La L'''dinastia'Imperi aquemènida''' o dels '''aquemènides''' fou la casa reial que va governar els perses i després l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] des del [[550 aC]] al [[330 aC]]. L''''Imperi aquemènida''' o '''Imperi persa''' és el nom donat al primer i més extens '''imperi dels perses''', el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'[[Iran]], l'[[Iraq]], el [[Turkmenistan]], l'[[Afganistan]], l'[[Uzbekistan]], [[Turquia]], [[Xipre]], [[Síria]], el [[Líban]], [[Israel|Israel-Palestina]] i [[Egipte]]. La dinastia del mateix nom va ser la casa reial que va governar els perses i després l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] des del [[550 aC]] al [[330 aC]]. La seva expansió territorial va començar, durant el regnat de [[Cir II]] (559-530 aC), amb l'annexió del [[imperi Mede|Regne mede]] (Orient Mitjà), i va aconseguir el màxim apogeu cap a l'any 500 aC, quan va arribar a abastar fins a part dels territoris dels actuals estats de [[Líbia]], [[Grècia]], [[Bulgària]] i el [[Pakistan]], així com certes àrees del [[Caucas]], el [[Sudan]] i l'[[Àsia Central|Àsia central]]. Les grans conquestes en van fer l'imperi més gran en extensió fins aleshores. La seva existència va concloure al 330 aC, quan l'últim dels reis aquemènides, [[Darios III]], fou vençut per [[Alexandre el Gran]].
L'imperi deu el seu nom a la dinastia que el va governar durant un parell de segles, la dinastia aquemènida. En la història d'Occident, l'Imperi aquemènida és conegut sobretot per la seva condició de rival dels grecs antics, especialment en dos períodes, les [[Guerres Mèdiques]] i les campanyes del macedoni Alexandre el Gran.
