La crisi de [[1876|1873]] va provocar el descens dels preus, i amb això el proteccionisme, és a dir, la protecció dels productes propis de cada país prohibint l'entrada d'articles estrangers o gravant-los amb impostos. Això va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema. D'altra banda, potències capitalistes europees com [[Anglaterra]], ELS [[Països Baixos]] i [[França]] necessiten donar sortida al seu excedent de capital i ho fan invertint-lo en països d'altres continents establint préstecs, implantant ferrocarrils, instal·lant ports, etc. A més aquests països necessiten buscar matèries primeres per a les seves indústries, ja que, comencen a esgotar-se o a escassejar a Europa. La Segona Revolució Industrial, d'altra banda, necessita noves matèries primeres de les quals Europa no disposa o escassegen, com a plata, petroli, cautxú, or, coure, etc.
Les causes econòmiques van ser el fruit de l'expansió del capital industrial i es van veure obligats a buscar territoris nous on poguessin invertir l'excés de capitals acumulats, aquests capitals van trobar una productiva sortida en forma de crèdits atorgats a la minoria dels indígenes que col·laboraven amb la metròpoli, i principalment a la inversió d'infraestructures, també l'apropiació de territoris per obtenir matèries primeres i per dominar espais on col·locar els seus mercats per a finals del règim del monopoli.
