El Trencanous: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
'''El Trencanous''' (en [[rus]] ''Щелкунчик'', ''Xtxelkúntxik'') és una obra de [[ballet]] amb partitura de [[Txaikovski]], estrenada el [[18 de desembre]] de [[1892]] ([[6 de desembre]] del [[Calendari julià]]) al [[Teatre Mariïnski]] de [[Sant Petersburg]], sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la [[coreografia]] de [[Lev Ivànov]]. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.<ref name="TchaikovskyKowalchyk1996">{{ref-llibre|autor=Peter Ilyich Tchaikovsky|nom2=Gayle |cognom2= Kowalchyk|nom3=E. L. |cognom3 = Lancaster|títol=The Nutcracker Suite: Late Elementary/Early Intermediate|url=http://books.google.cat/books?id=aLx1Dn6hDzIC&printsec=frontcover&dq=nutcracker+tchaikovsky&hl=ca&ei=eWW8Tb7IE8fS4wbj3qjIBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CF4Q6AEwCQ#v=onepage&q&f=false|consulta=30 abril 2011|data=1 agost 1996|editorial=Alfred Music Publishing|isbn=9780739022986}}</ref>
 
== Argument ==
El ballet explica un conte de [[Nadal]]. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria, i Clara el nom de la seva nina) prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un ''solo'' cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí hi va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.
 
5.998

modificacions