Diferència entre revisions de la pàgina «Elisabet I d'Anglaterra»

m
cap resum d'edició
(referència repetida)
m
{{Infotaula de polític
| colorprofessio=monarca
| nom = Elisabet I d'Anglaterra
| imatge = Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg
| càrrec = Reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]]
| peu = Elisabet I d'Anglaterra
| inici=
 
| data de naixement = {{data naixement|1533|9|7}}
| lloc de naixement = [[Palau de Placentia]]
| data de mort = {{data defunció i edat|1603|3|24|1533|9|7}}
| lloc de mort =[[Palau de Richmond]]
|casa reial=[[Dinastia Tudor]]
| signatura = Autograph of Elizabeth I of England (from Nordisk familjebok).png
|pares=[[Enric VIII d'Anglaterra]]<br/>[[Anna Bolena]]
}}
'''Elisabet I''' ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) va ser reina d'[[regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i d'[[regne d'Irlanda|Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet va ser la cinquena i última monarca de la dinastia [[dinastia Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]], va néixer princesa però, la seva mare, [[Anna Bolena]], va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió el que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seva germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em refereixo a dirigir totes les meves accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. ISBN 1-903365-43-0.</ref> Una de les seves màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref>
 
La reina es va fer càrrec d'un país dividit per qüestions religioses en la segona meitat del [[segle XVI]]. Afavorí l'església [[anglicana]] en contraposició als regnats anteriors, ja que veié una manera de reafirmar l'Estat i ella mateixa. Per aquest motiu, una de les primeres mesures que va prendre va ser establir una església protestant independent de Roma, que després evolucionaria en l'actual església d'Anglaterra o anglicana, de la qual es va convertir en la màxima autoritat. El [[1562]], amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme anglès.
 
== Infantesa i joventut ==
[[Fitxer:Henry VIII and Anne Boleyn.png|thumb|222px|left|Els pares d'Elisabet, Enric VIII i Anna Bolena]]
Elisabet va néixer al [[Palau de Placentia|Greenwich Palace]], a la ''chamber of virgins'', el [[7 de setembre]] de [[1533]], entre les tres i les quatre de la tarda.<ref>Marie Louise Bruce. ''Anne Boleyn'', p. 234</ref> El nom l'adoptà de les seves àvies, Elisabet de York, i Elisabet Howard o ElizabetElisabet Bolena, comtessa de Wiltshire.<ref>Somerset, 4.</ref> Era la segona filla legítima d'[[Enric VIII d'Anglaterra]] (que sobrevisqué a la infantesa) i de la seva segona esposa [[Anna Bolena]]. Enric hauria preferit un home per assegurar la successió de la casa Tudor però, després del seu naixement, Elisabet es va convertir en princesa hereva al tron d'Anglaterra. Com que Anna no va donar un hereu al rei, aquest va ordenar executar-sota l'acusació de traïció (l'adulteri al rei es considerava traïció) i bruixeria, per haver mantingut relacions incestuoses amb seu germà gran, càrrecs que actualment es consideren falsos. Va morir decapitada el 19 de maig de 1536.<ref>Loades, p. 6–7.</ref><ref> Haigh, p. 1–3.</ref>
 
Elisabet tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla il·legítima, per la qual cosa va perdre el seu títol de princesa.<ref> Somerset, p. 10.</ref> Va viure retirada de la Cort, lluny del seu pare i de les seves successives esposes, encara que la darrera d'aquestes, [[CatalinaCaterina Parr]], ajudà a que el pare i la filla es reconcilien. Elisabet, juntament amb la seva mig germanagermanastra [[Maria I d'Anglaterra|Maria Tudor]], filla de [[Caterina d'Aragó]], van recobrar els seus drets dins línia successòria, per darrere del seu germà el príncep Eduard, fill de [[Jane Seymour]], gràcies a l'[[Acta de Successió de 1544]].<ref name=starkey5/>
 
A l'època de l'exili, entre els seus assistents, destaquen Katherine Champernowne i Matthew Parker. La primera va ser inclosa entre els membres de la casa d'Elisabet prèviament a la mort de la seva mare i mantingué amb la futura reina una amistat que es va perllongar fins a la seva mort. Matthew Parker va ser el sacerdot favorit d'Anna Bolena, qui li va fer prometre abans de la seva execució que es preocuparia del benestar de la seva filla.
Pel que fa a la seva personalitat, Elisabet tenia molt en comú amb la seva mare: neuròtica, carismàtica, enamoradissa i amb un gran sentiment religiós [[Protestantisme|protestant]]. També va heretar la seva delicada estructura òssia, així com els seus trets facials; del rei, només el seu cabell vermellós.
[[Fitxer:El bieta I lat 13.jpg|thumb|Elisabet Tudor cap al 1546<ref>Retrat d'autor desconegut</ref>]]
El [[1547]], després de la mort d'Enric VIII i l'ascens al tron del seu fill, [[Eduard VI]], CatalinaCaterina Parr va contraure nou matrimoni amb Thomas Seymour, un oncle d'Eduard, i s'emportà Elisabet amb ella. Allà, Elisabet va rebre una exquisida educació que li va propiciar una excel·lent expressió en el seu [[anglès]] natal, però també en [[francès]], [[italià]], [[castellà]], [[grec]] i [[llatí]]. Sota la influència de CatalinaCaterina, Elisabet es va formar com a protestant. En acabar la seva educació formal l'any 1550, es pot considerar que Elisabet era la dona de la seva generació amb una formació més completa.<ref>Loades, p. 21.</ref>
 
Mentre el seu germà es va mantenir en el tron, la posició d'Elisabet va ser inestable. Tanmateix, el [[6 de juliol]] de [[1553]] Eduard morí, probablement de [[tuberculosi]], quan només tenia 15 anys.<ref>{{ref-web|editor=The British Monarchy - Official Website |títol=Edward VI|consulta=2009-04-23|url=http://www.royal.gov.uk/HistoryoftheMonarchy/KingsandQueensofEngland/TheTudors/EdwardVI.aspx}}</ref> Abans de la seva mort, i contravenint l'Acta de Successió a la Corona del 1543, dictada pel seu pare, Eduard va excloure Maria i Elisabet de la successió i va declarar hereva a Lady Jane Grey, néta de la germana d'Enric VIII, Maria, duquessa de Suffolk.<ref>Loades, 24–25.</ref> Jane Grey va ser proclamada reina pel Privy Council (Consell Privat) però perdé ràpidament el suport i va ser destituïda després de regnar nou.<ref>{{ref-web|editor=The British Monarchy - Official Website |títol=Lady Jane Grey|consulta=23-04-2009|url=http://www.royal.gov.uk/HistoryoftheMonarchy/KingsandQueensofEngland/TheTudors/Jane.aspx}}</ref> Amb el suport del poble, Maria Tudor entrà triomfant a Londres acompanyada de la seva germanastre Elisabet.<ref>Loades, p. 25.</ref>
 
Sense fer cas de l'opinió pública, Maria va contraure matrimoni amb el príncep [[Felip II|Felip]], el futur rei d'Espanya.<ref>Loades, p. 27.</ref> La impopularitat d'aquesta unió, va provocar en Maria la por a ser enderrocada per una revolta popular, impulsada per un sector que volia nomenar Elisabet com a la nova reina. Aquest temor gairebé es va fer realitat quan la [[Revolta Wyatt]],<ref>Neale, 45.</ref> el [[1554]], va intentar evitar el seu casament. Després del seu fracàs, Elisabet va ser feta presonera a la Torre de Londres, on aterrida proclamà la seva innocència.<ref>Loades, p. 28.</ref> Però la seva execució, sol·licitada per alguns membres del seguici espanyol, mai es va materialitzar a causa de la resistència de la cort anglesa a enviar un membre dels Tudor al patíbul. La reina va intentar llavors apartar Elisabet de la línia successòria com a càstig, però el [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]] li ho va impedir. Després de dos mesos de tancament a la Torre, Elisabet va ser traslladada a [[Woodstock (Oxfordshire)|Woodstock]] i va ser posada sota vigilància de Sir Henry Bedingfield; durant el camí la multitud manifestà el seu suport.<ref name=loades29>Loades, p. 29.</ref> A finals d'aquell any, va córrer el fals rumor que Maria es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Elisabet retornés a la cort, per preveure possibles situacions futures i, finalment, quan es van desmentir els rumors sobre l'embaràs, es descartà un possible successor al tron i Elisabet assegurava la seva successió.<ref>Somerset, p. 66.</ref>
 
== Ascens al poder ==
[[Fitxer:Elizabeth_I_in_coronation_robes.jpg|thumbnail|left|Elisabet I amb els vestits de la coronació.<br />Els motius amb serrells roses i ermini característics dels Tudor. El seu pèl, lliure sobre les seves espatlles, és una tradició per a la coronació de les reines, i potser també com un símbol de virginitat. La pintura, és d'un autor desconegut, i la data és de la primera dècada del segle XVII.<ref> És una còpia d'un original també d'autor desconegut, i que es va perdre. Vegeu David Williamson. ''The National Portrait Gallery History of the Kings and Queens of England''. ISBN 1-85514-228-7.</ref>]]
[[Fitxer:Elizabeth_I_in_coronation_robes.jpg|thumbnail|left|Elisabet I amb els vestits de la coronació.
 
Els motius amb serrells roses i ermini característics dels Tudor. El seu pèl, lliure sobre les seves espatlles, és una tradició per a la coronació de les reines, i potser també com un símbol de virginitat. La pintura, és d'un autor desconegut, i la data és de la primera dècada del segle XVII.<ref> És una còpia d'un original també d'autor desconegut, i que es va perdre. Vegeu David Williamson. ''The National Portrait Gallery History of the Kings and Queens of England''. ISBN 1-85514-228-7.</ref>]]
[[Fitxer:Darnley stage 3.jpg|thumbnail|right|''Retrat de Darnley'' d'Elisabet I, d'autor desconegut (cap al 1575). A la National Portrait Gallery de Londres.<ref>Tranya Cooper. ''A Guide to Tudor & Jacobean Portraits''. London: National Portrait Gallery, 2008. ISBN 978-1-85514-393-7</ref>]]
El [[1558]], després de la mort de Maria, Elisabet va pujar al tron, sent coronada el [[15 de gener]] de [[1559]], i va ser l'última cerimònia de coronació anglesa celebrada en [[llatí]]. A partir del seu successor, [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacob I]], el ritu de coronació es va realitzar en [[anglès]]. Elisabet era molt més popular que la seva germana Maria i es diu que després de la mort d'aquesta, el poble ho va celebrar pels carrers.
Al començament del seu regnat, la política exterior d'Elisabet es va caracteritzar per la seva cautelosa relació amb l'Espanya de Felip II, que s'havia ofert a casar-se amb ella el [[1559]],<ref>[http://books.google.cat/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html Instruccions de Felip II de Castella al seu ambaixador a Londres], sobre la seva possible boda amb Elisabet I.</ref> i les seves problemàtiques relacions amb els regnes d'[[regne d'Escòcia|Escòcia]] i [[regne de França|França]], país aquest últim amb el que es trobava en guerra a causa del fet que la seva germana Maria havia decidit a donar suport el seu marit Felip en la guerra gairebé contínua en què es trobaven immerses Espanya i França des de [[1522]].
 
La reina d'Escòcia, [[Maria Stuart]], néta de MargaritaMargarida Tudor, la germana d'[[Enric VIII d'Anglaterra]] (el pare d'Elisabet), estava casada amb [[Francesc II de França]]. Tot i que residia a França, la seva mare, [[Maria de Guisa]], governava el regne en la seva absència, i defensava els interessos dels catòlics a Escòcia. Els Guisa eren una de les cases nobiliàries franceses més poderoses i eren molt catòliques.
 
Degut a la guerra entre Anglaterra i França, Francesc II va donar suport a les pretensions de la seva dona Maria Stuart al tron anglès, i Maria de Guisa permetia la presència de tropes franceses en territori escocès. Envoltats per l'amenaça francesa, Elisabet i Felip es van veure forçats a unir forces, malgrat les seves diferències religioses. D'una banda, i gràcies a la mediació de Felip, Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]], el [[1559]], en el que Elisabet va renunciar formalment a la darrera plaça de sobirania anglesa a França, [[Calais]], que havia estat capturada l'any anterior per Francesc de Guisa, germà de Maria, mentre que França es comprometia a retirar el seu suport a les pretensions de Maria Stuart al tron anglès. Durant les celebracions que van acompanyar a la signatura d'aquest tractat de pau, Francesc II va morir, cosa que va provocar el [[1561]] el retorn de Maria Stuart a Escòcia.
 
Per complicar més les coses, el mateix any de 1559, Elisabet va donar suport a la revolució religiosa de John Knox, capdavanter protestant escocès, que buscava eliminar la influència catòlica a Escòcia. Elisabet va enviar un exèrcit a assetjar [[Leith]], on es concentraven les tropes franceses, i una armada va bloquejar el Firth of Forth, on s'esperava que els francesos desembarquessin amb reforços per donar suport als escocesos. Tot i que el [[setge de Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va aconseguir impedir el desembarcament francès, i va facilitar la victòria rebel, aconseguint, rere la mort de Maria de Guisa el 1560, la signatura del [[tractat d'Edimburg]] per part dels representants de Maria Stuart, i van aconseguir eliminar la influència francesa a Escòcia, tot i que Maria es va negar sempre a ratificar aquest tractat.
 
Mentrestant, a França, després de la mort de Francesc II, [[Caterina de Mèdici]] era la nova regent en nom de [[Carles IX]]. Caterina va ser incapaç d'impedir que Francesc de Guisa dugués a terme una matança d'[[hugonot]]s, i com a conseqüència, va esclatar una guerra religiosa entre la casa catòlica de Guisa, dirigida per Francesc i la casa protestant dels Borbó, dirigida pel [[príncep de Condé]], [[Lluís Borbó]]. Elisabet va donar suport a la causa protestant, arribant a comprar a aquests últims el port de [[Le Havre]], que pensava intercanviar per [[Calais]] al final de la guerra. Tanmateix, el [[1563]], després la treva entre protestants i catòlics, Elisabet va ser incapaç de retenir Le Havre i, el [[1564]], va signar una pau amb França.
219.987

modificacions