Diferència entre revisions de la pàgina «Vlad Țepeș»

cap resum d'edició
m (Removing Link FA template (handled by wikidata))
}}
 
'''Vlad Țepeș''' o '''Vlad III''' (en català: Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]].
 
Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'', (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[Ordeorde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]].
 
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|Tractattractat d'Andrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despiadatsdespietats, i que li valenvaren valdre el mal nommalnom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de ''țeapa'', "'estaca"'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'[[empalament]] fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'[[Europa]] central). Com que [[Vlad III]] s'oposava al control que els hongaresos volien exercir aen els llursseus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a [[Cantó de Buda|Buda]] durant deu anys. Quan fou alliberat l'any [[1476]], va recuperar el tron de [[Valàquia]], però el mateix any fou mort pels [[Imperi Otomà|otomans]], ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.
 
== La llegenda de ''Dràcula'' ==
El mite de '''Vlad l'Empalador''' va servir a [[Bram Stoker]] com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la [[Dràcula|''Dràcula'']], així com la figura d'[[Elisabet Bathory]], una noble del [[segle XVII]], que bebiabevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quequals extreienextreia la sang.
 
Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexiadesconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de [[Transilvània]]. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de [[Sighişoară]], mai no va governar en aquesta regió (ja que la mateixaaquesta es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), si nosinó al sud, al Principatprincipat de [[Valàquia]] (que està integrat per les regions de d'[[Oltènia]] i [[Muntènia]]). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del [[cristianisme ortodox]], implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava alsels justos i castigava alsels pecadors. Bram Stoker també es va equivocar alen posar nom al seu vampir, ja que alen parlar de '''Dràcula''', al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac), que tenia aquest apellatiuapel·latiu alper pertànyer com a cavaller a l'[[Ordeorde del Drac]], tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș.
 
== Referències ==
20.088

modificacions