Ernst Jünger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció d'errades en normativa gramatical i puntuació
Cap resum de modificació
Línia 5:
Els seus pares foren el doctor Ernst George Jünger, professor de química, i Lily Karoline. Ernst s'uní el 1911 als [[Wandervögel]], un movimient juvenil que sostenia principis radicals posteriorment adoptats pel moviment [[hippie]], extremava l'esperit de la natura i la recerca dels boscos així com el respecte absolut per la vida animal. A més, a diferència d'aquests, tenyia el seu ideari d'una glorificació de la nació alemanya.
 
El 1913 — amb—amb 18 anys —anys— va allistar-se a la [[Legió Estrangera Francesa|legió estrangera francesa]], i va ser destinat a l'[[Àfrica]]. Aquesta experiència el marcà per sempre i va despertar la seva passió per a la guerra. Així, quan esclatà la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], Jünger va ser un dels primers a allistar-se. Va obtenir el 1918, poques setmanes abans de la fi de la guerra, la condecoració més alta que podia concedir l'Imperi Alemanyalemany, "[[Pour le Mérite]]", coneguda informalment com a "Blauer Max" al mèrit militar. En el moment de la seva mort, en l'any 1998, n'era el darrer titular viu.
 
Fruit d'aquesta experiència fou la publicació — amb—amb tan sols 25 anys —anys— dels seus records de la guerra al llibre "''Tempestes d'acer"'', un cant a la guerra pel que té d'"experiència interior", onen què malgrat això ni rebutja ni atenua la brutalitat de la guerra, i que el va catapultar a la fama.
 
Entre la Primera Guerra Mundialmundial i la [[Machtergreifung]] de [[Adolf Hitler|Hitler]], Jünger formà part de l'òrbita d'un complex corrent polític i cultural anomenat "''Konservative Revolution"'' o 'revolució conservadora alemanya', de ladel qual formaren part, a més d'altres grups, autors com [[Ernst von Salomon]], [[Werner Sombart]], [[Carl Schmitt]] o [[Oswald Spengler]]. Algunes de les característiques més importants que van definir la "Konservative Revolution" van ser el seu [[nacionalisme]] de dreta, el rebuig del [[liberalisme]] noucentista, de la [[Revolució Francesa]] o la influència d'autors com [[Friedrich Nietzsche]]. Dins d'aquest corrent, Jünger publicà llibres com "''La guerra com a experiència interior"'', "''La mobilització general"'' o "''El treballador"''.
 
Malgrat el to nacionalista innegable de l'obra de Jünger durant aquesta època i el matís "d'elits", l'absència d'[[antisemitisme]] portà Jünger el [[1933]] a rebutjar el [[nacionalsocialisme]], a no acceptar l'ingrés a l'''Acadèmia de Poesia Alemanya'', purgada feia poc per la [[Gestapo]], i se n'anà a viure a [[Goslar]], a les muntanyes del [[Harz]], i després a [[Überlingen]].
 
El [[1934]], prohibeix al periòdic del partit [[nazi]] que segueixicontinuï utilitzant i manipulant els seus escrits, i rebutjà també ocupar un lloc al ''Reichstag'',; mentrestant, publica ''"Blätter und Steine"'' (''Fulles i pedres''), la seva primera crítica al racisme feixista. Realitzà viatges a [[Noruega]], el [[1935]]; el [[1936]] al [[Brasil]], [[Canàries]] i [[Marroc]]; el [[1937]] a París, on va trobar-se amb [[André Gide]] i [[Julien Green]], i el [[1939]] es traslladà a Kirchhorst, a la Baixa Saxònia.
 
Jünger passà una part de la [Segona Guerra Mundial]]mundial com a militar al [[París]] ocupat, on a partir del [[1941]] freqüentà els salons literaris i de fumadors d'opi, així com la bohèmia parisenca,; es deixà convidar pels oficials que començaven a rebel·lar-se contra [[Adolf Hitler]] i salvà la vida a tants jueus represaliats com va poder. ''«L'uniforme, les condecoracions i la brillantor de les armes, que tant he estimat, em produeixen repugnància»'', anotà al seu diari en assabentar-se de l'extermini progressiu dels jueus.
 
El [[1942]] fou enviat al Frontfront Rusrus i, el [[1944]], després del fracassat atemptat contra Hitler — en—en el qual participà —participà— dimiteix del seu càrrec a l'exèrcit. Durant la postguerra, els seus llibres foren prohibits fins al [[1949]], però malgrat això aconseguí publicar ''"Der Frieden"'' (''La pau'') el [[1946]] a [[Amsterdam]], el [[1947]] ''"Atlantische Fahrt"'' (''Viatge Atlànticatlàntic'') i, un any més tard, ''"Aus der goldenen Muschel"'' (''La petxina d'or''). La prohibició de les seves publicacions el [[1949]] fou provocada per negar-se a omplir un formulari sobre la [[desnazificació]] a la [[zona d'ocupació britànica]]. Llavors, es traslladà a [[Ravensburg]], a la [[zona d'ocupació francesa]].
 
Des dels anys 50, quan establí amistat amb [[Albert Hofmann]], el creador delde l'[[LSD]], alguns dels llibres de Jünger tractaren de formamanera directa o indirecta l'experiència [[psicodèlic]]a. El [[1952]], després de la seva primera experiència amb l'LSD, escrigué ''"Besuch auf Godenholm"'' (''Visita a Godenholm''), i la seva publicació coincidí amb l'aparició de ''"Les portes de la percepció"'' d'[[Aldous Huxley]].
 
El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues és ''"Annäherungen. Drogen und Rausch"'', (''Apropaments. Drogues i ebrietat''), del [[1970]]. Aquesta obra, en la qual l'autor encunyà el terme ''[[psiconauta|psiconautes]]'' (navegants de la psique), exposa les nombroses experiències de Jünger amb diversos tipus de substàncies [[psicoactiu|psicoactives]], tant [[enteogènic|enteogèniques]] com [[estimulant]]s o [[opiaci|opiàcies]]. Cap al [[1977]], escrigué una altra de les seves obres més conegudes, ''"Eumeswil"'', onen què sobresurt la figura de l'''"anarca"'', personatge preconfigurat per [[Albert Camus]] al seu llibre ''"L'homme révolté"'' el [[1951]].
 
Un dels seus darrers textos és ''"Die Schere"'' (''La Tisoratisora''), publicat el 1989, quan Jünger tenia ja 95 anys. De gran valor històric i literari són els seus diaris de la [[II Guerra Mundial|II Guerra mundial]] ("''Radiacions"''). En l'actualitat, es considera la seva obra com una de les majors contribucions a la literatura en llengua alemanya al segle XX.
 
Va morir 17 de febrer del [[1998]] amb 103 anys.
 
== Bibliografia ==
* Ernst Jünger i [[Martin Heidegger]]: ''Sobre el nihilisme'': s''Sobreobre la línia'' (''Über die Linie'') i ''Cap a la pregunta del ser'' (''Zur Seinsfrage''), respectivament. Paidós - I.C.E./U.A.B., Barcelona, 1994. Trad. de José Luis Molinuevo.
* ''In Stahlgewittern'' ([[1920]])
* ''Der Kampf als inneres Erlebnis'' ([[1922]])
Línia 37:
* ''Der Arbeiter. Herrschaft und Gestalt'' ([[1932]])
* ''Blätter und Steine'' ([[1934]])
* ''Afrikanische Spiele'' ([[1936]]) ''Jocs Africansafricans'', traducció catalana de [[Marta Pera]]. [[Edicions 62]], primera edició: [[1988]]
* ''Das abenteuerliche Herz. Figuren und Capricios'' ([[1938]])
* ''Auf den Marmorklippen'' ([[1939]]). ''En els espadats de marbre'', traducció catalana de [[Francesca Martínez]]. [[Edicions 62]], primera edició: [[1990]]
Línia 71:
* ''Siebzig verweht I'' ([[1980]])
* ''Siebzig verweht II'' ([[1981]])
* ''Aladins Problem'' ([[1983]]). ''El problema d'Aladí'', traducció catalana de [[Núria Roig]]. [[Edicions Proa]], [[Barcelona]] (''[[Biblioteca A tot vent]]'', 289), primera edició: [[1990]].
 
* ''Maxima - Minima, Adnoten zum 'Arbeiter' '' (1983)
Línia 86:
{{commonscat}}
 
* [http://www.centrostudilaruna.it/ernstjuenger.html Assaigs sobre Ernst Jünger].
* [http://www.juenger.org/ Ernst Jünger aen Cyberspace IV] {{en}}.
* [http://www.lecturalia.com/autor/545/ernst-junger Ernst Jünger aen Lecturalia] {{es}}.
 
{{Autoritat}}