Diferència entre revisions de la pàgina «Lesguians»

58 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
|related=
}}
Els '''Lesguianslesguians''', (també anomenats '''Lesgins''lesgins''''', '''Lèsgics''lèsgics''''', '''Lèzgics''lèzgics''''', '''Lezgs''lezgs''''', o '''Lezgians''lezgians''''' (la paraula '''''kurin''''' per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena ''lezghi'' en singular i ''lezghiar'' en plural; en rus ''Lezgintsi'' o ''Kyurintsi''; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu alsa raions d'Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del [[Daguestan]], i als raions dea Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'[[Azerbaidjan]], i que parla el [[lesguià]], una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
 
== Demografia ==
 
== Mode de vida ==
Llur economia tradicional es fonamentava principalment en l'artesanat tradicional (teixit, tapís, cuir, terrissa i forja) i el pasturatge de xais i cabres en transhumància, activitats encara importants alen el medi rural. Les pastures d'hivern es troben a l'Azerbaidjan, i després de llarg temps de tradició es produeix emigració de mà d'obra hivernal a [[Bakú]], Shemakha i Kuba (Azerbaidjan). Mercè aquesta aquesta emigració i elsals lligams culturals i polítics des d‘anticd'antic a l'Azerbaidjan, la llengua i la cultura lèsguiques en són fortament influïdes.
 
El mot ''lezgintsy'' fou usat pels russos per a designar-los no sols a ells, sinó també a tots els muntanyencs del Daguestan, o bé als del sud del país (i a tots els samurians). Segons el cens soviètic del [[1979]], n'eren 323.829, dels quals el 93,9% parlava la seva llengua pròpia, el 3,7% el rus i el 2,4% l'àzeri. El 1989 eren uns 466.833 individus.
 
== Història ==
 
Segons la tradició, el l'islam hauria estat introduït entre els lesguians als segles VII i VIII pels conqueridors àrabs, però el cert és que no foren definitivament musulmans fins al segle XV, quan els seus territoris foren conquerits pel shirvanshah Khalil Ulloi. La majoria són sunnites de ritaritu [[xafiïta]], amb una forta minoria de xiïtes a l'[[Azerbaidjan]].
 
Kurakh, on es parla el dialecte kurin base del modern lesguià, fou la capital del khanat de Kurin fundat el 1775, ocupant però només una part del territori lesguià, restanti molts territoris poblats per aquesta ètnia restaren sense cap domini estatal o extern. Alguns lesguians vivien als khanats de [[Khanat de Quba|Quba]], de [[Derbent]] i de [[Shamkhalat dels Kazi Kumuk|Kazikumukh]]. El [[1812]], el khanat de Kurin fou posat sota protectorat rus i fou adquirit pel [[tractat de Gulistan]] del [[1813]]. El 1864, el khanat fou abolit i el territori annexionat. Els lesguians van lluitar al costat de l'[[Imamimam Xamil]] contra els russos. Encara que al khanat havia sorgit una dèbil estructura feudal, la majoria dels lesguians seguiacontinuava vivint en comunitats lliures formades per clans patriarcals i administrats per un adat en cada poble; dins del clan, dominava l'assistència mútua en el treball i afers familiars, i la responsabilitat col·lectiva en les venjances que ordenava el l'adat; els seus matrimonis eren endogàmics dins el clan. L'economia estava basada, com s'ha dit, en l'artesanat i la ramaderia ende transhumància.
 
Al final del segle XIX, el lesguià va esdevenir llengua literària, encara que escritescrita en caràcters àrabs, que vavan subsistir fins al 1928. Des de 1904/1905, es va provar d'introduir el ciríl·lic sense èxit i el 1928 es van introduir els caràcters llatins, però 10 anys després es va imposar el ciríl·lic. Entre 1920 i 1960, fou utilitzat en l'ensenyament primari al Daguestan, però després es va deixar d'utilitzar en favor del rus (a l'Azerbaidjan, es va deixar d'utilitzar el 1939 en favor de l'àzeri). Els [[aguls]] el van tenir com a llengua oficial del 1920 al 1950. Els escriptors més importantimportants foren el teolegteòleg Said de Kockhur, el poeta Etim Emin, l'historiador (en àzeri) Hasan Alkadari, i els poetes Sayf Allah Cobanzade, Emir Arslan i Hadjdji d'Akhti.
 
==Organització política ==
 
Després de la caiguda de la [[Unió soviètica]], i pel que fa als lesguians del Daguestan, compten amb el partit [[Savdal]] ('Unitat'), fundat el juliol del 1990 a [[Derbent]] i dirigit pel general Kochimanov i [[Ruslan Ashuraliev]], que reclama la unificació dels pobles lèsguics. Els de l'Azerbaidjan fundaren ''Samur'', partit lèsguic format el 1991, rival de l'anterior, dirigit per [[Ali Musaev]], partidari d'unir tots els pobles lesguians ade l'Azerbaidjan; el juliol del 1992, patrocinà la formació d'un Partit Democràtic Lesguià de l'Azerbaidjan. I d'altra banda, ''Alpan'' és un partit lesguià fundat el 1995 per [[Amiran Babaev]], partidari de la unificació dels territoris lesguians a l'Azerbaidjan i Daguestan. Són un dels pobles fundadors el [[1989]] de la [[Confederació de Pobles del Càucas Nord]].
 
==Referències==
21.015

modificacions