Artaxerxes I de Pèrsia: diferència entre les revisions

'''Artaxerxes I''' (en persa ''Artakhshathra'', a la [[Bíblia]] apareix com ''Artakhshasta'') conegut com a '''''Longimanus''''' fou rei de reis de l'Imperi Persa del [[465 aC]] al [[424 aC]]. Era membre de la dinastia [[Aquemènida]]. Va succeir al seu pare [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes I]]. El seu sobrenom era degut segons [[Plutarc]] aal fet que la seva mà dreta era més llarga que l'esquerra.

El [[463 aC]] l'[[estrateg]] atenenc [[Temístocles]], que havia guanyat la [[batalla de Salamina]] però havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat ala l'[[ostracisme]], va arribar com a refugiat polític i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]], [[Lampsacos]] i [[Jònia Miunte]] que va conservar fins a la seva mort vers el [[452 aC]]. El mateix any 463 aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l'antiga família reial de [[Sais]]), i Armiteu, príncep de Sais, revolta que durarà nou anys. El [[460 aC]] els rebels egipcis van derrotar el sàtrapa Aquèmenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en la quequè va morir Aquèmenes), i també la flota auxiliar fenícia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a [[Memfis]].

El [[456 aC]] Megabizos, sàtrapa de [[Babilònia]], va posar fi a la revolta d'Egipte aixecant el setge de Memfis i derrotant a egipcis i al contingent grec que els ajudava a Papsemis; elels assetjadors es van convertir en assetjats a l'illa de Propitis; Magabizos i el sàtrapa de [[Cilícia]], Artabazos, van obligar als grecs a fugir cap a [[Cirene]] i els egipcis van capitular amb la garantia personal de Megabizos; Inhor (Inaros) fou fet presoner i executat contra la paraula donada per Megabizos (i també ho foren els grecs capturats), i Armiteu es va haver de refugiar als pantans del delta ([[455 aC]]). L'any següent ([[454 aC]]) una flota atenenca que desconeixia el final de la resistència egípcia, va arribar al delta i fou derrotada a Cap [[Mendes de Palene]]; Megabizos, a causa de no haver-se respectat la seva paraula es va revoltar, però es va arribar a un arrangement i finalment el rei persa el va nomenar sàtrapa de'Abar Nahara ([[Síria]]) que es dividia en quatre hiparquies o petites satrapies: [[Samària]], [[Idumea]], [[Moabitis]] i [[Ammonitis]].

Vers el [[453 aC]] o poc després [[Atenes]] i [[Esparta]] van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Pèrsia. El [[450 aC]] els atenencs van atacar [[Xipre]] sota la direcció de [[Cimó II]] i van assetjar als perses a Cítion. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta però els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcció del seu fill Psametic. El [[449 aC]] els atenencs de Cimó van derrotar els perses a la batalla naval de [[Salamina (Xipre)]] en una batalla en la quequè va morir Cimó, seguida d'ununa altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victòria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, [[Evàgores I]], va quedar com únic rei de l'illa. Atenes i Pèrsia van arribar a un acord i es va signar el mateix [[449 aC]] l'anomenada [[Pau de Càl·lies]] que va posar fi a la tercera guerra mèdica. Pèrsia va reconèixer la independència de les ciutats gregues delde l'[[Àsia Menor]] i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d'aquestes ciutats, i la flota estaria sempre més enllà de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Pèrsia, i retirava l'ajut als rebels egipcis, si bé Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l'acord quant a Xipre i Sais no es pot assegurar però abans de morir Artaxerxes, el rei Evàgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.