Plebs: diferència entre les revisions

Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494 aC]] ([[490 aC]] segons la cronologia de Varro) i van demanar drets politicspolítics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per plebs, nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels questorsqüestors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445 aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]] que generalment eren tres o sis i un almenys havia de ser patrici. El saqueig de Roma pels gals el [[387 aC]] els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367 aC]] i a canvi es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva pels patricis.

Les peticions del plebeus van ser recollides a final del [[segle II aC]] i al [[segle I aC]] pels anomenats '''[[partit popular|populars''']].

Amb el temps els plebeus de Roma van rebre terres a províncies, i els que van restar tenien dret a un subsidi alimentari (''[[Annona (proveïment d'aliments)|annona]]''). Les assemblees populars foren cancel·lades per [[Tiberi]]. Els plebeus van passar a ser un proletariat urbà. La paraula plebeus encara fou usada en temps moderns, en oposició a l'aristocràcia.