Revisió del 18:45, 30 oct 2015 modifica Jordi Roqué (discussió \| contribucions) Autopatrullats 59.078 edits m Suprimida Categoria:Fontainebleau; Afegida Categoria:Persones de Fontainebleau usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 18:17, 23 gen 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 36: \| successor = [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)\|Maria Anna d'Àustria]] }} '''Isabel de Borbó i de Mèdici''' ([[Fontainebleau]], [[Regne de França\|França]], [[22 de novembre]] de [[1603]]-[[Madrid]], [[Monarquia d'Espanya\|Espanya]], [[6 d’octubre]] de [[1644]]) anomenada '''Isabel de França'''<ref>{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0033936.xml?kt.subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE+DEL+CONEIXEMENT%40hist%C3%B2ria%40Ci%C3%A8ncies+auxiliars+de+la+hist%C3%B2ria%40her%C3%A0ldica%40Estudis+i+escrits+vinculats+amb+l%27her%C3%A0ldica%40genealogia%40llinatge%40Llinatges+francesos+i+occitans%40Habsburg%40Habsburg+hisp%C3%A0nics%40Felip+IV+de+Castella%40Personatges+relacionats+amb+Felip+IV+de+Castella%40Isabel+de+Fran%C3%A7a#.Usqaf9LuKuI\|consulta=6 gener 2014\|títol=Isabel de França\|obra = [[Gran Enciclopèdia Catalana]] \| editor=enciclopèdia.cat}}</ref> va ser una princesa francesa, filla d'[[Enric IV de França\|Enric IV]], que esdevingué [[Monarca consort d'Espanya\|monarca consort d’Espanya]] i primera esposa de [[Felip IV de Castella\|Felip IV]], entre [[1621]] i [[1644]]. Malgrat que va ser molt prolífica al llarg de la seva vida, de tots els naixements només dos fills van arribar a l'edat adulta, [[Baltasar Carles d'Habsburg\|Baltasar Carles]], que moriria als disset anys, deixant sense hereu a la monarquia, i [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)\|Maria Teresa]], que esdevindria reina de França. == ~~Biografia~~ Família== ~~=== Orígens ===~~ Nascuda a la població de [[Fontainebleau]] el 22 de novembre de 1603, Isabel era filla del primer [[Dinastia borbònica\|Borbó]] de [[Regne de França\|França]], [[Enric IV de França\|Enric IV]], i de la seva esposa [[Maria de Mèdici (regent de França)\|Maria de Mèdici]]. Per línia paterna descendia dels [[Ducat de Vendôme\|ducs de Vendôme]] i dels [[reis de Navarra]], [[Antoni I de Navarra\|Antoni I]] i [[Joana III de Navarra\|Joana III]]; per línia materna descendia dels [[Mèdici]], [[Ducat de Florència\|ducs de Florència]] –després [[Gran Ducat de Toscana\|Grans Ducs de Toscana]]–; la seva àvia era [[Joana d'Àustria\|Joana d’Àustria]], filla de l’[[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic\|emperador Ferran I]] i la reina [[Anna d’Hongria]].{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 933}} ~~=== Matrimoni ===~~ Fou casada amb el futur [[Felip IV de Castella]], quan aquest encara era [[príncep d’Astúries]], de fet, tot just acabava de ser jurat com tal, quan van començar les negociacions, de la mà del Gran Duc de Toscana, [[Francesc I de Mèdici\|Francesc I]]. El tracte va resultar en aportar de forma recíproca una esposa per a l’hereu de cada monarquia: mentre Isabel seria casada amb Felip, per la part espanyola la [[Anna d'Espanya\|infanta Anna]] es casaria amb el futur [[Lluís XIII]]. S’encarregaren de les negociacions l’ambaixador espanyol a França, [[Íñigo de Cárdenas]], i el conseller i secretari francès [[Nicolas de Neufville]], signant-se el tractat el [[30 d’abril]] de [[1611]], i aprovat a la cort francesa el [[13 de juliol]] del mateix any.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 934}} El [[1612]] de [[Madrid]] i [[París]] surten al mateix temps dues comitives, encapçalades pel [[Rui Gómez de Silva y Mendoza\|duc de Pastrana]] i el [[Henri de Mayenne\|duc de Mayenne]], per confirmar les capitulacions d’ambdós matrimonis, finalitzades el [[22 d'agost\|22]] i [[25 d’agost]], a Madrid i a París, respectivament. Com els contraents encara no tenien edat de casar-se, els dos matrimonis no es van realitzar fins al [[18 d’octubre]] de [[1615]], per poders, a [[Burgos]] i [[Bordeus]].{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 935}} D'aquest matrimoni nasqueren: ~~==== Descendència ====~~ * Margarida Maria (Madrid, 1621) * Margarida Maria Caterina (Madrid, 1623) Linha 60 ⟶ 57: * [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)\|Maria Teresa]] (El Escorial, 1638 - Versalles, 1683) === Princesa d'Astúries === Es va acordar que les [[dot\|dots]] d’Isabel i d’Anna fossin de 500.000 [[Escut (moneda)\|escuts]] d’or, a raó de tretze [[ral\|rals]] cadascun, però com que la dot de les dues era la mateixa quantitat, els reis es van donar per pagats, en retenir el que havien de donar.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 935}} Les comitives que acompanyaren a les contraents fins a la frontera es van trobar al [[Bidasoa]] el [[9 de novembre]] de 1615, on es van intercanviar Anna i Isabel. Des d’allà, Isabel va viatjar a [[Hondarribia]] i, després, a [[Vitòria]], on la van vestir a la moda espanyola, i es va dirigir a Burgos, on també es dirigia el príncep Felip a rebre-la, de fet, el [[22 de novembre]] la va trobar de camí a la ciutat i l’acollí en el seu carruatge, duent-la al [[monestir de Santa María de Las Huelgas]], on van ser rebuts amb gran luxe per l’abadessa [[Ana de Austria y Mendoza]] i on s’allotjaren.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 936}} A la tarda entraren a Burgos, sent rebuts per les autoritats civils. Van sopar en públic, i després hi hagué una gran festa, que es mantingué fins que els membres de la cort van sortir vers Madrid; la princesa, de camí, encara seria novament festejada a [[Segòvia]]. Arribà a la capital el [[19 de novembre]], on féu un recorregut amb gran ostentació des del [[monestir de [[San Jerónimo el Real]] fins a l’[[Reial Alcàsser de Madrid\|Alcàsser Reial]].{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 937}} El 25 de novembre, Isabel i Felip es casaren presencialment al [[Palau Reial d'El Pardo\|palau d’El Pardo]].{{sfn\|Pericot García\|1983\|p = 243}} El [[22 de novembre]] de [[1622\|1620]], complint la princesa anys aquell dia, es va celebrar una festa al Pardo.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 937}} Tres dies després, el dia [[25 de novembre]], la parella finalment va consumar el seu matrimoni.{{sfn\|Pericot García\|1983\|p = 242}} === Regnat === [[File:Velázquez - Isabel de Borbón (Museo del Prado, 1634-35).jpg\|250px\|thumb\|Isabel de Borbó a cavall, pintada per [[Diego Velázquez]] ([[1634]]-[[1635]], obra que anava destinada al ''Salón de Reinos'' del [[Palau del Buen Retiro]], actualment al [[Museu del Prado]].]] L'any següent, el [[1623]], la cort va tornar a Madrid, i el [[31 de març]] va sobrevenir la mort de [[Felip III de Castella\|Felip III]],{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 937}}. Els prínceps esdevenien finalment monarques. Abans de ser-ho formalment però, Isabel i Felip es van retirar al [[monestir de las [[Descalzas Reales]] i al de [[San Jerónimo]], respectivament, fins al dia de la seva entrada pública oficial, el [[9 de maig]].{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 937}} Després del seu primer part, i en apropar-se un de nou, el 1623, la reina féu testament.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 940}} La reina va residir habitualment a Madrid, on es quedava, amb motiu de dur el govern des de la cort, durant les absències de Felip IV, quan viatjava a altres regnes de la monarquia. Es diu que actuà amb prudència i que les seves accions satisfeien al rei.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 942}} D'altra banda, Isabel fou ferventment catòlica i va contribuir amb escreix a l'Església amb donacions a causes religioses, convents o amb l'assistència a diverses cerimònies amb la resta de la família reial.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 941}} Linha 75 ⟶ 72: Al llarg del seu regnat va disposar diverses fundacions. Va manar erigir una col·legiata a l'[[Església de Santa Maria de l'Almudena a Madrid\|església de Santa María de Madrid]], donant 70.000 [[Ducat (moneda)\|ducats]] de renda, entre beneficis, abadies simples i altres béns.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 948}} No obstant això, i malgrat que les obres es van iniciar el 1623, a causa de les guerres i les despeses militars de la monarquia, l'obra s'anà dilatant en el temps i, finalment, queda aturada sense arribar a fer-se. Féu instituir un hostalatge per a l'allotjament d'una cinquantena de soldats pobres, sense mitjans per subsistir, i també fundà un seminari per a nens per encaminar-los a la carrera militar, però en les labors de l'exèrcit de mar, i ser destinats a l'armada.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 949}} ==== Embarassos ==== [[File:Diego Velázquez 030b.jpg\|thumb\|~~250px~~esquerra\| [[Maria Teresa d'Espanya, reina de França\|infanta Maria Teresa]], en un quadre de Velázquez ([[1652]]-[[1653]]) fou la més longeva de les filles d'Isabel, que habitualment morien al cap de poc de néixer. ]] Isabel de França va tenir set fills,{{sfn\|Pericot García\|1983\|p = 242}}{{sfn\|Pericot García\|1983\|p = 243}} dels quals tan sols dos van aconseguir arribar a l'edat adulta, Baltasar i Maria Teresa. Des de ben aviat iniciat el seu regnat, van sobrevenir parts que van resultar amb nenes que morien al cap de poc. El [[14 d'agost]] de [[1621\|1622]] naixia Margarida Maria, que morí al cap de 29 hores de vida.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 937}} El 25 de novembre de [[1623]] va néixer Margarida Maria Caterina, que morí el [[22 de desembre]].{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 940}} El [[21 de novembre]] de [[1625]] dóna a llum a nova filla, Maria Eugènia, la primera a superar l'any de vida, que morí, no obstant això, el 21 de juliol de 1627.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 943}} Linha 83 ⟶ 80: El [[1634]] la reina tornava a estar embarassada i va tenir el [[16 de gener]] de l'any següent a Maria Anna Antònia Dominica Jacinta,{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 946}} però, malgrat tot va morir el [[5 de desembre]] de l'any següent. No obstant això, el [[20 de setembre]] de [[1638]], tenia una nova filla, la infanta [[Maria Teresa d'Espanya, reina de França\|Maria Teresa]], única filla de la reina que arribà a la maduresa, que el [[1660]], que va casar-se amb Lluís XIV de França.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 947}} === Mort === La reina va morir el [[6 d'octubre]] de [[1644]], als 40 anys d'edat i 23 de regnat. Havia emmalaltit d'[[erisipela]], i n'hi havia afectat la cara, el pit i la gola, i finalment acabà amb la seva vida. La seva mort va succeir en absència del rei, que estava a [[~~Corona~~regne d'Aragó\|Aragó]], i fou molt sentida a Madrid. El seu cos fou dut al [[monestir d'El Escorial]] amb la pompa usual. Encara que ja havia redactat el seu testament el 1623, l'havia revocat la vigília de la seva mort, donant poders a Felip IV sobre els seus béns, i nomenant com a hereus a Baltasar Carles i a Maria Teresa.{{sfn\|Flórez\|any = 1790\|p = 948}} == Referències == Linha 93 ⟶ 90: * {{ref-llibre\|cognom=Pericot García\|nom=Luis (dir.)\|títol=Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Austria (Siglos XVI y XVII)\|lloc=Barcelona\|editorial=Ediciones Océano & Instituto Gallach de Librería y Ediciones\|any=1983\|isbn=84-7505-724-1\|coautors=Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio\|llengua=castellà}} {{~~Projectes germans\|~~commons=\|Elisabeth of France (1602–1644))}}▼ {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol=Princesa consort d'Astúries\|anys = [[1615]]-[[1621]] \| abans = [[Maria ~~Tudor~~I d'Anglaterra]] \| després = [[Lluïsa Elisabet d'Orleans]]}} {{Filera de successions\|títol = [[Llista de reis consorts d'Espanya\|Monarca consort d'Espanya]] \| anys = [[1621]]-[[1644]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of Elisabeth of France (1602-1644), Queen Consort of Spain.svg\|~~55px~~25px\|Escut d'Isabel de França]] \| abans = [[Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)\|Margarida d'Àustria]] \| després = [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)\|Maria Anna d'Àustria]]}} {{Finalitza taula}} ▲{{Projectes germans\|commons=Elisabeth of France (1602–1644))}} {{Autoritat}}

Isabel de França: diferència entre les revisions