Carl Nielsen: diferència entre les revisions

'''Carl August Nielsen''' ([[Sortelung]], [[9 de juny]] de [[1865]] - [[Copenhaguen]], [[3 d'octubre]] de [[1931]]) fou un [[director d'orquestra]], [[violinista]], i el més reconegut internacionalment dels [[compositor]]s [[danesos]]. És especialment admirat per les seues sis [[simfonia|simfonies]].

Nielsen va nàixer a [[Sortelung]], no massa lluny de la ciutat d'[[Odense]], a l'[[illa]] de [[Fiònia]]. Son pare era pintor de cases i músic amateur. Carl va descobrir la música experimentant amb els sons que es produïen alen colpejar trossos de fusta que extreia del petit magatzem de llenya domèstic. La seua família era relativament humil, i això no obstant, va ser capaç d'estudiar [[violí]] i [[piano]] des de ben menut.

També va estudiar alguns instruments de vent, elcosa que li va permetre treballar com a [[Corneta (instrument de vent metall)|corneta]] en una [[banda de música]] militar a [[Odense]]. Després va estudiar [[violí]] i teoria musical al Conservatori de [[Copenhaguen]], però mai no va rebre lliçons formals de composició, elcosa que no va impedir que començara a compondre. L'èxit no va arribar de seguida. Durant el concert en què es va estrenar la seua primera [[simfonia]], el 14 de març de 1894 (dirigida per [[Johan Svendsen]]), Nielsen va tocar com a [[violí]] en la segona secció d'aquest instrument. No obstant l'escàs èxit inicial, la mateixa simfonia va tenir un gran èxit quan es va interpretar a [[Berlín]] dos anys després, elcosa que va marcar l'inici d'un major reconeixement del compositor.

Va continuar com a violí de l'orquestra del Teatre RealReial de [[Copenhaguen]] fins al 1905, època en què va trobar un editor per a les seues composicions. El 1916, va guanyar una plaça de professor al RealReial Conservatori Danès de Copenhaguen, on va continuar amb tasques docents fins a la seua mort.

El 10 d'abril de 1891, Nielsen es va casar amb l'escultora danesa Anne Marie Brodersen. La parella s'havia conegut un mes abans a París. Van passar la lluna de mel a Itàlia. Van romandre plegats fins a la mort del compositor, malgrat haver patit un llarg període de baralles domèstiques, incloent-hi una llarga separació i mútues acusacions d'infidelitat.

Nielsen va sofrir un agut atac alde cor el 1925, que va forçar-lo a alleugerir la seua activitat, encara que va continuar component fins a la seua mort. També durant aquesta etapa va escriure unes delicioses memòries de la seua infantesa anomenades ''La meua infantesa a Fiònia'' (en danès, ''Min fynske Barndom'', [[1927]]).

A nivell internacional, Nielsen és conegut per les seues sis [[simfonia|simfonies]]. Entre les altres obres que gaudeixen de difusió, es pot citar la [[música incidental]] per al drama d'[[Adam Gottlob Oehlenschläger]] ''[[Aladdin]],'' les [[òpera|òperes]] ''Saul og David'' i ''[[Masquerade (Nielsen)|Masquerade]]'', els [[concert]]s per a [[flauta]], [[violí]] i [[clarinet]], i el [[quintet de vent]]. A Dinamarca, són ben conegudes les nombroses cançons que Nielsen va compondre sobre textos de diferents poetes.

Com el seu contemporani, el finès [[Jean Sibelius]], va estudiar la [[polifonia]] [[Renaixement|renaixentista]], que va influir en el ‘'sentiment'' melòdic i harmònic de la seua música''"''.''

Nielsen va escriure sis simfonies. En ellesaquestes, va anar gradualment abandonat la [[forma sonata|forma de sonata]]. Considerant el primer moviment de cadascuna de les simfonies, les dues primeres revelen que Nielsen treballava confortablement dins dels límits de la forma de sonata, com molts compositors de finals del segle XIX. Les dues centrals comencen a sortir de l'estricta forma de sonata, mentre que, finalment, en les dues darreres es defineix un nou ideari musical completament original, on l'estructura del moviment només pot comprendre's en el context del material musical amb què està bastit. Nielsen aconsegueix així resultats sense massa paral·lels amb altres formes o amb les anteriors tradicions de la construcció musical.

'''Simfonia núm. 1:''' Lala primerenca ''[[Simfonia núm. 1 (Nielsen)|Simfonia núm. 1 en sol menor]]'' ja mostra la seua individualitat i suggereix el que el compositor [[Robert Simpson]] anomena "tonalitat progressiva", que es refereix al costum de Nielsen de començar una obra en una clau i finalitzar-la en una altra. Aquesta simfonia va ser escrita simultàniament amb el cicle de cançons sobre text de d'[[Ludwig Holstein|Holstein]], amb les quequals comparteix certes similituds.

'''Simfonia núm. 2:''' Unun quadre que Nielsen va contemplar en una taverna, il·lustrant els [[quatre temperaments]] (colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini), li va inspirar la composició de la seua ''[[Simfonia núm. 2 (Nielsen)|Simfonia núm. 2, "Els quatre temperaments"]]''. Cadascun dels quatre moviments descriu musicalment un dels temperaments, però malgrat aquesta aparença descriptiva, com si es tractara de quatre [[poema simfònic|poemes simfònics]] independents, la simfonia gaudeix d'una concepció unitària. No es tracta de vertadera música "de programa" sinó d'un grup d'esbossos de caràcter, i cal conèixer quin temperament està considerant Nielsen per poder apreciar l'obra en el seu conjunt.

'''Simfonia núm. 3:''' ''[[Simfonia núm. 3 (Nielsen)|Simfonia núm. 3, "Expansiva"]]'', va ser estrenada al mateix temps que el ''Concert per a violí''. El segon moviment compta ambconté parts cantades sense paraules per a [[soprano]] i [[baríton]], veus que poden ser substituïdes pel [[clarinet]] i el [[trombó]].

'''Simfonia núm. 4:''' Potserpotser la més coneguda de Nielsen és la ''[[Simfonia núm. 4 (Nielsen)|Simfonia núm. 4, "Inextingible"]]''. Consta de quatre moviments connectats i es tracta de la simfonia més espectacular de totes les que havia compost fins al moment. En l'últim moviment, dos conjunts de [[timbal]]s, situats en els extrems oposats de l'escenari, realitzen una mena de duel musical.

'''Simfonia núm. 5:''' Lala ''[[Simfonia núm. 5 (Nielsen)|Simfonia núm. 5]]'' és una de les dues del catàleg de Nielsen que no porta subtítol (els quals, en qualsevol cas, només són per a Nielsen indicacions generals, sense voluntat programàtica). Com la núm. 4, presenta un espectacular ús de la [[percussió]]: en un moment concret del primer moviment – el–el qual consisteix en dues prolongades estructures enllaçades- la [[caixa (música)|caixa]] ha d'improvisar ''com si volguera aturar el progrés de l'orquestra''. Amb aquesta simfonia, la música de Nielsen va aconseguir el seu primer èxit important després de la guerra fora d'[[Escandinàvia]], quan l'Orquestra de la Ràdio Danesa la va interpretar el [[1950]] a l'[[Edinburgh International Festival]], a [[Escòcia]], on va causar vertadera sensació.

'''Simfonia núm. 6:''' Finsfins i tot [[Robert Simpson]] va manifestar-se confós per la ''[[Simfonia núm. 6 (Nielsen)|Simfonia núm. 6, "Simple"]]'', de Nielsen. No és una obra tan òbviament espectacular com la prèvia i en certa manera desconcerta els oients. Per exemple, el segon moviment està escrit només per a nou instruments (piccolo, 2 clarinets, 2 fagots, trombó, i percussió) i s'erigeix com la resposta de Nielsen a les tendències més avançades de l'època (mitjans de la dècada de 1920). Es tracta, de lluny, de la simfonia més difícil de copsar, encara que la seua subtil arquitectura i el seu caràcter emocional enigmàtic, fan que el repte de l'audició tinga la seua fascinant recompensa.

** ''Saül i David'' (1902)

** Simfonia NoNúm. 1 en sol menor (1892)

** Simfonia NoNúm. 2, "''Els quatre Temperaments"temperaments'' (1902)

** Simfonia NoNúm. 3, "''Expansiva"'' (1911)

** Simfonia NoNúm. 4, "''Inextingible"'' (1916)

** Simfonia NoNúm. 5 (1922)

** Simfonia NoNum. 6, "''Simple"'' (1925)

** ''Helios'' (1903)

** ''Sagadrom'' (''El somni de Gunnar'') (1908)

** ''Pan i Syrinx'' (1918)

** ''Franz Neruda in memoriam'' (1918)

** ''Un viatge imaginari a les [[illes Fèroe|Fèroe]]'' (1927)

** ''Søvnen'' (''Son'') (1904)

** ''Fynsk foraar'' (''Primavera a [[Fiònia]]'') (1921)

** ''Hyldest til Holberg'' (''Homenatge a Holberg'') (1922)

** ''Hymne til Kunsten'' (''Himne a l'Artart'') (1929)

** 40 Cançonscançons daneses (1914, 1917), col·lab. T. Laub

** 20 Melodiesmelodies populars (1921)

** 10 Petitespetites cançons daneses (1924)

** Quartet de corda en Mimi bemoll (1898)

** Sonata per a violí en Solsol (1882)

** Sonata per a violí NoNúm. 1 (1895)

** Sonata per a violí NoNúm. 2 (1919)

** ''Ved en ung Kunstners Baare'' (''Davant el fèretre d'un jove artista'') (1910)

** Serenata ''In Vano'' per a Clarinetclarinet, Fagotfagot, Trompatrompa, Violoncelvioloncel i doble Contrabaixcontrabaix (1914)

** Quintet de Ventvent (1922)

** Preludi i Tematema amb Variacionsvariacions (1923)

** 2 Pecespeces característiques (c.1882-3)

** 5 Pecespeces (1890)

** ''Chaconne'' (1916)

** Tema i Variacionsvariacions (1917)

** ''Tre Klaverstykker'' (''Tres Pecespeces'') (1928)

** 29 Preludispreludis breus (1929)

** 2 Preludispreludis (1930)

* Article sobre Carl Nielsen a ''The Grove Concise Dictionary of Music'', publicat el 1994 per Oxford University Press.

* Article sobre Carl Nielsen a ''The Concise Oxford Dictionary of Music, 4th edition'', Michael Kennedy i Joyce Bourne, publicat el 1996 per Oxford University Press.

* {{en}} [http://www.kunststyrelsen.dk/nielsen/index.htm Carl Nielsen, Danish Composer (1865-1931)], by Knud Ketting. Una excel·lent adaptació al ''web'' d'una exposició itinerant originalmentoriginàriament produïda pel Centre Danès d'Informació Musical (Copenhaguen) en cooperació amb el Ministeri danès d'Afers Exteriors.

* {{da}} [http://www.carlnielsen.dk/ La ''Societat Danesa "Carl Nielsen"''].