Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 43:
El [[9 d'agost]] de [[1713]], després de trencar el bloqueig de l'armada francesa, l'expedició desembarcà a [[Arenys de Mar]] i s'endinsà cap a l'interior del país sota la direcció del diputat militar [[Antoni de Berenguer i de Novell]]<ref>Agustí Espriu i Malagelada, ''[http://books.google.cat/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA156&dq=expedici%C3%B3+arenys+de+mar+1713&hl=ca&ei=07bWTM2nNM2UOv2tpawJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=expedici%C3%B3%20arenys%20de%20mar%201713&f=false Aproximació històrica al mite de Sinera]'', pàg.157</ref> i el general de cavalleria [[Rafael Nebot]], entre altres, amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents [[miquelet]]s,{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}} amb la intenció de coordinar els esforços amb [[Manuel Desvalls i de Vergós]], el governador del [[Castell de Cardona]].{{sfn|Torras i Ribé|2004|p=66}}
 
[[José Carrillo de Albornoz]], [[comte de Montemar]], al capdavant del [[Campo volante de Cataluña]]{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|236}} formà diverses columnes, amb un total de deu mil homes comandats pels generals Arpajon, Vallejo i [[Feliciano de Bracamonte]], el [[Mariscal de camp |mariscal]] Gabriel Cano, el brigadier Gandolfo i el comte de Fiennes,{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|247-251}}
 
L'11 d'agost les forces de Nebot [[Batalla de Caldes|derroten escamots francesos]] a [[Batalla de Caldes|Caldes d'Estrac]],{{sfn|Albertí|1969|p=369}} i a mitjans i finals d'agost, Antoni Desvalls surt de Barcelona amb reforços per al Diputat Militar i donar suport a Cardona.
 
El 18 d'agost la força catalana va arribar a [[Massanes]] on s'incorporaren els regiments de fusellers no dissolts d'[[Ermengol Amill i Moliner]] i [[Manuel Moliner i Rau]], però els borbònics de Feliciano de Bracamonte van concentrar tropes a prop d'[[Hostalric]] i són [[batalla de Massanes|derrotats pels catalans]], per a continuació dirigir-se a [[Arbúcies]].<ref>Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona</ref>
 
Berenguer es dirigí a Vic, on va comprar sis-cents cavalls als regiments alemanys que marxaven,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Sotto Clonard |nom=Serafín María |títol=Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas |url=http://books.google.cat/books?id=pGz9Urw7uKQC&pg=PA154&dq=manresa+1713+poal+octubre&hl=ca&sa=X&ei=8FT8UYnTCNLg7QaOj4HIAQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=manresa%201713%20poal%20octubre&f=false |llengua=castellà |editorial=D. B. Gonzalez |data=1815 |pàgines=154 |isbn= }}</ref> per fomentar la revolta, i Nebot al Maresme, lluitant contra els francesos el [[20 d'agost]] a [[batalla de Vilassar|Vilassar]] i [[batalla de Teià|Teià]]{{sfn|Albertí|1969|p=369}} provocant nombroses baixes als francesos i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar juntament amb els cavalls adquirits, sent finalment presa el [[30 d'agost]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Passola |nom=Josep M. |títol=Els orígens de la banca pública: les taules de canvi municipals |url= |llengua= |editorial=AUSA |data=1999 |pàgines=111 |isbn=}}</ref> Nebot [[batalla de Manresa|atacà Manresa]].{{sfn|Albertí|1969|p=337}}
 
Les columnes castellanes de Bracamonte, Vallejo i González conflueixen al Bages, i després de cremar [[Manresa]], [[Salelles (Bages)|Salelles]] i [[Sallent]] persegueixen els catalans per [[Gironella]], [[Berga]] i [[Solsona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera |nom=Mateo |títol=Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=IW0qAAAAYAAJ&pg=PA398&dq=poal+1713+manresa&hl=ca&sa=X&ei=gq78UfXgCqqP7Aaa_oHoDQ&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=poal%201713%20manresa&f=false |llengua= castellà |editorial=L. Fiol y Gros |data=1871 |pàgines=491-492 |isbn=}}</ref>
 
El 23 de setembre el general Moragues seguint ordres dictades per Starhemberg rendeix [[Setge de Castellciutat (1713)|rendeix Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujal i Carrera |nom=Lluís |títol=General Moragues: pallarès insigne |url=http://books.google.cat/books?id=LbIIAQAAIAAJ&q=Moragues+Starhemberg+Castellciutat&dq=Moragues+Starhemberg+Castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=gFZMUviyD8fAtAbcnoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= castellà |editorial=Aedos |data=1979 |pàgines=85 |isbn=8470032267}}</ref> 140 soldats del Regiment de la Diputació i 70 fusellers són autoritzats a sortir amb armes per incorporar-se a Barcelona, n'arriben menys de 80 i els oficials.
 
L'expedició va tornar fins a [[Alella]] on Berenguer i Nebot abandonaren als quatre mil homes que els havien seguit, marxant a Barcelona.<ref name=AEL>Antonio Espino López, ''[http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n24p125.pdf La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió]''</ref> Mentrestant, [[Bac de Roda]], cap de voluntaris, [[Antoni Desvalls]], Marquès de Poal, membre del Braç Militar i el General [[Josep Moragues]], governador de [[Castellciutat]] resistien a l'interior.
 
== Conseqüències ==