins al coneixement interior de l'estructura productiva del capital, integrant-la, finalment, amb la teoria del [[cicle econòmic]] (Ravier, 2011).
 
=== La propietat i l'estructuració del capital ===
La comprensió hayekiana del capital, encara que tècnica i dirigida a entendre primer l'estructura de la producció des de cada capital particular (Hayek, 1931), entronca per l'origen de la seva anàlisi (vegeu [[ordre espontani]]) amb la de l'economista peruà l'[[Hernando de Soto Polar|Hernando de Soto]], pel qual la qüestió de la necessitat de la dispersió de la informació subjectiva es transforma en la productivitat mateixa de l'evolució en què les delimitacions objectives de l'assignació de la informació és concreten a través de la propietat al mercat, explicant així al capital en un sentit social global, reeditant la interpretació marxiana. Encara que partint de sistemes diferents als dels austríacs i neoclàssics, l'autor reelaboraria com a productiva la funció de la propietat en relació amb el capital, que en Marx només veia com a útil i fins a "productiva" per ésser necessària per forçar al treball a modificar-se a si mateix a través d'i per a la creació compulsiva de plusvàlua, almenys fins a trobar un límit al capital mateix (Marx, 1857, pàg. 266-267). La revisió crítica del concepte marxià de valor -com a treball incorporat-, implica entendre la propietat com una institució creadora en si mateixa de plusvalorplusvalua, explicant així per què és vital la seva existència per al capital:
 
La comprensió hayekiana del capital, encara que tècnica i dirigida a entendre primer l'estructura de la producció des de cada capital particular (Hayek, 1931), entronca per l'origen de la seva anàlisi (vegeu [[ordre espontani]]) amb la de l'economista peruà l'[[Hernando de Soto Polar|Hernando de Soto]], pel qual la qüestió de la necessitat de la dispersió de la informació subjectiva es transforma en la productivitat mateixa de l'evolució en què les delimitacions objectives de l'assignació de la informació és concreten a través de la propietat al mercat, explicant així al capital en un sentit social global, reeditant la interpretació marxiana. Encara que partint de sistemes diferents als dels austríacs i neoclàssics, l'autor reelaboraria com a productiva la funció de la propietat en relació amb el capital, que en Marx només veia com a útil i fins a "productiva" per ésser necessària per forçar al treball a modificar-se a si mateix a través d'i per a la creació compulsiva de plusvàlua, almenys fins a trobar un límit al capital mateix (Marx, 1857, pàg. 266-267). La revisió crítica del concepte marxià de valor -com a treball incorporat-, implica entendre la propietat com una institució creadora en si mateixa de plusvalor, explicant així per què és vital la seva existència per al capital:
 
{{cita|''Per això és crucial reconèixer els paradigmes marxistes latents i després afegir-los el que hem après al segle transcorregut des que va morir Marx. Avui podem demostrar que si ben Marx va veure clar que és possible generar una vida econòmica paral·lela als actius físics mateixos (i que "les produccions del cervell humà apareixien com a éssers independents dotats de vida"), no va arribar a captar del tot que la propietat formal no és un simple instrument d'apropiació sinó també un mitjà per encoratjar la creació del genuí valor addicional utilitzable. Tampoc va advertir que els mecanismes continguts en el sistema de propietat mateix són els que donen als actius i al treball invertit en ells la forma requerida per a la creació de capital. [...] En Marx va comprendre, millor que ningú en el seu temps, que en economia no hi ha major ceguesa que la de considerar als recursos exclusivament en termes de les seves propietats físiques. Ell era molt conscient que el capital era "una substància independent... en la qual els diners i les mercaderies són meres formes que assumeix i de les quals es desprèn al seu moment". Però va viure en una època en què per ventura encara era massa ràpid per veure com la propietat formal podia, mitjançant la representació, fer que aquests mateixos recursos exercissin funcions addicionals i produïssin valor excedent (plusvàlua). En conseqüència, en Marx no va advertir que pogués estar en l'interès de tots ampliar l'espectre dels beneficiaris de la propietat. [...] En Marx no va comprendre del tot que la propietat legal és el procés indispensable que fixa i desplega capital; que sense propietat formal la humanitat no pot convertir el fruit del seu treball en formes fungibles, líquides, que poden ser diferenciades, infinitament combinades, dividides i invertides per produir valor excedent. (De Soto, 2000, p. 216)''}}
 
La comprensió del fenomen investigat per De Soto, implica que els diners com a capital expressa en termes monetaris molt més que una quantia de treball abstracte o l'eficiència d'un negoci determinat, sinó que el preu és una destil·lació quantitativa del nivell de correcció en la distribució qualitativa de tota la producció concreta (Hayek, 1941) en un mercat -[[divisió social del treball]]-, la mesura del qual només es preserva com a informació real del valor d'un ben determinat en tant expressi una assignació de recursos que hagi estat establerta mitjançant relacions basades en aquesta mateixa forma d'adquisició (vegeu [[debat sobre el càlcul econòmic en el socialisme]]). En conseqüència, el ''misteri'' després del capital ha de buscar-se més enllà del temps de treball, de les enginyeries de producció, de la gestió tècnica o de la capacitat empresarial, si no en la [[propietat privada|propietat]] que fa aquests factors possibles (De Soto, 2000, pàg. 88-91), i els efectes immediats de les quals són que els béns materials es transformin en actius amb un potencial econòmic, i que, com a corol·lari necessari, aquesta informació dispersa s'integri en un sol sistema després de ser generada (De Soto, 2000, pàg. 77-79).
 
Més enllà del camí obert per De Soto per a la comprensió del capital, la problemàtica del mateix i la seva importància es reflecteix, para gairebé tots els historiadors del pensament econòmic, en la quantitat d'estudis, apologètics o crítics, clàssics o marxistes, que s'han fet sobre el mateix sense arribar, fins al moment, a una resolució definitiva; al punt que ni tan sols els representants d'aquests diferents corrents interpretatius arriben internament a un acord sobre el tòpic.
 
=== El Tipus de capital en el sistema clàssic ===
* [[Capital líquid]]: és el residu de l'actiu, detret el passiu d'una persona natural o jurídica.
 
* [[El Capital líquidnacional]]: és ella residupart dedel l'actiu,patrimoni detretnacional elconstituïda passiuper d'unabéns personaproduïts naturalper o jurídical'home.
* [[El Capital societari]]: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa.
 
* [[El Capital nacionalpúblic]]:, ésoposat laal partprivat: del patrimoni nacional constituïdaés perel bénsque produïtspertany pera l'homeEstat.
* [[El Capital privat]], oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.
 
* [[El Capital immaterial]]: és el que no es mostra com alguna cosa física; pot ser el coneixement, l'aptitud, les habilitats, l'entrenament d'una persona, etc. Un exemple de capital immaterial és el capital humà, que s'incrementa amb l'educació o capacitació de les persones.
* [[El Capital societari]]: és el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa.
* [[El Capital de curt termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període menor a un any.
 
* [[El Capital de llarg termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període major a un any, per exemple, el capital invertit en la constitució d'una empresa, possiblement donarà una tornada en un temps superior a un any.
* [[El Capital públic]], oposat al privat: és el que pertany a l'Estat.
 
* [[El Capital privat]], oposat al públic: és el que pertany a propietaris individuals o associats pertanyents a la societat civil.
 
* [[El Capital immaterial]]: és el que no es mostra com alguna cosa física; pot ser el coneixement, l'aptitud, les habilitats, l'entrenament d'una persona, etc. Un exemple de capital immaterial és el capital humà, que s'incrementa amb l'educació o capacitació de les persones.
 
* [[El Capital de curt termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període menor a un any.
 
* [[El Capital de llarg termini]]: és el tipus de capital de com s'espera obtenir un benefici o renda en un període major a un any, per exemple, el capital invertit en la constitució d'una empresa, possiblement donarà una tornada en un temps superior a un any.
 
== La Definició Marxista ==