Es Vedrà: diferència entre les revisions

'''Es Vedrà''' és un [[illot]] que es troba a 2 km de la costa occidental d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]], davant de [[Calacala d'Hort]]. Pertany al municipi de [[Sant Josep de sa Talaia]] i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba ''[[Es Vedranell]]'', de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al [[Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia]].

És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m382 m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Calacala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la [[Puntapunta de sa Pedrera]], una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les [[Pitiüses]].

== Accés i Conservacióconservació ==

L'accés a l'illot és exclusivament per mar, en embarcacions privades i amb un permís. El lloc va ser declarat Parc Natural en l'any 2002. Però, antigament es practicava la ramaderia de cabres que els pagesos de la zona soltaven per allí i després les caçaven. Encara que pujarPujar dalt de l'illot és tota una aventura,: cal estar molt ben preparat físicament perquè és tot un desafiament. L'illot està perforat per nombroses grutes de difícil accés.

== El Parepare Francesc Palau ==

L'aspecte [[penya-segat|escarpat]] i el fet que normalment està envoltat de boira donen sovint un aspecte màgic i misteriós a l'illot. Així, des de temps antics, han aparegut [[llegendes]] al voltant des Vedrà. La [[rondalla]] ''Es gegant des Vedrà'', recollida per Joan Castelló Guasch, [[folklorista]], parla de dos germans que, per poder guarir llur pare d'un mal incurable, van haver d'anar a l'illot a collir [[fonoll marí]] ''(Crithmum maritimum)''. Una vegada a l'illot, varen haver d'enfrontar-se al gegant que hi vivia refugiat al seu cau, una de les coves de l'illot. L'enginy dels dos germans, amb l'ajuda dels [[eriçons de mar]], va aconseguir vèncer el gegant.<ref>Joan Mas i Vives, Joan Miralles et al., ''Actes de l'onzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat</ref>

Una altra llegenda és la de ''La Damadama Blancablanca des Vedrà'' del [[segle XIX]], segons la qual el [[mossèn]] lleidatà Francesc Palau, durant el seu exili a Eivissa, va anar as Vedrà a fer vida [[eremític]]a. Una vegada a l'illot, va començar a tindre aparicions d'una noia vestida de blanc.<ref>[http://members.fortunecity.es/mitcat/mort.html Mites]</ref>